La gestió del canvi en educació superior: estratègies, reptes i oportunitats davant les noves maneres d’ensenyar i aprendre

En els últims anys, els avenços en tecnologia s’han traduït en nous escenaris per als actors implicats en l’educació universitària. L’auge de les TIC i, recentment, el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) han suposat veritables reptes per al professorat. La incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia de la docència resulta imprescindible per adaptar-se a les eines que l’alumnat utilitza per facilitar el seu procés d’aprenentatge.

Per conversar sobre la gestió del canvi a la Universitat, la iniciativa “Diálogos” ha organitzat una nova edició amb la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquesta ocasió, hi han participat José Antonio Pow Sang Portillo, director de l’Institut de Docència Universitària de la PUCP; José Rafael López Islas, director de Desenvolupament i Benestar a la Vicerectoria de la Facultat del Tecnològic de Monterrey, i Emi Fresneda Bau, coordinadora de l’equip d’Assessorament per al Disseny de l’Aprenentatge a l’eLinC. La moderadora de la conversa ha estat Mayte González Carrasco, comunicadora a la PUCP.

Innovació en docència

La pregunta que ha iniciat l’esdeveniment ha preguntat als participants sobre com es pot integrar la innovació a l’ensenyament. Emi Fresneda (eLinC) ha fet referència a la importància de tenir un canal, en aquest cas a la UOC, per atendre les peticions del professorat. “Perquè el docent faci arribar les seves necessitats, disposem d’un consell representat per les diferents àrees del personal de la nostra universitat”, explica la coordinadora. Per part seva, José Antonio Pow (PUCP) ha destacat la importància de la reflexió pròpia per innovar en docència. “Abans de dissenyar totes les estratègies, el docent ha de tenir en compte l’aprenentatge de l’alumnat”, valora el director. En una línia similar, Rafael López (Tecnològic de Monterrey) ha fet èmfasi en l’actitud d’innovació entre el professorat. “Instem a identificar els aspectes que poden millorar l’aprenentatge de l’estudiant amb canvis pedagògics o tecnològics”, ha assenyalat el director.

Gestió del canvi tecnològic

La qüestió següent ha posat el focus en com el docent ha d’integrar els canvis tecnològics de la societat. Per a José Antonio Pow, la capacitació és el factor clau per fer front als escenaris tecnològics. “Per preparar el docent, s’han de comunicar els beneficis de les noves tecnologies en l’educació i com es poden aplicar en l’aprenentatge de l’alumnat”, apunta el director. D’altra banda, Rafael López ha centrat l’atenció en el perquè de la innovació docent abans de dur-la a terme. “De sobte sorgeixen noves tecnologies, i cal pensar en la raó per innovar i el que es vol resoldre amb això”, afegeix el director. En una direcció diferent, Emi Fresneda situa el desenvolupament de competències com a horitzó per incorporar els últims avenços en tecnologia a la Universitat. “No hem de posar el focus en els resultats, sinó en el procés de creació de l’esperit reflexiu i del pensament creatiu”, recalca la coordinadora.

Bretxa tecnològica entre docents

El problema de la bretxa tecnològica entre el professorat universitari ha constituït el següent punt del debat. Emi Fresneda ha insistit en la urgència de capacitar tot el cos docent amb el mateix coneixement tecnològic. “Hem d’afrontar la bretxa tecnològica, perquè el present i el futur passen per la tecnologia”, assegura la coordinadora. Rafael López (Tecnològic de Monterrey) ha complementat l’aportació posant en valor les mesures econòmiques per avançar cap a la democratització de les eines tecnològiques. “Els països requereixen grans inversions per poder reduir la bretxa d’accés a la tecnologia”, ha subratllat el director. Finalment, José Antonio Pow ha emfatitzat el sentit de l’ús dels recursos tecnològics. “Per fer servir la tecnologia de manera adequada, ens hem de centrar més en el que aprèn l’estudiantat que en la tecnologia en si mateixa”, considera el director.

Els participants del “Diálogo”

Davant de la resistència al canvi

El tema que ha tancat el debat té a veure amb la manera d’abordar la resistència al canvi per part de la docència. Rafael López ha posat l’accent en la generació d’ambients segurs perquè el professorat adquireixi noves competències tecnològiques. “Alguns docents són reticents a explorar perquè pensen que els altres entenen conceptes associats a les noves tecnologies amb molta facilitat”, diagnostica el director. Emi Fresneda ha ressaltat la personalització com a aspecte essencial perquè el professorat avanci cap a la integració del canvi tecnològic. “A la UOC planifiquem casuístiques concretes per donar resposta a les qüestions que no estan resoltes”, esmenta la coordinadora. Finalment, José Antonio Pow ha remarcat el paper de l’acompanyament al cos docent. “Ens hem d’ocupar que tots els docents estiguin d’acord amb els canvis a la Universitat”, conclou el director.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.