El romànic de la Vall de Boí (3) – Santa Maria de Cóll

A partir del nucli de població de Cóll, enlairat en un coster de la riba dreta de la Noguera de Tor (1180 m), que tingué ajuntament independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis, s’obre la vall de Boí, i començava, sempre cap al nord, la morrena frontal de la gelera que va formar aquesta vall.

El romànic de la Vall de Boí: Santa Maria de Cóll 21:10 https://youtu.be/63azd6-4Yq8

El seu nom, Cóll, amb accent diacrític, no és derivat del llatí collum (amb el significat de coll), sinó de coleus (testicle), que també dona goll. Podria procedir de la forma d’algunes roques immediates al poble.

La villa Colle formava part del terme de Castilló de Tor, el domini eclesiàstic del qual pertanyia al bisbat de Roda d’Isàvena, i quan aquest fou suprimit, s’integrà en el bisbat de Lleida; per això, l’església de Santa Maria pertany actualment a la diòcesi de Lleida, mentre que les altres de la Vall són del bisbat d’Urgell.

L’església de Santa Maria de Cóll, modernament advocada a l’Assumpció, consta d’una única nau, capçada per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, parcialment enguixada, subdividida en tres trams per dos arcs torals.

L’absis de tambor, amb bandes llombardes de decoració (arcuacions cegues),
però sense lesenes i amb l’aparell de carreus grossos i regulars, indica que es tracta d’una obra d’un romànic ja molt avançat del segle XII.

Es diferencia de les altres esglésies de la vall pels materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, amb un arc de mig punt, tancat per un fris escacat, i ressaltat per dues arquivoltes suportades per columnes amb capitells, els relleus dels quals són de tipus vegetal o d’una combinació de figuració zoomorfa i humana.

El campanar, constituït per una torre de planta quadrada, és de factura gòtica composta de dos pisos, el primer dels quals és perforat per finestrals apuntats,
mentre que el segon, on s’allotgen les campanes, presenta unes obertures poc o molt retocades.

Interessant el relleu escultòric representatiu de l’anagrama de Crist que corona la portada per sobre del fris escacat que ressegueix l’arc extern. La primera impressió que produeix és que es tracta d’un crismó trinitari. El cercle central (creu, lletres P i S -a dalt i a baix- i A i ω -penjant de les aspes-) és emmarcat per una sanefa de palmetes entrellaçades, i a dalt dos ocells afrontats, a baix el bust de dues figures humanes amb una trompeta o corn; però, la sanefa vegetal que envolta el crismó, en la seva banda superior, resta tallada, i això ens fa pensar que el lloc on es troba encastat aquest bloc de pedra no és l’original, sinó que es tracta d’un relleu de tipus funerari, corresponent als peus d’un sarcòfag, que fou col·locat en el lloc actual per a complir la funció simple d’un crismó trinitari.