El romànic de la Vall de Boí (16) – Pintures de santa Maria de Taüll
2 de maig de 2025
S’hi analitza un dels cicles d’imatges romàniques més complet que es conserva al MNAC, realitzades cap al 1123 per almenys tres tallers de mestres anònims, dos dels quals són coneguts amb el nom de Mestre de Santa Maria de Taüll i Mestre del Judici Final.
L’església està consagrada a santa Maria, i presideix la conca absidal l’escena de l’Epifania. La Mare de Déu, asseguda en un tron decorat amb gemmes i envoltada per una màndorla de cercles concèntrics, en vermell, ocre i blanc, sosté el Fill a la falda, d’acord amb el model iconogràfic marià de la Sedes Sapientiae.
El reduït espai de la semivolta absidal fa que la Maiestas Mariae aparegui impressionant, deixant poc espai a la figuració dels Mags, identificats per inscripcions, que s’apropen per a la presentació de les ofrenes en un plat daurat, a l’esquerra Melcior (MEL.HIOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR).
Dues estrelles de vuit puntes (ESTELA), col·locades a dalt de tot, a dreta i esquerra de la màndorla, i de lluminositat diferent, poden significar l’Antiga i la Nova Llei.
Al semicilindre hi ha representats apòstols com a testimonis d’aquesta manifestació divina i als arcs que precedeixen l’absis hi ha la Mà de Déu i la figura d’Abel (al·legoria del sacrifici de Crist i de l’Eucaristia), i l’Agnus Dei. En el tram previ, queden restes del que degué ser una Maiestas Domini amb el Tetramorf.
A banda i banda de la finestra que ocupa l’eix de l’absis, es disposen una sèrie d’apòstols sota d’arcades. A la part esquerra se situa Andreu, amb la creu simbòlica del seu martiri, i Pere, que sosté les Claus del Regne. A la dreta hi ha Pau, identificat per la calbesa, i Joan Evangelista representat imberbe i amb el llibre.
Les pintures del costat nord, el més exposat a la humitat, es van degradar més ràpidament.
Als murs laterals de l’església sovint es representaven escenes bíbliques o relatives a sants distribuïdes en diferents registres. A tocar de l’absis lateral, hi trobem el rei Herodes amb els Tres Reis Mags, els quals, en una síntesi de dos episodis diferents, visiten Herodes i adoren l’Infant.
A les columnes de la nau i als intradossos dels arcs hi ha imatges de sants, representants de l’Església, d’entre els quals hi ha sant Climent i sant Nicolau, i profetes, les restes dels quals es redueixen a «ISAIE JEREMIA», que porta rotlles i llibres a les mans velades pel mantell com a símbol de consagració.
Les pintures del mur meridional són les més ben conservades i les que s’analitzen amb més deteniment, així com els murals que adornen la façana interior de ponent.
Els frescos de Santa Maria de Taüll constitueixen un dels programes iconogràfics més densos que s’han conservat del segle XII.
Hi van actuar almenys tres pintors: el de l’absis, pintor de formació italiana de l’equip del Mestre de Sant Climent, tot i que possiblement nadiu i per al qual es pot acceptar la denominació de Mestre de Santa Maria, que va actuar el 1123 o una mica abans;
un segon pintor, anomenat Mestre del Judici Final, que probablement va realitzar els murs laterals i la testera occidental, i potser un tercer, ajudant d’aquest darrer, que va completar-ne la decoració (autor d’un magnífic infern a costat del campanar) i que es va encarregar d’altres detalls menors.
Així està estructurat el guió d’aquest vídeo:
El conjunt de pintures de santa Maria, 00:14
Les pintures de l’absis central, 03:34
Les pintures de les columnes, 17:53
Les pintures del mur sud, 18:35
Les pintures del mur de ponent, 26:56
Els mestres pintors, 31:50
Bibliografia, 35:45
–
Joan Campàs i Montaner