Competències transversals per a un present que avança més ràpidament que el sistema educatiu

La tecnologia avança a marxes forçades i els programes acadèmics s’esforcen per poder seguir-ne el ritme.

Com es pot incorporar l’estudiantat al mercat laboral en un món canviant en què les darreres tendències modifiquen el panorama socioeconòmic? La clau podria ser l’aprenentatge d’un seguit d’habilitats anomenades transversals, que farien de bastida per a l’adaptació de les persones a diferents situacions, a més de l’aprenentatge al llarg de la vida, que afavoreix l’adquisició d’habilitats tècniques o competències específiques.

Provant de surar per sobre del Maelstrom tecnològic

Metavers, cadena de blocs, llac de dades, avatar, computació afectiva, xarxes generatives antagòniques o GAN, vehicles autònoms, força laboral robòtica… Tot aquest reguitzell de conceptes relacionats amb la tecnologia apareix diàriament a les notícies de ginys capdavanters o als informes de tendències, i comencen a afectar gairebé totes les indústries en diferent mesura. Si bé són el producte de dècades de recerca, la majoria d’aquests conceptes s’han popularitzat fa cinc anys o menys.

A mesura que els treballadors interactuen amb màquines cada cop més intel·ligents —les quals es fan càrrec de tasques cognitives més bàsiques, repetitives i físiques—, la demanda d’habilitats transversals augmenta [1], sobretot pel que fa a les habilitats socials, emocionals i tecnològiques. Aquesta és l’observació de la consultora McKinsey & Company, ratificada per les xifres per al 2030 enfront del 2016 d’Europa i els Estats Units: s’estima que els percentatges en hores per a les tasques físiques i manuals decaurà un 14 %, les habilitats socioemocionals s’empraran un 24 % més i les tecnològiques pujaran fins a un 55 %. El mateix estudi detalla que les habilitats que troben a faltar més els especialistes en recursos humans, i en què caldria que l’ensenyament posés especial èmfasi, són la resolució de problemes, el pensament crític i la innovació i creativitat; la capacitat per afrontar la complexitat i l’ambigüitat, i la comunicació. Aquesta darrera habilitat també apareix com a destacada dins l’informe del 2019 d’Educause The Higher Education IT Workforce Landscape [2], en què els enquestats van indicar que el fet de poder-se comunicar de manera eficaç és un dels components essencials d’un bon rendiment laboral. Al marge d’aquestes habilitats de caràcter social, hi ha una forta necessitat d’alfabetització digital arreu.

El panorama de les habilitats digitals i tecnològiques a l’Estat espanyol

La Comissió Europea destacava, a l’informe Monitor de l’educació i la formació de 2020, amb dades de l’Estat espanyol, que la crisi causada per la COVID-19 va revelar una forta divisió socioeconòmica en l’accés dels estudiants a la tecnologia digital. Tot i així, el currículum educatiu abasta competències digitals en tots els àmbits educatius, que s’integren en altres assignatures obligatòries de l’ensenyament primari i del primer cicle d’ensenyament secundari o com a assignatures obligatòries independents de l’ensenyament secundari superior, inclosa l’FP [3].

L’informe homònim de 2021 [4] aporta llum sobre els aspectes següents: el país presenta un percentatge de població amb estudis superiors més gran que la mitjana de la Unió Europea, però persisteixen els nivells baixos d’ocupabilitat i el desajust de capacitats. La matriculació als nivells superiors de la formació professional continua essent un repte.

Tenint en compte la importància actual de les habilitats tecnològiques que es demanen als treballadors, i suposant que la tendència serà a l’alça en el futur pròxim, tampoc no hem de deixar de banda una altra observació de l’informe: les noies continuen estant infrarepresentades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. A aquest fet hi hem de sumar els perills de la bretxa digital de gènere que vam revisar en aquest article del blog. I és que tots els infants han de poder gaudir d’un accés regular a eines TIC, s’han de poder formar en habilitats com ara la identitat digital, i s’han de poder alfabetitzar mediàticament. Per tal d’abordar totes aquestes problemàtiques, el 2020 el Govern va posar en marxa el Pla de digitalització i desenvolupament de la competència digital, a més del complement Educa en Digital, i va aplicar mesures per millorar la competència digital de l’alumnat, el professorat i els centres educatius a fi de combatre la bretxa digital.

