El romànic de la Vall de Boí (2) – Santa Maria de Cardet  

Comencem el nostre recorregut per les esglésies de la Vall de Boí fent una parada a la vila de Cardet, enlairada sobre la riba dreta de la Noguera de Tor, el nom de la qual prové de carduetum (camp de cards).

Aquesta vila és un dels exemples dels convenis entre els comtes de Pallars Sobirà a favor dels de Pallars Jussà, i dels dominis dels barons d’Erill, i de la pertinença de la seva església al monestir de Santa Maria de Lavaix.

Un element a destacar, que comparteix amb altres esglésies de la Vall, és el fet que l’església no es troba al bell mig de la vila, sinó que està ubicada en un sector extrem del poble: per tant, la implantació eclesial es va produir sobre un espai ja estructurat, és a dir, hauria estat posterior a la formació d’un nucli de poblament preexistent.

La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses.

Com la majoria d’esglésies de la Vall de Boí presenta una història constructiva força complexa. És d’una sola nau, amb absis semicircular -actualment tancat per un retaule barroc-, coberta actualment per quatre trams de voltes d’aresta, separats per dos arcs torals. S’adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, amb un cripta que aprofita el buit deixat sota el presbiteri per la mateixa inclinació del terreny.

Curiós el conjunt de la porta aixoplugat per un porxo, a les dovelles de l’arc de la qual un crismó i una creu incisa.

La part mes antiga, datable al segle XI, correspon al mur sud i part del de ponent, que hauria estat reformat al segle XII, amb la construcció de l’absis. El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva un frontal d’altar decorat mitjançant dues tècniques: la pintura i el baix relleu d’estuc. Hi veiem la Marededéu coronada, i el Nen amb el nimbe crucífer, centrant la composició. En els quatre registres restants hi trobem l’Anunciació i la Visitació, l’Epifania, la Nativitat i l’Anunciació als Pastors, el Martiri dels Innocents i la Fugida a Egipte. Cal situar el frontal entre mitjan segle XIII i la segona meitat d’aquest segle

–

Joan Campàs i Montaner