El romànic de la Vall de Boí (6) – Sant Climent d’Iran 

Iran és un poble de l’Alta Ribagorça que formà part del terme de Llesp fins a llur incorporació al Pont de Suert el 1965 (va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns -caps de família- que exigia la nova llei municipal), situat a 1.280, metres d’altitud, al costat de llevant de la vall de la Noguera de Tor just en el lloc on aquesta comença a ser la Vall de Boí. En el passat controlava els accessos a la vall de Boí.

El nom del poble prové del basc, i significa “poble gran”; la primera part del topònim, Ir- és el mateix component d’Irgo i Erill, entre d’altres. És l’element que significa poble.

Sant Climent d’Iran centra el petit poble d’Iran. És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, que no té arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral. A la façana sud se situa un campanar d’espadanya de dos ulls.

La porta s’obre a la façana meridional, amb una llinda sense arc de descàrrega i suportada per uns brancals formats per grans blocs de pedra. Per sobre de la porta hi ha un nínxol, estructura poc habitual en l’arquitectura alt-medieval. Pel tipus de parament i les tècniques constructives es pot relacionar amb l’arquitectura del segle XI de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, malgrat que les obres de la vall de Boí són un xic més tardanes i es poden datar a partir de la segona meitat del segle XII.

–

Joan Campàs i Montaner