Entre claustres i aules del futur: ressons d’un congrés innovador

El vuitè capítol de “Días singulares en universidades singulares”, el pòdcast de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, se centra en el XII Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). L’edició d’enguany ha recollit la necessitat de trobar estratègies per promoure entorns de qualitat que afavoreixin un augment de la personalització i la transversalitat en els processos formatius.

El XII Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI) és una realitat singular i significativa, un espai de col·laboració entre les universitats de Catalunya, obert a la resta d’universitats espanyoles i del món. L’edició d’enguany s’ha celebrat al campus de Cappont de la Universitat de Lleida, i s’ha aprofitat la proximitat de la Seu Vella, el monument més emblemàtic de la ciutat, per fer aquest nou episodi del pòdcast. “Som en un petit pujol des d’on podem gaudir d’una panoràmica increïble de la ciutat i dels voltants. La Seu Vella es defineix com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i, per extensió, de l’arquitectura medieval europea”, assenyala Cristina Girona, representant de l’eLinC i moderadora d’aquest nou pòdcast. En l’episodi hi participen també José Escamilla, director associat de l’Institut per al Futur de l’Educació (IFE) del Tecnològic de Monterrey; Sílvia Sivera, directora de l’eLinC, i Joan Baigol, director del consorci Turó de la Seu Vella i docent col·laborador de la UOC, que s’encarrega de fer una immersió per la història de la catedral mentre els participants parlen d’innovació i educació.

Els pilars de la innovació

El primer tema que planteja la moderadora des d’aquest entorn històric i impressionant se centra en els plans d’innovació que impulsen les universitats. José Escamilla, del Tecnològic de Monterrey, parla del model educatiu Tec21. “Es tracta d’un model que vam començar a implementar amb els estudiants de nou ingrés l’agost del 2019. Està basat en reptes i competències, i els estudiants han de resoldre problemes de clients del món real, que anomenem socis formadors, empreses, negocis, indústries o societat en general. Busquem que l’educació sigui flexible, adequada, inclusiva i rellevant per a les necessitats dels estudiants“, explica Escamilla.

Per la seva banda, Sílvia Sivera, directora de l’eLinC, comenta que la UOC viu un moment de canvi. “Fins ara teníem un campus propi, de desenvolupament totalment propi, i ara avancem cap a un canvi de paradigma, cap a eines de tercers. Un dels grans reptes que hem d’afrontar és l’impacte que poden tenir les noves tecnologies com la intel·ligència artificial”, explica Sivera. Sobre el tema de la intel·ligència artificial, de gran actualitat, José Escamilla també comenta que “aquestes eines són molt poderoses en l’àmbit de l’educació, i alguns dels usos que tindran seran la generació de text amb ChatGPT, però també la generació d’imatges, de vídeo i d’ambients immersius amb realitat virtual, o la creació d’un tutor que funcioni les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana per als estudiants i que pugui donar respostes inicials”.

D’esquerra a dreta: José Escamilla, Joan Baigol, Cristina Girona i Sílvia Sivera, a les portes de la Seu Vella de Lleida. 

La visió dels estudiants

Cristina Girona esmenta la taula inaugural del congrés, que estava dedicada a la visió que els estudiants tenen de la universitat. “La veritat és que va ser força xocant, perquè a vegades els docents no ens n’adonem, potser perquè no els ho demanem prou”, diu. Sílvia Sivera coincideix amb aquesta impressió. “Va ser molt revelador, perquè els docents sempre diem que l’estudiant és al centre del model, però els preguntem poques coses. Vam tenir l’oportunitat de tenir asseguts cinc estudiants de diferents universitats públiques i privades, amb models més clàssics i amb models més innovadors, i de diferents disciplines”, explica.

Tal com explica la directora de l’eLinC, un dels temes que es van abordar va ser el de la coherència, ja que hi ha professors molt bons que apliquen temes d’innovació a classe que els permeten fer servir eines tecnològiques. Amb tot, la gran contradicció és que, a l’hora de fer l’examen o d’avaluar aquests aprenentatges, no se’ls permet fer servir aquestes eines, tot i que, al cap i a la fi, són eines que acabaran fent servir fora de les aules. “Un altre tema era, per exemple, la necessitat de replantejar-nos l’avaluació final o no. Hi havia estudiants que comentaven que en algunes assignatures o titulacions ja no fan exàmens perquè no tenen sentit. La UOC aposta per un model d’avaluació contínua que té cada vegada més sentit“, conclou Sílvia Sivera.

Els participants en el pòdcast, en un moment de la visita a la Seu Vella de Lleida. 

El paper de la gamificació en l’educació

Per acabar, la moderadora posa sobre la taula el tema de la gamificació aplicada a l’educació. Quin paper té en els processos educatius? Com l’apliquem? Quin sentit té en l’educació superior? La resposta la dona Sílvia Sivera, de la UOC: “Considero que els estudiants adults són un públic absolutament adequat per a les propostes de gamificació. En aquest sentit, he dut a terme iniciatives amb experiències concretes d’algunes eines o alguns recursos gamificats, però fins i tot he fet servir el disseny instruccional de tota una assignatura gamificada, que formava part de l’experiència d’un projecte europeu titulat ‘School Breaks’. Proposàvem que l’estudiant anés escapant, com en un escape room, de la por al paper en blanc, dels prejudicis, del pensament vertical, etc. Al final, li proposàvem que s’escapés de l’aula. Per fer-ho, havia d’aprovar l’assignatura; havia de fer un exercici per aprovar l’assignatura. Actualment, tenim un projecte titulat GALA, i una primera fase és intentar donar eines per a la gamificació de manera transversal i per a diferents tipus d’assignatures independentment de la disciplina. Amb tot, el projecte té l’objectiu i la vocació d’anar creixent i gamificar fins i tot la relació amb els tutors, amb el procés de matriculació, etcètera”.

José Escamilla, del Tecnològic de Monterrey, afegeix que a la seva universitat també tenen professors que empren estratègies per gamificar els cursos. “Molts fan servir estratègies basades en tecnologies per obtenir punts, respondre preguntes, etc.”, conclou.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.