L’artista al llarg de la història: El Renaixement

L’obra d’art del mes – Octubre i Novembre 2024

És la continuació del vídeo dedicat a l’artista de la prehistòria, Egipte, Grècia, Roma i l’època medieval.

Per tal d’estudiar la figura de l’artista en el Renaixement es parteix del contracte signat per Leonardo da Vinci per a la realització de la Mare de Déu de les Roques, on es palesa la col·laboració entre diversos oficis en la realització de l’encàrrec i una  remuneració a l’ebenista superior a la dels pintors. Ens pot xocar el fet de pensar que els pintors renaixentistes eren membres d’un equip i treballaven no individualment sinó en el marc d’un taller.

Però és en aquest moment quan comença la transició de l’antic sistema de l’art-artesania cap al sistema de l’art modern, com es pot veure en l’aparició de les biografies dels artistes, el desenvolupament de l’autoretrat i la promoció d’alguns artistes a la cort. I són la minoria d’aquests artistes cortesans els qui s’han agafat com a models representatius del Renaixement. La norma era la producció cooperativa en tallers.

En el Renaixement no existia la categoria d’art ni un equivalent de les nostres Belles Arts, ni la categoria d’obra d’art autònoma. Se seguia l’esquema que separava les arts liberals de les mecàniques. Hem de refusar, doncs, la idea que els artistes creaven lliurement i oferien peces mestres a patrons erudits. Eren els mecenes els considerats com autors de les obres.

Se sol donar una imatge romantitzada i idealitzada de l’art i de l’artista, i s’analitzen les obres descontextualitzades de l’entorn per a les que anaven destinades. En els museus agafa la primacia la forma i s’oblida el contingut i la relació amb el receptor.

Després de comentar la producció en tallers i els contractes, en centrem en una anàlisi de l’artista en perspectiva de gènere, comparant els retrats de Ticià de Francesco Maria della Rovere i el d’Eleonora Gonzaga, descrivint l’ideal femení i introduint concepcions mèdiques com la teoria dels humors. I això ens porta a estudiar l’expressió de les emocions en homes i dones, mitjançant una anàlisi de l’obra de Guido Mazzoni, Lamentació, i la caracterització de l’ideal masculí.

Per a la transició cap a la concepció moderna de l’art i de l’artista s’introdueix el concepte d’invenció i el d’artesà-científic basat en els estudis de perspectiva, modelatge, imitació de la naturalesa, inspiració, gràcia i destresa. Amb tot, no hem d’oblidar que les obres no eren valorades amb els criteris d’originalitat moderns sinó per la manera que tenien de superar les dificultats per la invenció i l’execució.

El guió s’estructura amb els següents apartats:

Contracte de Leonardo per la Mare de Déu de les Roques,   0:13

Arts liberals i arts mecàniques,   2:37

La biografia,   9:15

L’autoretat,   10:56

L’artista de cort,   12:28

El taller i els contractes,   14:21

L’artista en perspectiva de gènere,   18:23

– Ticià: Retrats de Francesco della Rovere i Eleonora Gonzaga,   21:02

– l’ideal femení,   24:11

– teoria dels humors,   26:43

L’expressió de les emocions,   29:30

– Guido Mazzoni: Lamentació,   29:56

– l’ideal masculí,   37:02

La invenció,   43:53

Conclusió,   48:32

Bibliografia,   50:54

–

Joan Campàs i Montaner