El romànic de la Vall de Boí (13) – Sant Climent de Taüll

S’inicia amb la ubicació de Taüll i com era al segle XIX segons la descripció de Madoz, es dona el significat del seu nom iberobasc (poble del port o porta de muntanya) i continua amb un breu context històric que mira d’explicar com va ser possible que a Taüll es construïssin, al segle XI, tres esglésies, sant Climent, santa Maria i sant Martí, reconstruïdes al segle XII, potser per l’intent dels senyors d’Erill de crear un nucli monàstic a la vall de Boi.

Ens preguntem si l’església de sant Climent, tal com actualment la podem veure, és com era al segle XII o bé ha experimentat canvis que han modificat la seva estructura original.

Sabem que l’edifici és el resultat de diferents moments constructius: una primera església, de tres naus i tres absis, del darrer quart del segle XI; la torre campanar que s’hi va afegir en els primers anys del segle XII i la reconstrucció d’aquesta primera església entre el 1110 i el 1120.

Es van aprofitar els murs dels absis i de les naus laterals, els pilars de la capçalera i, segurament, els fonaments d’altres elements, de manera que la segona església de Sant Climent manté la planta de la primera església i en conserva importants vestigis.

Per això la seva planta presenta irregularitats: els murs laterals de les naus no estan disposats de forma paral·lela, sinó que tendeixen a confluir cap a la capçalera, el mur de tancament occidental no és perpendicular a l’eix de les naus, l’eix de l’absis central no coincideix exactament amb el de la nau, l’absis central i el del sud tenen dos arcs absidals, i només un el del nord.

Aquestes irregularitats no són massa perceptibles des de l’interior, atès que s’hi van introduir elements que tenien clarament per objectiu corregir-les visualment, regularitzar l’alçat i l’espai de la capçalera i, d’aquesta manera, minimitzar la percepció de asimetria.

De vegades se sent a dir: és una església senzilla que té unes pintures imponents. Però no és així: l’objectiu era el de reproduir el model de la basílica romana: transsepte més alt que les naus, un arc triomfal monumental, i l’ús de les columnes com a suports de les naus -el model basilical era del tot excepcional en el territori pirinenc (només la catedral de Jaca seguia el model basilical romà-

Després d’aquestes consideracions, es descriu l’església de sant Climent seguint els següents apartats:

El mur de llevant, 12:35
La cobertura de l’església, 18:58
Els suports, 21:24
El mur de ponent, 26:31
El mur sud, 27:32
La il·luminació i els finestrals, 28:23
Els elements ornamentals, 30:43
El parament de l’església, 31:42
El campanar, 34:04
El crismó trinitari, 39:23

Per acabar amb una descripció de:
Sant Quirc de Taüll, 43:12
Sant Martí de Taüll, 46:19
Bibliografia, 50:49

–

Joan Campàs i Montaner