Programes educatius basats en el treball de competències

A escala internacional, són moltes les institucions educatives que s’estan esforçant a posar fil a l’agulla en aquesta problemàtica. La incorporació de competències dins els currículums educatius i de programes que formen de manera holística és una mostra de l’esforç de les institucions per ajudar els estudiants a ser ciutadans capaços i resilients en un món cada vegada més canviant i que tindrà necessitat de noves professions, amb les habilitats digitals incorporades. Un exemple és la iniciativa filantròpica de Xavier Niel, creador dels centres gratuïts de programació repartits arreu del món École 42, amb seu a Madrid i a Barcelona. Aquests centres tenen la finalitat de proporcionar especialistes en aquest camp, atesa la necessitat actual de professionals en computació.

Alverno College ha establert un programa acadèmic en què s’inclouen vuit habilitats al currículum que faciliten la incorporació al mercat laboral dels estudiants. Aquestes habilitats són l’anàlisi, la solució de problemes, la participació en la presa de decisions, la interacció social, el desenvolupament d’una perspectiva global, la ciutadania efectiva i el compromís estètic. El model és l’educació basada en habilitats, és a dir, la unió del coneixement amb les capacitats per aplicar-lo al llarg de la vida.

Quant a la UOC, el seu model d’aprenentatge està orientat a promoure la millora constant de les competències de l’estudiantat mitjançant el treball individual, la construcció col·lectiva de coneixement i l’acompanyament de l’equip docent. El seu tipus d’avaluació promou l’assoliment dels objectius d’aprenentatge i el desenvolupament de les habilitats. Des del 2018, la UOC ha incorporat a diverses titulacions en fase pilot un sistema d’avaluació de les competències que els estudiants van desenvolupant al llarg d’una titulació. Aquest sistema, anomenat GRAF, es mostra de manera gràfica en un informe individualitzat per a cada estudiant des del moment que comença una assignatura i fins que es gradua. Aquest informe es pot personalitzar i baixar, i representa un valor afegit al currículum i a l’expedient dels estudiants, atès que es pot compartir amb diverses finalitats tant en l’entorn educatiu com en el professional.

Conclusions

Segons les dades exposades, es fa palesa la importància de la incorporació als plans d’estudis de les habilitats transversals esmentades i de la inversió en formació al llarg de la vida a fi de millorar la taxa d’ocupabilitat. Aquests elements permetrien a les empreses disposar de treballadors qualificats i atendre la variable demanda del mercat. D’aquesta manera, s’aconseguiria la disminució de les xifres d’atur, sobretot en la franja de població d’edat madura. Amb el sorgiment de noves tecnologies i disciplines, i a fi de copsar l’impacte de dilemes ètics, la conjunció del diàleg entre les disciplines humanístiques i les de caràcter científic i tècnic també sembla un camí cap a l’assimilació correcta de les novetats tecnològiques. Els compromisos per part del teixit industrial i de serveis amb l’acadèmia i els centres d’educació (en especial, superior) també es presentaran com una opció molt positiva per al treball conjunt en matèria de competències i ocupabilitat.

Referències

[1] McKinsey & Company. (2020). Soft skills for a hard world. McKinsey Quarterly. Disponible a https://www.mckinsey.com/featured-insights/future-of-work/five-fifty-soft-skills-for-a-hard-world.

[2] Galanek, J. i Gierdowski, D. C. (2019). Skills needed and how to get them. Dins: The Higher Education IT Workforce Landscape. Educause. Disponible a https://www.educause.edu/ecar/research-publications/the-higher-education-it-workforce-landscape-2019/skills-needed-and-how-to-get-them.

[3] Directorate-General for Education, Youth, Sport and Culture (European Commission). (2020). Education and training monitor 2020. Spain. Disponible a https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/c9527d62-2497-11eb-9d7e-01aa75ed71a1.

[4] Directorate-General for Education, Youth, Sport and Culture (European Commission). (2021). Education and training monitor 2021. Spain. Disponible a https://op.europa.eu/webpub/eac/education-and-training-monitor-2021/es/spain.html.