El paper de les eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa a la universitat

Les funcionalitats de les IA generatives representen un veritable repte per als processos d’ensenyament i aprenentatge en l’educació superior, els quals s’han de replantejar per fer front a l’arribada d’aquestes noves tecnologies en el nostre dia a dia

La IA generativa ha ocupat gran part del debat públic a internet des de la posada en marxa de ChatGPT el novembre del 2022. L’eina creada per OpenAI ha impactat de ple en el sector de l’educació. Ha generat moltes incògnites sobre el seu ús i fins i tot ha qüestionat el rol del docent en el procés d’aprenentatge de l’estudiantat. Algunes institucions universitàries han apostat per replantejar les activitats d’avaluació, mentre que altres han optat per enfortir els programes que detecten el plagi acadèmic. En tot cas, l’arribada d’aquestes eines ha obligat les universitats a prendre accions sobre aquest tema.

Per aclarir alguns dubtes associats amb ChatGPT, la iniciativa “Diálogos” de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha organitzat una conversa entre la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i la Universitat Oberta de Catalunya. Per a l’ocasió, hi han intervingut César Beltrán, professor i investigador sènior de la PUCP; Luis F. Morán, coordinador del Living Lab del Tecnològic de Monterrey, i Lourdes Guàrdia, vicedegana de docència i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. El moderador del debat ha estat Guillem Garcia Brustenga, membre de l’equip de l’eLinC. 

Vídeo del “Diálogo”

Les alteracions a la universitat

La primera pregunta que ha iniciat l’esdeveniment gira entorn de l’impacte de les IA generatives en l’educació superior. Luis F. Morán (Tecnològic de Monterrey) vaticina un potencial que pot alterar el dia a dia de la comunitat docent i estudiantil. “Les IA es poden tornar assistents virtuals que ajudin el professorat i l’estudiantat a desenvolupar l’ensenyament i l’aprenentatge”, pronosticava el coordinador. Per part seva, César Beltrán (PUCP) ha assenyalat la importància de posar el focus en els resultats d’aprenentatge de l’estudiantat en un panorama cada vegada més emergent de les IA generatives. “Hem d’incidir en el que ha après l’estudiantat i fer una avaluació molt més personalitzada”, ha insistit l’investigador. La professora Lourdes Guàrdia (UOC) ha subratllat les funcionalitats de les IA generatives per a l’estudiantat que té alguna discapacitat i necessitats educatives especials (NEE). “La IA ens pot ajudar amb solucions de text i veu, així com en qüestions de traducció i ressaltats de continguts específics”, afirmava la professora.

El futur de l’educació universitària

La segona qüestió de la discussió ha posat sobre la taula quins són els reptes per a l’ensenyament i l’aprenentatge de cadascun dels centres educatius representats, en un context en què les IA generatives van adquirint terreny amb el temps.  ha diagnosticat la capacitació com l’aspecte clau per a les universitats. “Hem de pensar en programes de formació en IA per al professorat”, apuntava l’investigador. Per complementar aquesta visió, Lourdes Guàrdia feia èmfasi en l’elaboració de recursos didàctics per orientar correctament la comunitat docent. “És rellevant crear guies i pautes sobre com dissenyar activitats perquè el professorat no se senti perdut”, indicava la professora. En aquest sentit, Luis F. Morán incidia en la informació com a element fonamental per encoratjar l’ús de les eines de IA. “La informació ens permet entendre com funcionen aquestes plataformes abans d’experimentar-hi”, recordava el coordinador.

Canvis positius en educació superior

El següent punt del debat ha convidat a reflexionar sobre els aspectes positius que pot implicar la IA en l’educació superior. Lourdes Guàrdia ha esmentat una eficiència i personalització majors, que clarament poden millorar el procés d’ensenyament. “Les eines de IA ajuden al fet que el professorat tingui més temps per dedicar a un retorn (feedback) més personalitzat”, destacava la docent. Luis F. Morán, en canvi, ha reparat en el disseny d’activitats per a la comunitat estudiantil. “ChatGPT permet dissenyar contingut que busca uns resultats d’aprenentatge específics”, assegurava el coordinador. Finalment, César Beltrán reiterava la generació de respostes de ChatGPT com a recurs útil per a l’educació superior. “ChatGPT és molt més sofisticat que les seves versions anteriors, la qualitat de les respostes és molt més gran”, valorava l’investigador.

Els participants durant el “Diálogo”

Modificacions al currículum educatiu

Per acabar el debat, els experts han intercanviat les seves opinions sobre les adaptacions que ha de fer el currículum educatiu davant l’arribada de les eines de IA generativa. En primer lloc, Luis F. Morán ha reivindicat la comunicació com a competència essencial en l’actualitat. “Si no tens les habilitats de comunicació i redacció, les qüestions sobre les quals demanis informació probablement no portaran a resultats esperats”, apuntava el coordinador. En segon lloc, César Beltrán ha posat l’accent sobre la productivitat en el camp professional. “Moltes tasques es desenvoluparan d’una manera més ràpida, i els professionals hauran d’explorar aquestes eines per augmentar la seva productivitat”, pronosticava l’investigador. Finalment, Lourdes Guàrdia ha esmentat les variacions del currículum educatiu en funció del mercat de treball. “És molt probable que el currículum s’hagi de revisar per adaptar-se als nous perfils professionals”, ha resolt la docent.