Entrevista a Jordi Pujol, 126è president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003)

“Volíem una universitat d’alta qualitat, oberta a la gent i que arribés arreu. Gràcies a en Ferraté es va fer un plantejament ambiciós i il·lusionant”

Jordi Pujol (Barcelona, 1930) es va titular en Medicina per la Universitat de Barcelona. L’any 1974 va fundar Convergència Democràtica de Catalunya i el 1980 guanya les eleccions al Parlament de Catalunya i és nomenat president de la Generalitat, càrrec que exercirà fins al 2003. En el decurs del seu mandat va impulsar, d’una manera decidida, la creació de la Universitat Oberta de Catalunya, l’any 1994. El 2006 va ser investit doctor honoris causa per la UOC.

En aquesta entrevista per al Blog de la Xarxa d’extreballadores i extreballadors recorda els motius que van impulsar la creació de la UOC, el context polític del moment i evoca la figura del rector fundador Gabriel Ferraté.

5/02/2025 – Josep Nieto

Per quin motiu es va impulsar la UOC? 

Vam intentar fer un conveni amb la UNED, que oferia fer la carrera per correspondència. En Laporte i jo mateix vam demanar a en Solana, que llavors era ministre d’Educació, que es poguessin adaptar els estudis que oferia la UNED per poder-los cursar des de Catalunya. La problemàtica era sobretot amb la carrera de Dret que no incloïa Dret Català, però també per exemple amb Literatura, que no impartia Literatura Catalana, i d’altres matèries que quedaven mancades. 

Però no vam poder signar aquest conveni, el claustre de la UNED hi va votar en contra perquè els seus propis manuals s’haurien d’adaptar al català i en perdrien l’autoria i el control. Per tant, no es va fer.

L’alternativa que ens quedava era fer una universitat a distància nosaltres, des de Catalunya. Una universitat més moderna i millor. Calia buscar un rector que estigués a l’alçada. Vam pensar amb en Ferraté, que estava a punt d’acabar el mandat com a rector a la Politècnica. Li vam encarregar que dissenyés la UOC, i ell em va dir “La farem per internet”.

Quin era el context polític del moment?

Des de la Generalitat es va crear el càrrec de comissionat per a Universitats i Recerca que va assumir en Laporte. Amb ell al capdavant es va desplegar el nou mapa universitari a Catalunya. Des del Govern vam fer una gran aposta per la universitat.

El 1990 el Parlament de Catalunya havia creat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el 1991 la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Girona (UdG), i a Tarragona la Rovira i Virgili (URV). També la Universitat de Vic (UVic).

La UOC es va aprovar per la llei 3/1995 del 6 d’abril, amb molt de suport, un suport molt ampli del Parlament.

Per què va pensar en Gabriel Ferraté per tirar endavant el projecte de la UOC?

En Gabriel Ferraté era un home que havia demostrat una gran vàlua, formava part del grup de gent de més alta qualitat que hi havia a Catalunya en l’àmbit universitari, en l’àmbit del coneixement del país, en l’àmbit del projecte de país que calia anar construint. I formava part del grup de gent que tenia millor formació tècnica. Era un home molt creatiu, de ciències i de lletres. I tenia experiència com a rector.

Em va donar una alegria quan va acceptar posar-s’hi al capdavant perquè seria una persona molt altament adequada que portaria endavant el projecte. Ell mateix m’havia dit que havia tingut relació amb alguns països estrangers sobre el funcionament de l’ensenyament a distància, o sia que, per tant, era una persona que per formació i per coincidència amb el projecte de país que teníem, era molt adequada. I l’experiència va demostrar que realment era així. 

Què va pensar quan Ferraté li va proposar que s’utilitzés el llavors incipient Internet?

Jo de tot això no en sabia gaire. Tot això d’internet aleshores eren uns fets una mica nous, però si en Ferraté ho deia, doncs jo ho assumia. Entenia que era la millor solució que podíem tenir.

Un polític ha de tenir una visió global de les coses. Però és evident que un polític generalment no ho sap tot de tot. Per tant, un polític s’ha de refiar de la gent que, en molts aspectes, en sap més que ell mateix. La confiança personal en algú, el valor de la seva qualitat personal i humana i el seu patriotisme són condicions bàsiques per triar la persona que lideri el projecte, però a més cal que sigui algú que conegui el projecte molt bé i que hi tingui experiència.

En Ferraté tenia totes aquestes qualitats, des d’un punt de vista de país i des d’un punt de vista de formació. En moltes coses ell en sabia més que jo. L’única cosa que jo havia de fer era tenir confiança. Simplement li havia de donar aquesta confiança.

Què li va semblar que la UOC fos regida per una Fundació, on els patrons eren les Cambres de Comerç, les Caixes d’Estalvi, TV3 i Catalunya Ràdio…

Em va semblar bé. Va ser un moment en què la gent tenia ganes de fer coses ben fetes i, quan es volen fer coses ben fetes, la gent assumeix les aportacions i les col·laboracions i els jocs oberts amb tota la gent i les entitats que poden fer aquestes aportacions. És una qüestió de confiança en les persones, en la seva mentalitat, en la seva idea de país i, evidentment, en la seva competència i en el projecte.

Al llarg d’aquests 30 anys, la UOC ha portat Catalunya al món. Va néixer com una universitat per Catalunya… i s’ha convertit en un referent més enllà de les fronteres d’una manera de fer educació, recerca i transformació. Ho podia imaginar en un primer moment? 

Ens ho podíem imaginar o no. Però volíem fer una cosa que fos d’alta qualitat, que fos d’àmbit molt general i que estigués molt oberta a la gent, que arribés a tot arreu. La UOC, per la idea que teníem nosaltres de Catalunya, però més per les aportacions personals de gent com per exemple en Ferraté, tenia un plantejament ambiciós i il·lusionant. Repeteixo, ambiciós i il·lusionant. I d’obertura i de servei a qui fos. A Catalunya, evidentment, i si podíem, havíem de ser també a la resta d’Espanya. I tenir presència en el món.

Com valora l’aportació del professor Manuel Castells al projecte de la UOC i l’informe Internet Catalunya?

En Manuel Castells era i és un home de la més alta qualitat en dos sentits: primer, en el valor en sí del domini de les coses. I segon, en la visió universal. És un home que pot parlar del món, pot parlar de Rússia i de Sibèria i del que sigui, sap de tot. És un home de coneixement universal, que pot fer una societat moderna i oberta. 

S’hi pot estar més o menys d’acord o no, però és un home de vàlua. I, per tant, poder comptar amb la col·laboració d’en Castells sempre és positiu. La seva col·laboració va ser molt, molt benvinguda.

En aquests 30 anys milers de ciutadans catalans o professionals que han estat docents, han treballat o estudiant han fet possible la UOC, en coneix algú personalment?

Conec d’entre l’equip docent dels primers anys en Claudi Alsina, la Imma Tubella, en Francesc Pedró i també la Irene Rigau, que va deixar la feina a la UOC perquè la vam nomenar consellera de Benestar Social. I segurament d’altres que ara no em venen al cap, gent ben preparada.

Si hagués pogut fer algun estudi de la UOC, quin hauria triat?

Hauria triat les coses que a mi realment m’atrauen, que són la Història, la Política, la Sociologia. Jo crec que hauria estat un bon historiador i potser un bon sociòleg. I la història ja dirà si podia ser un bon polític.