No miris enrere: el punt de partida per a la transformació digital és ara

Un any més, la European Distance and e-Learning Network (EDEN), celebrada a Tallin (Estònia) del 20-22 de juny, ha estat un espai de trobada d’institucions educatives orientat a compartir aprenentatges

Amb el títol “Shaping the digital transformation of the education ecosystem in Europe”, l’edició d’enguany ha volgut recollir pràctiques educatives dutes a terme durant la pandèmia, generar discussió al voltant dels reptes que es presenten i compartir les diferents visions a l’hora d’abordar-los.

La necessària transformació digital de les institucions educatives ha estat l’eix vertebrador dels debats i dels grups de treball en els quals hem participat. S’opta per una transició verda i sostenible, a partir d’una diagnosi del moment en què es troba cada institució. El DigComp Self-assessment Item Bank pot ajudar a dur a terme aquesta diagnosi. El (DigComp) definit pel Join Center de la Comissió Europea és el marc de referència que s’adopta.

Cristina Girona i Loles González de l’eLinC UOC a Tallin (Estònia)

Els reptes que emergeixen i les orientacions per treballar-los es poden resumir en:

1. La millora de les competències digitals de mestres i professors

La pandèmia ha posat de manifest la necessitat de formació i d’adquisició de competències digitals dels docents, especialment en universitats presencials. Les accions que se n’han de derivar haurien de formar part d’una estratègia institucional clarament definida i orientada a la transformació digital. Es recomana prendre com a referència el 2021-2027), definit en el marc del DigComp.

També, i des del vessant institucional, l’avenç en la digitalització de l’educació, dels continguts formatius i dels nous canals de comunicació per fer-los evolucionar ha estat un repte compartit. El paper dels estudiants és clau: en el nou escenari “forçat” de virtualització, s’han situat en un nivell de competència digital més alt que bona part del professorat, i això ha permès construir conjuntament una nova manera de treballar i abordar els processos d’aprenentatge.

2. Equitat, gestió de la diversitat i inclusió

Ha emergit un nou escenari d’inclusió per als estudiants que han hagut de treballar des de casa i no sempre en les condicions òptimes per fer-ho. El professorat també s’ha vist afectat per aquesta situació. Algunes de les estratègies que s’han implementat als diferents països i en els diversos nivells del sistema educatiu i que han esdevingut efectives són la millora del sentiment de pertinença i vinculació al propi grup per mitjà d’activitats col·laboratives; un acompanyament del docent a tot l’estudiantat en línia amb aquesta finalitat, d’acord amb la situació personal de cadascú i oferint un retorn no solament acadèmic, sinó sobretot emocional, i la gestió dels temps personals i d’estudi per a una autoorganització personal autònoma que vetlli pel dret a la desconnexió de l’activitat, especialment de l’activitat professional dels docents.

Els aprenentatges generats arran de la pandèmia i dels esforços de les institucions educatives per assegurar la continuïtat de l’activitat docent i d’aprenentatge durant aquests dos anys han de ser el punt de partida de les transformacions futures. No és possible tornar enrere i recuperar el que es feia, tal com es feia. Per a moltes universitats, no és fàcil assumir-ho. Malgrat que els docents i els estudiants més convençuts poden veure-ho clar, transformar la docència i la manera d’aprendre no sempre és una prioritat. Això posa fre a iniciatives que podrien haver estat eficaces i reeixides, i desanima els equips de docents que reclamen visió, definició, objectius clars, formació i recursos. Malgrat tot, el present ens marca el camí que cal seguir en el futur.