Andrea Mantegna: Lamentació sobre Crist mort

L’obra d’art del mes – Abril 2025

Crist mort és una obra emblemàtica d’Andrea Mantegna, creada cap a l’any 1480 i una de les més importants de la Pinacoteca de Brera a Milà.

Se sol subratllar la seva representació audaç i emocionalment impactant del cos de Crist en escorç, després d’ungir el seu cos i abans de ser enterrat.

Obra en la que Mantegna mostra el seu domini de la perspectiva, l’atenció al detall anatòmic i la seva capacitat per transmetre emocions profundes, i que reflecteix l’interès de Mantegna per l’antiguitat clàssica i la seva habilitat per fusionar aquesta influència amb temes religiosos.

Pintada amb una perspectiva en escorç, s’entra a l’obra a través dels peus de Crist, que estan més a prop de l’espectador i semblen sortir del quadre i se’ns guia cap al rostre de Crist, que és el punt focal emocional de l’obra, cosa que aconsegueix distorsionant la perspectiva amb la reducció de peus i cames i engrandint el tòrax i el cap.

La composició és horitzontal, amb el cos de Crist estirat sobre una llosa de marbre, el que accentua la sensació de quietud i solemnitat.

El cos de Crist està representat amb un gran realisme anatòmic. Mantegna mostra les ferides de la crucifixió amb gran detall, incloent els forats dels claus a les mans i els peus, i la ferida al costat. El seu rostre transmet una sensació de pau i resignació, contrastant amb el dramatisme del seu cos sense vida.

A la part esquerra de la composició, hi ha tres figures que ploren: probablement la Verge Maria, Sant Joan i Maria Magdalena. Les seves expressions de dolor afegeixen una dimensió emocional a l’escena.

La paleta de colors és sòbria i terrosa, amb tons de gris, marró i blanc que emfatitzen la fredor de la mort. El cos de Crist està il·luminat de manera uniforme, destacant-se contra el fons fosc. La llum, que prové de la dreta, segons l’espectador, crea un efecte de clarobscur que accentua el volum del cos i les textures de la pell i els draps.

Aquesta obra és l’expressió suprema de Jesús mort, vençut, fràgil com qualsevol ésser humà; no és encara el Crist triomfant. És la imatge de la sobrietat, la mort de l’individu sense més ni més, el testimoni del qual és aquest cos. Excepte el cos i el seu escorç, tota la resta és accessori. El cos de Jesús està sol, només l’acompanya el llençol i la mort. Un clar reflex de la nova concepció sobre l’individu que s’anava estenent durant el Quattrocento.

L’escorç,   00:26

Fitxa tècnica,   00:54

La còpia del Crist mort,   04:35

Anàlisi iconogràfica,   05:46

La perspectiva,   13:03

Interpretació,    19:23

Bibliografia,   21:55

–

Joan Campàs i Montaner