Sandro Botticelli: Adoració dels mags

L’obra d’art del mes – Febrer 2025

Pintura encarregada a Botticelli per Gaspare di Zanobi del Lama, un agent del gremi dels Canvistes, per a la seva capella funerària a l’església de Santa Maria Novella.

Es tracta de l’escena més rica i opulenta de la vida de Crist, i, per tant, un motiu adient per a justificar la riquesa dels poderosos.

Els banquers pagaven la seva culpa de ser rics i viure de la usura invertint una porció dels seus beneficis en comissions artístiques dedicades als seus sants patrons. I Gaspare porta el mateix nom que el rei Gaspar, d’aquí el tema de l’adoració dels mags. Però ell no es representa com un dels mags, sinó que hi fa posar a Cosimo, Pietro i Giovanni de Mèdici, una clara declaració pública d’adhesió i lleialtat a aquesta família.

Quan, però, els savis de l’evangeli (terme que tradueix el grec mag) esdevingueren reis? Per què el Reis Mags són tres i qui ho va decretar? Quan el rei Baltasar es representa amb la pell de color negre? Com el teatre religiós dels Misteris dels Reis Mags va ajudar a recrear els personatges i augmentar-ne els seus detalls?

• pel dogma de Santíssima Trinitat debatut a Florència el 1439 en un Concili sobre la Unió de les Esglésies d’Orient i Occident?
• pels regals, que recorden que el Nen és rei (l’or és l’ofrena a un rei), és Déu (l’encens) i és home (la mirra)?
• perquè els tres Reis representaven als tres continents: Àsia (Gaspar), Àfrica (Baltasar, d’aquí que acabés representat com un rei negre) i Europa (Melcior)?
• perquè els tres fills de Noè varen marxar cadascun a un continent, Sem a Àsia, Cam a Àfrica i Jàfet a Europa?
• per la identificació amb les tres virtuts teologals: l’or amb la caritat, Melcior; l’encens amb la fe, Gaspar; i la mirra amb l’esperança, Baltasar?
• perquè són un símbol de les tres edats de l’home: joventut, maduresa i vellesa?

Centrem l’anàlisi en els canvis que Botticelli introdueix: una nova distribució dels personatges al voltant de la sagrada família, i la ruptura de la perspectiva amb la introducció d’una visió anamòrfica.

Després de respondre les anteriors qüestions, es desenvolupa el tema seguint aquest índex:

Fitxa tècnica, 11:36
Descripció, 15:19

• ruïnes clàssiques, 15:30
• troncs de suport, 15:47
• els regals: or, encens i mirra, 16:52
• objectes al costat de sant Josep: oli, sal, farina, 18:13
• personatges que s’hi reconeixen, 20:12
• composició: l’anamorfosi, 24:22
  Simbologia de les plantes, 25:08
• margarides, 25:17
• lliris, 25:25
• violetes, 25:30
• l’herba dels àngels, 25:41
• els cards, 25:55
• l’arbre de Judes, 26:17
• llorer, 26:30
  Anàlisi i interpretació, 26:53
• novetats i canvis en la tradició iconogràfica, 27:22
• les ruïnes, 30:17
• els dos registres conceptuals, 30:53

Bibliografia, 31:34

–

Joan Campàs i Montaner