El romànic de la Vall de Boí (14) – Pintures de sant Climent de Taüll

S’hi analitza i comenta un dels conjunts de pintura mural romànica més importants de Catalunya, una obra considerada cabdal dins el romànic.

Tot i que la major part es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya, uns pocs fragments es conserven in situ.

Després d’enumerar les diferents ubicacions d’exposició, es descriu la conca absidal amb el Crist en majestat, donant les seves fonts bíbliques i el sentit de la seva representació, sintetitzat en les idees de creació, revelació i salvació.

Es comenten aspectes com la inscripció del llibre que duu a les mans, el dibuix de la cara, els ulls, les robes, l’alfa i l’omega, així com el tetramorf i els dos serafins amb sis parells d’ales plenes d’ulls.

Del nivell intermedi, amb els sants Tomàs, Bartomeu, Joan, Jaume i Felip, es subratlla la representació de la Mare de Déu i es plantegen les diverses interpretacions sobre la seva funció i significat, establint una connexió amb el Judici Final.

El nivell inferior, molt malmès, és el lloc dels cortinatges i altres elements ornamentals (sanefes…)

El conjunt està estructurat seguint un eix vertical de simetria, subratllat per la finestra del centre, on destaca l’equilibri aconseguit compensant el pes de la superfície blanca del llibre amb la del braç aixecat, i el joc de triangles (unint els nimbes dels personatges de dreta i esquerra de la màndorla, la figura de Crist de la cintura al nimbe) o de cercles (màndorla, arcuacions de l’espai central, cercles dels apòstols, nimbes).

Pel fet de tractar-se d’un conjunt altament decoratiu, es fa una menció especial als aspectes ornamentals i a la tipologia dels pigments.

Després de la conca absidal es passa a considerar els elements dels dos arcs presbiterals, el centrat en l’Agnus Dei i en el centrat en la Dextera Domini. En el primer, destaca l’escena del pobre Llàtzer que evoca la salvació i la separació entre justos i condemnats en el judici final. En el segon, la història de Caín i Abel, situada en un lloc de prominent atesa la consideració d’Abel com una prefiguració de Jesús i la seva mort violenta a mans de Caín com a prefiguració de la Passió i mort de Crist a la creu.

De l’absis lateral nord es descriu el cor angèlic posant de manifest que la tècnica pictòrica és pobra, denotant un cert primitivisme i una menor qualitat que el central.

La complexitat del conjunt pictòric de sant Climent de Taüll obliga a fer una breu incursió en els diferents estudis i interpretacions dels principals experts en el tema.

En relació amb la datació de les pintures, es comenta la inscripció sobre la consagració de l’església situada al costal nord de l’església, la més propera a l’absis, i es completa amb un recorregut per les pintures que estan in situ.

Al llarg de tot el vídeo es fan constants referències a altres conjunts pictòrics romànics per tal d’establir precedents, influències o paral·lelismes.

Així està estructurat el guió d’aquest vídeo:

Les pintures de l’absis central,   03:02

– La conca absidal   03:06

    • Crist en majestat   03:13

    • Tetramorf   08:54

– El nivell intermedi   11:36

    • el col·legi apostòlic   11:50

    • la Mare de Déu   12:51

– Composició   17:38

– Elements ornamentals   20:13

– Tècnica pictòrica   23:54

Els arcs presbiterals   28:31

– l’Agnus Dei   128:45

– la Dextera Domini   31:25

    • Caín i Abel   31:53

Les pintures de l’absis lateral nord   35:29

– El cor angèlic   35:48

Interpretacions historiogràfiques   37:24

– André Grabar   37:57

– Étienne Delaruelle   38:30

– Otto Demus   38:53

– Janine Wettstein   39:05

– Gonzalo Borràs i Manuel García Guatas   39:13

– Joaquín Yarza   39:46

– Joan Sureda   39:58

Anàlisi tècnica   40:39

Datació   41:28

Pintures in situ   44:24

Reflexions finals   49:24

Bibliografia   54:14

–

Joan Campàs i Montaner