Leonardo da Vinci: Adoració dels mags

L’obra d’art del mes – Gener 2025

El mes de gener comença amb la festa dels reis mags i què millor per celebrar-la que endinsar-nos en l’anàlisi d‘una de les obres d’art que s’hi refereixen.

Va ser la primera gran obra de Leonardo da Vinci. Fou un encàrrec dels monjos agustinians de san Donato de Scopeto, a la vora de Florència, un encàrrec de la primera part de la vida de Leonardo, quan encara la seva feina es cotitzava poc:va cobrar 28 ducats per l’obra. Amb aquesta obra –inacabada–, es tanca el primer període florentí de Leonardo.

S’hi veu la Mare de déu i el Nen Jesús representats a primer pla formant un triangle o piràmide amb els mags agenollats. Darrere seu hi ha un semicercle de figures que els acompanyen, i a l’esquerra, segons l’espectador, un edifici en construcció (potser el temple de Jerusalem), i a la dreta, una batalla de genets. Un llorer, símbol de triomf, i una palmera, signe de martiri, separen aquests episodis.

De què tracta aquesta obra inacabada, o potser voluntàriament incompleta? De la reacció dels assistents, a través d’actituds i expressions de sorpresa i confusió, davant la revelació de la naturalesa divina del Nen als espectadors com a portador de la salvació, I això és el que vol dir la paraula «epifania», manifestació.

D’una banda, un equilibri dinàmic construït a partir d’un triangle en el qual s’inscriuen les figures de la Mare de déu amb el Nen i els Mags agenollats, i un semicercle de personatges disposat en profunditat. D’una altra, l’agitació i gesticulació dels personatges i el moviment dels cavalls. I tot compensat per alguns accents estàtics i verticals: els dos personatges dels extrems (potser Isaïes i un autoretrat de Leonardo) i els dos arbres.

La composició està plena de continguts simbòlics, els cavalls que es mouen en el fons, les ruïnes …, són un compendi o imitació del món clàssic que entra en moviment amb l’adveniment del Salvador. Els dos personatges, a dreta i esquerra, adquireixen un valor filosòfic i simbòlic: es pot veure en el contrast entre joventut i vellesa, el de la bellesa física i la bellesa moral, la contemplació i l’acció i una representació de la dualitat de l’esperit leonardesc.

En el quadre de Leonardo han desaparegut els elements habituals –la  cova, l’ase i el bou, el seguici reial…– per donar concentrar-se en el moment de l’adoració i, sobretot, en les reaccions de protagonistes i espectadors (els moviments de l’ànima, com els anomenava Leonardo).

Tota una prefiguració del plantejament de la seva propera obra, el Sant Sopar.

–

Joan Campàs i Montaner