El romànic de la Vall de Boí (12) – Sant Joan de Boí

La vila de Boí és una petita població emmurallada, enlairada a l’esquerra de la Noguera de Tor a 1273 metres, que havia crescut al costat del que era el castell més important de la vall -avui només en resten escassos vestigis- que donà nom a la població i a tota la vall.

El seu nom procedeix de vallis bovinum (vall de les vaques, o de les vacades) i el 1064, juntament amb la resta d’esglésies i llocs de la vall, fou objecte de la venda i bescanvi pels comtes de Pallars Sobirà als comtes de Pallars Jussà, i per un conveni del 1140 passà a domini del bisbat d’Urgell. Fins al 1831, any d’extinció dels senyorius, Boí pertangué als barons, després comtes, d’Erill.

L’església, dedicada a sant Joan Baptista i bastida el segle XI, segueix el primitiu tipus basilical de tres naus cobertes amb fusta i pot correspondre al primer grup d’esglésies construïdes a la vall de Boi a mitjan segle XI, contemporània de les fases més antigues d’Erill-la-vall i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

Ha sofert constants transformacions: a la coberta de la nau central es va afegir una volta de canó i les naus laterals van ser convertides en capelles. Dos dels seus absis originals, el central i el corresponent al costat de l’epístola, van desaparèixer així com el pòrtic que precedia l’entrada, segurament en les reformes dels segles XVII i XVIII.

De l’estructura original només conserva un absis i el campanar adossat al mur meridional. Va patir un important incendi al segle XIII i la torre campanar se’n va veure greument afectada i va perdre els tres cossos superiors.

L’aparell de la construcció acusa les remodelacions que s’hi han fet, bé que les parts originals mostren un aparell rústec, fet amb carreus de mides irregulars, toscament escantonats, però disposats en filades. Aquest aparell contrasta amb el que mostra el campanar, obrat amb carrerons ben escantonats i perfectament disposats, que li confereixen una estructura més uniforme.

Les pintures de Sant Joan de Boí -considerades com un dels primers conjunts de pintura del romànic català- decoraven panys de paret interiors i façana sud de l’església, elaborades pel Mestre de Boí. Els frescos originals van ser arrancats en el context del programa d’adquisicions de la Junta de Museus durant la campanya de 1919-1923 i, traspassats a tela; actualment formen part de la col·lecció permanent del MNAC. Entre els anys 1997 i 1998 es van dur a terme la restauració de l’església i es van reproduir les pintures murals de l’exterior i l’interior del temple.

S’hi representen escenes exemplars de la vida de sants -el fragment més important de les quals és la Lapidació de sant Esteve-, un vast repertori animalístic de caràcter moralitzant (principalment als intradossos dels arcs) i una escena amb joglars que s’ha d’entendre com un cant de lloança al Senyor. També hi havia una representació del Judici Final.

La decoració del portal -una teofania-, originàriament aixoplugat per un porxo, resulta extraordinària per la manca de paral·lels conservats.

També s’hi comenten les ruïnes de l’església de sant Pere de Boí, de la qual només resten unes poques filades, corresponents al cos de la nau, molt refetes, però que permeten veure que es tractava d’un edifici d’una sola nau, probablement coberta amb embigat i capçada a llevant per un absis semicircular.

I també s’analitza el frontal d’altar, dedicat a la vida de sant Pere, conservat al MNAC.

Aquest és l’índex del guió:

La vila de Boí, 0:13

• etimologia del nom, 1:52
• context històric medieval, 2:10
• la descripció de Pascual Madoz, 4:36
  L’església de sant Joan de Boí, 6:26
• la llum, 8:48
• el portal, 9:34
• el campanar, 10:08
• l’aparell constructiu, 13:38
• l’aspecte actual, 14:32
  Conjunt pictòric, 15:42
• l’esguerrat, 20:48
• la bèstia apocalíptica, 21:13
• quadrúpede amb flor de lis, 21:45
• escena de joglaria, 22:07 / 27:37
• l’intradós dels arcs, 25:15
• decoració del portal, 26:35
• tècnica pictòrica, 32:13
  

Sant Pere de Boí, 34:15
Frontal de sant Pere, 35:48
Bibliografia, 40:11

–

Joan Campàs i Montaner