Leonardo da Vinci: El Sant Sopar

L’obra d’art del mes – Març 2025

L’últim sopar  de Leonardo da Vinci, obra realitzada entre els anys 1494 i 1498, es troba a la paret on va ser pintada originàriament, el refectori del convent dominic de Santa Maria delle Grazie a Milà, per encàrrec del seu patró, el duc Ludovic Sforza.

Leonardo va escollir, potser per suggeriment dels dominics, el moment més dramàtic, basat en l’evangeli de Joan, en el qual Jesús anuncia que un dels seus dotze deixebles el trairà.

Aquesta afirmació de Jesús causa la consternació dels dotze deixebles i és just aquest el moment que Leonardo representa, intentant reflectir les diferents reaccions, totes individualitzades, de cada un dels apòstols: uns es sorprenen, altres s’aixequen perquè no creuen haver escoltat bé, altres s’espanten i Judes retrocedeix en sentir-se al·ludit.

Da Vinci crea una nova formulació d’aquesta escena: segons els dibuixos preparatoris, va pensar inicialment en la composició clàssica, amb Judes davant la taula i els altres onze apòstols en front, amb Jesucrist al mig com un més. Però finalment Leonardo es va apartar d’aquesta tradició clàssica i va pintar Judes com un més, escollint un altre moment, el posterior a l’anunci que un el trairia.

Va canviar, també, la posició de Jesucrist que inicialment estava de perfil parlant amb Joan que està de peu al seu costat i situa a Jesús al mig, cap a ell convergeixen totes les línies de fuga de la composició pictòrica, destacant encara més en perfilar-se contra la finestra del centre, rematat amb un arc i separant-lo dels apòstols. Als dos costats d’ell, aïllats en forma de triangle i destacats amb colors vermells i blaus, estan els apòstols agrupats de tres en tres, distribuïts en quatre grups de tres, seguint el vell sistema de les tríades platòniques i d’acord amb l’estil de l’escola florentina de Ficino i Pico della Mirandola.

La taula amb els tretze personatges s’emmarca en una arquitectura clàssica representada amb exactitud a través de la perspectiva lineal, concretament central, de manera que sembla ampliar l’espai del refectori com si fos un trompe l’oeil menys per la diferent alçada del punt de vista i el grandiós format de les figures. Això ho aconsegueix a través de la representació del paviment, de la taula, dels tapissos laterals, de les finestres del fons i també per les capses del sostre. Aquesta construcció en perspectiva és un dels elements destacats del quadre.

Analitzada l’obra, posant l’èmfasi en la perspectiva, la composició i l’anàlisi iconogràfica, es fa referència a la inclusió del Sant Sopar de Leonardo en la ficció i a la seva relació amb Maria Magdalena, de la que es donen els pros i contres de la seva relació amb Jesús.

No es pot sortir del refectori sense parar-se a contemplar la Crucifixió de Donato Montorfano, de la que se’n descriuen els aspectes més rellevants.

El guió del vídeo està estructurat seguint el següent índex:

Introducció a l’obra de Leonardo, 00:00:14
Leonardo a Milà, 00:01:42
Ubicació del Sant sopar, 00:03:29

• la llum, 00:04:43
• problemes de conservació, 00:06:07

L’encàrrec, 00:07:34

• màquines de guerra, 00:07:54
• estàtua eqüestre de Francesco Sforza, 00:08:14
• mecanismes escènics, 00:09:10
• el Sant sopar, 00:11:55

Cronologia, 00:13:18
Tècnica pictòrica, 00:16:05
La perspectiva, 00:21:22
Composició, 00:25:06
Iconografia, 00:29:32
Interpretació, 00:40:11
Precedents i innovacions, 00:48:13
Dibuixos preparatoris, 00:50:58
La restauració, 00:52:43
El Sant Sopar en la ficció, 00:59:46
Maria Magdalena, esposa de Crist?, 1:02:13
La Crucifixió de Donato Montorfano, 1:08:54

Bibliografia, 1:13:33

–

Joan Campàs i Montaner