El romànic de la Vall de Boí (15) – Santa Maria de Taüll

L’església parroquial de Santa Maria de Taüll presideix el poble de Taüll, a 1.482 m d’altitud, i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boi, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí, i a la plaça del poble de Taüll, i a menys de 100 metres al nord-oest de l’església de Sant Climent que pertany a la mateixa època.

Va compartir a l’edat mitjana la parroquialitat amb la de Sant Climent. De fet, al segle XI, a Taüll, se’n construí una altra, la de Sant Martí, coincidint amb un moment brillant que visqué l’economia de la zona i vinculat amb l’intent dels senyors d’Erill de crear un nucli monàstic a la vall de Boi, que després no reeixí.

La construcció de l’església data de principis del segle XII, si bé la part més antiga del mateix sembla ser la torre, datable al segle XI per les seves característiques constructives i estilístiques.

És una església romànica de planta basilical molt reformada a l’època barroca que la va desfigurar totalment per dins. Les obres de restauració del començament dels anys setanta van retornar a l’església l’aspecte que tenia al segle XII, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aigües.

Cal subratllar algunes deficiències, especialment quant als nivells de paviment, que han estat rebaixats excessivament, sobretot a l’interior, on el nivell actual és uns 50 cm per sota del nivell original, amb diversos graons que no tenen cap relació amb els paviments primitius.

La seva estructura actual és la d’un edifici basilical de tres naus, cobertes amb una estructura d’embigat suportada per arcs formers de mig punt, que arrenquen de pilars cilíndrics. Les naus són capçades a llevant per absis semicirculars, precedits de profunds arcs presbiterals.

És probable que l’església anterior, a la qual correspon el campanar, fos un edifici d’una sola nau, ateses les condicions topogràfiques de l’emplaçament i la limitació del desnivell cap al nord, i la presència d’edificis al sud, corresponents al poble primitiu de Taüll.

La torre del campanar, de planta quadrada i de quatre pisos amb finestres geminades sota arcuacions, es dreça sobre la nau de l’epístola, quedant la base de la torre a l’interior de l’església, ocupant el tercer tram de la nau sud de l’edifici. Està feta en aparell una mica menys refinat que el de la resta de l’edifici. Per tant, tot sembla indicar que la torre-campanar pertanyeria a un edifici anterior que, al segle XII, va ser substituït per l’actual.

S’hi analitza, a continuació, el frontal d’altar de fusta policromada procedent de Santa Maria de Taüll, realitzat en fusta de pi, tallada i policromada. La banda central és ocupada per la representació de la Maiestas Domini, a les dues laterals, dividides en dos registres, hi ha figures pertanyents a l’apostolat. Actualment, té un total de dotze figures acoblades a la taula de fons.

També es comenta un grup de quatre figures que devien pertànyer a un davallament, així com una talla de Crist de fusta i amb restes de policromia.

Finalment, es fa referència a una fotografia del 1918 de la figura d’una Mare de Déu alletant el Nen, conservada a l’Arxiu Mas de Barcelona i es descriu una talla representativa d’un sant Joan, que devia formar part del frontal esmentat.

Així està estructurat el guió d’aquest vídeo:

Santa Maria i sant Climent de Taüll,   00:19

Context històric medieval,   01:28

Cronologia de la construcció,   05:20

L’església de santa Maria de Taüll,   05:55

– estructura actual,   08:37

– els absis,   09:54

– la porta principal,   12:09

– els paraments,   12:40

– el campanar,   14:41

– la necròpolis,   20:13

Frontal d’altar,   21:42

El davallament,   26:03

La talla de Crist,   35:20

Mare de Déu de la llet,   37:09

Talla de sant Joan,   39:22

Bibliografia,   41:38

–

Joan Campàs i Montaner