Caravaggio: El sopar a Emmaús 

Els deixebles d’Emmaús  de Caravaggio, de la Pinacoteca de Brera a Milà, és una segona versió de l’obra de 1601 conservada a la National Gallery de Londres.

El quadre es va acabar en un moment en què Caravaggio va haver de fugir de la ciutat de Roma, on la seva vida estava en perill després que acabava de matar un proxeneta durant una baralla al carrer. Sembla que un temps abans de l’incident de la Piazza di Firenze, Caravaggio i el proxeneta havien pres les armes (i el pintor n’hauria sortit força ferit). Per tant, es pot suposar que ja hi havia una certa animositat entre tots dos (per qüestions de gelosia i/o polítiques).

L’escena segueix la tradició veneciana de composició central heretada de Ticià i Veronès. Crist assegut a taula està envoltat per dos dels seus deixebles; L’hostaler i la seva dona -o una criada- es troben darrere mirant-lo. Els dos deixebles mostren físicament la seva sorpresa: el de l’esquerra aixeca els braços amb un gest emfàtic mentre el de la dreta s’aferra a la vora de la taula i s’inclina cap endavant.

La taula està parada amb unes estovalles de tela blanca que cobreix una catifa oriental, del tipus Oushak, que porta el nom de la província turca on es teixien aquestes catifes a finals del segleXVI. A la taula, hi ha pocs estris per a l’àpat: un plat i una gerra de majòlica, així com un plat metàl·lic; la serventa també sosté un plat de majòlica que conté la carn de xai, d’acord amb la iconografia eucarística tradicional. 

Una comparació amb la primera versió palesa un seguit de similituds i de diferències: la mida dels quadres és gairebé idèntica, les figures són semblants i es representen a la mateixa escala i a cada quadre, hi ha unes estovalles i una catifa turca estirada sobre la taula. Però el tractament del tema és tanmateix radicalment diferent: es percep clarament un canvi d’estil, que anuncia la manera tardana de Caravaggio. La vehemència de les emocions deixa pas a una atmosfera molt més meditativa i la senzillesa prima sobre el virtuosisme. L’artista s’interessa principalment per les reaccions humanes davant la revelació divina, i presta més atenció que abans als aspectes psicològics.

Aquest és el guió sobre el que s’ha construït l’anàlisi d’aquest quadre:

Presentació,   00:13

Encàrrec,   00:26

Mort de Ranuccio Tomassoni,   02:07

Tècnica,   02:56

Descripció,   04:53

El tapís Oushak,   12:06 

Comparació de les dues versions,   15:14

Interpretació,   18:52

Bibliografia,   23:34

–

Joan Campàs i Montaner