Francesco Hayez: El petó

L’obra d’art del mes – Octubre 2025

Es tracta d’una pintura a l’oli que podria semblar una obra senzilla, com moltes altres de la Pinacoteca de Brera, sobretot si es compara amb algunes obres de Mantegna, Rafael, Piero della Francesca i Rubens.

Tanmateix, aquesta petita obra va tenir un paper important en el desenvolupament cultural italià durant el procés que va portar a la independència d’Itàlia. A més de ser una celebració de l’ardor impetuós de la joventut, sublima magistralment ideals com l’amor al país i el compromís politico-militar, presentant la parella com la personificació d’una Itàlia unida.

Ambientada en un context medieval, representa dos joves amants besant-se amb gran passió en el que podría ser el vestíbul d’entrada d’un castell, del qual destaquen tres graons, a la dreta, i un extens mur de pedra. A causa de la seva aclaparadora càrrega emocional, la seva escenografia refinada i el seu fort valor cívic (simbolitza l’amor a la terra i la lluita contra els estrangers), l’obra és considerada el manifest de l’art romàntic italià.

L’home està encaputxat i amb el peu recolzat al graó, com si estigués a punt de marxar, mentre la dona agafa amb força les espatlles del seu estimat, quasi com si no volgués interrompre aquest adeu final, conscient dels perills que experimentarà pel seu patriotisme, per això el punyal amagat a la capa, en senyal de rebel·lió contra l’invasor dels Habsburg.

Adoptant esquemes de comunicació ambigus i opacs, Hayez va defugir de manera efectiva les intervencions de censura implementades per les autoritats i va transportar a la pintura les esperances associades a l’aliança entre França i el Regne de Sardenya.

El quadre, de fet, esdevé un símbol dels ideals romàntics, nacionalistes i patriòtics del Risorgimento com ho palesa el significat del seu cromatisme que va canviant de versió en versió, resumint els canvis polítics de la Itàlia al segle XIX. En la versió de Brera, el blau del vestit de dona i el vermell brillant de les malles del jove al·ludeixen a la bandera francesa . En la versió del 1861, any de la proclamació del Regne d’Itàlia, el vestit de la noia pren un to blanc neutre, com a senyal d’homenatge a la unificació italiana. En la tercera versió, del 1867, l’home porta malles vermelles i una capa verda que, amb el mantell blanc a les escales, simbolitza la bandera nacional italiana.

Per tot plegat, aquest és el guió sobre el que s’ha construït l’anàlisi d’aquest quadre:

Presentació,   00:13

Encàrrec,   01:46

Context històric,   05:02

Descripció,   10:06

Composició,   15:24

Colors,   15:55

Interpretació,   16:49

Versions,   22:29

Bibliografia,   27:39

–

Joan Campàs i Montaner