Mike Sharples defensa explotar els beneficis de la intel·ligència artificial en l’educació superior

26 juny, 2023
Photo by Mohamed Hassan – Pixabay

L’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha organitzat un seminari web en el marc de les iniciatives #UOC2TheFuture i Sharing Learning amb Mike Sharples, professor emèrit de tecnologia educativa de The Open University del Regne Unit, per tractar els efectes de la IA en l’educació superior, moderat per Desirée Gómez Cardosa, responsable de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació del centre

Des que va començar el 2023, la gran majoria de mitjans de comunicació s’ha fet ressò dels avenços en intel·ligència artificial (IA). Les notícies que han aparegut els darrers mesos s’han traduït en una sensació de desconcert davant de les novetats contínues en el sector. Per entendre els canvis que pot comportar la IA en l’educació, el professor emèrit Mike Sharples ha estudiat els usos acadèmics del model de llenguatge massiu ChatGPT. Les troballes del seu projecte de recerca interpel·len directament l’ensenyament i l’aprenentatge en educació superior.

Capacitats i mancances de ChatGPT

ChatGPT és una eina d’IA generativa amb funcionalitats destacades respecte de les versions que l’empresa OpenAI havia desenvolupat anteriorment, com ara la capacitat d’interpretar documents visuals. Les potencialitats que tenen aquests models de llenguatge massiu s’amplien a mesura que se sofistiquen amb el temps. Un símptoma d’aquesta tendència és l’anunci del llançament de ChatGPT Plus, una nova actualització de la mateixa eina que és capaç de crear productes audiovisuals. “Aquesta versió fins i tot pot interpretar bases de dades senceres per organitzar-les visualment i presentar-les en forma de diagrama”, afegeix el professor. Malgrat el potencial que revelen aquests models de llenguatge, hi ha un seguit de limitacions que s’han de tenir en compte de cara a les seves aplicacions en el sector universitari. “ChatGPT no té un model de com funciona el món i, en termes humans, és amoral“, sentencia el professor.

Webinar Generative AI: Transforming Higher Education

Reaccions davant la IA

Des que l’ús de ChatGPT es va estendre entre l’estudiantat, les institucions educatives han adoptat diverses posicions per fer-hi front. L’anàlisi que fa Sharples de la situació distingeix entre els escenaris de prohibició, evasió, adaptació o acollida. Pel que fa a la prohibició, el professor es mostra crític per les desigualtats educatives que puguin emergir. “Prohibir dona pas a una bretxa digital entre l’estudiantat que té més confiança i el que en té menys”, assenyala Sharples. L’expert en educació considera que, en cas que les institucions educatives es decantin per aquesta opció, l’alumnat més confiat continuarà fent ús de la IA. No obstant això, hi ha institucions universitàries que han optat per evadir l’arribada de la IA. “Algunes universitats han tornat als exàmens amb vigilància i a l’avaluació oral”, apunta Sharples.

En contrast amb les postures restrictives, algunes institucions s’inclinen per una altra manera de fer davant l’arribada de les IA generatives. “Moltes universitats intenten desplegar mètodes d’avaluació innovadors i polítiques noves per gestionar l’ús de la IA entre l’estudiantat”, afirma el professor. En aquesta línia, alguns països han promogut l’acollida d’eines com ChatGPT entre la població. “Aquesta decisió és un procés que requereix crear confiança en un període de temps llarg”, explica Sharples.

Prohibir dona pas a una bretxa digital entre l’estudiantat que té més confiança i el que en té menys

IA en l’ensenyament i l’aprenentatge

Les eines d’IA generativa constitueixen una oportunitat i al mateix temps un repte per a l’educació superior. Segons Sharples, els models de llenguatge massiu com ara ChatGPT poden servir per elaborar exercicis que se centrin en competències específiques. Una de les activitats que proposa el professor es basa a plantejar una pregunta oberta a ChatGPT a partir de la qual pugui generar respostes múltiples. A continuació, l’estudiantat ha de criticar les aportacions que ha fet l’eina i redactar la seva pròpia resposta a la pregunta.

L’exercici següent, relacionat amb el procés d’ensenyament i aprenentatge, té a veure amb el component investigador de la IA. En aquest cas, el professorat estableix un projecte de recerca en grup per a l’alumnat, el qual ha de recórrer a les eines d’IA per resoldre problemes concrets. “En tot el procés hem d’anar molt amb compte amb les referències bibliogràfiques i assegurar-nos que són correctes”, emfatitza Sharples. La resta d’usos que el professor suggereix es relacionen amb la personalització de l’experiència d’aprenentatge. En aquest sentit, els models de llenguatge massiu com ara ChatGPT es poden fer servir per tenir diàlegs socràtics, guies i tutories personalitzades. “És molt important, en tot moment, donar instruccions clares i coherents a ChatGPT”, recalca el professor.

El professor Mike Sharples en un moment del webinar

El rol del professorat

La irrupció de les eines d’IA ha donat lloc a la discussió sobre el paper del professorat en l’ensenyament i l’aprenentatge de l’alumnat. Sharples subratlla la importància de la cura en aquest paradigma emergent. “Ensenyar és una professió curosa, mentre que la IA és descurada i indiferent”, recorda l’expert en educació. En aquest sentit, Sharples apel·la a repensar l’avaluació escrita, conscienciar sobre els marges d’error de les IA generatives respecte a la informació basada en fets i fomentar la IA per a les habilitats de creativitat, argumentació, recerca i pensament crític de l’estudiantat.

Tot i que els llançaments nous de sistemes d’IA són una constant, Sharples recomana a les universitats els models que s’han creat sobre la base d’uns criteris ètics, com per exemple Claude. Aquesta eina d’IA generativa, desenvolupada per la companyia Anthropic, s’ha entrenat sobre principis ètics des de la fase inicial. “Aquest sistema representa una gran oportunitat perquè les universitats promoguin i es decideixin per opcions que s’han dissenyat amb perspectives ètiques”, pronostica Sharples. Tal com descriu l’expert en educació, aquests models s’han concebut per al públic general. “Les IA generatives basades en components ètics són econòmicament més accessibles i obertes a indicar les dades que empren”, assenyala el professor. En aquest sentit, Sharples preveu l’alfabetització en IA com el requisit imprescindible per adoptar els sistemes d’una manera que beneficiïn l’aprenentatge de l’alumnat en educació superior.

Torn de preguntes

A la darrera part del seminari web es va obrir un torn de preguntes en què el professor Sharples va donar el seu punt de vista sobre els temes següents.

Les al·lucinacions de la IA com a mecanisme per crear idees innovadores

Veure la IA generativa com un motor de creativitat en lloc de considerar-la una base de dades pot aportar valor a les al·lucinacions. Podem ajustar el dial de temperatura del GPT i altres sistemes controlant-ne el nivell de predicció i de convencionalisme. Com a eina de creativitat podem apujar la temperatura i serà més aleatòria i impredictible; per a un informe tècnic, podem abaixar la temperatura i es tornarà més convencional.

La regulació de la IA a escala global

El professor destaca dos temes, quins tipus de restriccions s’han de posar sobre l’abús de llenguatge inapropiat, i com construir-los des de la base dels principis ètics. Els models de llenguatge es poden construir sobre principis d’empoderament dels individus, com ara la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, per triar l’ètica per sobre de la irresponsabilitat. És una oportunitat perquè les universitats adoptin sistemes ètics d’IA més oberts en termes d’indicar amb quines dades han estat entrenats i en permetre un accés més ampli per a l’estudiantat, i així desenvolupar l’alfabetització en IA.

Moltes universitats intenten desplegar mètodes d’avaluació innovadors i polítiques noves per gestionar l’ús de la IA entre l’estudiantat

 

Afectació sobre l’aprenentatge adaptatiu i la personalització

El professor Sharples recomana ser molt curós a l’hora de recomanar un sistema actual d’IA generativa com a tutor personalitzat a causa de la possibilitat que cometi errors, i relaciona el seu ús amb l’alfabetització en IA. Destaca que hi haurà una nova generació de sistemes d’IA híbrids que combinaran la IA simbòlica, els sistemes de raonament i les bases de dades amb la IA generativa.

L’amenaça més important a llarg termini a les aules

Sharples creu que el perill més gran en l’educació és que es devaluï l’ensenyament humà si el professor és vist només com un transmissor de coneixements i informació. Dependrà de les persones tractar la IA amb cautela, no confiar-hi i també reconèixer el nou paper del professorat en proporcionar una interacció molt més personalitzada i acurada amb l’alumnat. Hi ha moltes maneres en què el professor humà és absolutament essencial en el procés d’aprenentatge.

El professorat i les seves competències en TIC i IA

Hi ha una gran necessitat i urgència de desenvolupar l’alfabetització en IA, la qual, abans de tot, tracta d’entendre com actuen els diferents sistemes d’IA. Primerament, els professors han de tenir una comprensió bàsica de com funcionen els sistemes d’IA i, en segon lloc, han de jugar amb aquests sistemes per desenvolupar competències pràctiques. D’aquesta manera, no tindran por d’utilitzar-los com a eines per al seu propi flux de treball, per exemple, per crear plans de classes o materials que l’estudiantat pugui fer servir. Les universitats poden treballar juntes per desenvolupar un conjunt de principis a través de l’alfabetització en intel·ligència artificial.

El professor Sharples amb Desirée Gómez Cardosa, responsable de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLinC i moderadora del webinar

Reflexió final i conclusions

Gran part del futur de l’ensenyament superior rau en com els diferents agents implicats gestionaran la irrupció dels avenços tecnològics d’avantguarda. La seva integració a l’aula i dins l’entorn virtual, així com en la pedagogia i el disseny instruccional són cabdals, però no podem oblidar el pes de les polítiques educatives i els marcs ètics i legals. Són molts els esculls que cal superar dins una societat en la qual encara hem d’afrontar reptes com ara la bretxa digital, la formació del professorat en les darreres tecnologies de la informació i la comunicació i la implicació d’altres parts interessades.

A aquests desafiaments se sumen els sistemes d’IA generativa, els quals estan revolucionant l’educació en imitar tasques habituals del professorat i l’estudiantat, com la redacció de treballs, el resum de textos, la planificació de les assignatures i l’acció mateixa de dialogar. L’aparició dels diferents tipus d’IA generativa ha despertat una necessitat urgent de regular-ne l’ús a les aules, treballant sobre els reptes de l’avaluació i el plagi.

El professor Sharples ha presentat les capacitats i les limitacions de la IA generativa actual. Segons la informació exposada al seu seminari web, queda ben clar que el paper de les institucions educatives ha de ser integrador i té com a gran repte assimilar els canvis sociotecnològics actuals per oferir-ne la part beneficiosa a la ciutadania.

Per concloure, caldria destacar una de les idees principals del professor: seria més convenient no centrar-nos en la IA com un desafiament a l’educació tradicional, sinó esforçar-nos a preparar els estudiants per a un futur en què aquesta sigui una eina per a la creativitat amb la qual haurem de treballar amb cura i essent conscients de les seves limitacions.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.

(Visited 50 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Graduat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Comunicador a l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC i periodista col·laborador a revistes culturals nacionals. Autor de diversos reportatges socials en mitjans periodístics. Té experiència en diaris nadius digitals i agències de comunicació. 
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.