El paper de les STEAM en l’ocupabilitat i la reducció de la bretxa digital femenina

Els programes basats en les disciplines científiques i artístiques són un gran aliat a l’hora de reduir la bretxa digital de les nenes a l’educació i garantir-ne el futur laboral

Què entenem per STEAM

El terme STEM va ser encunyat per la National Science Foundation, una agència federal independent que dona suport a la ciència i l’enginyeria dels EUA, per referir-se a les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (Science, Technology, Engineering, Maths). Dins la societat, des de fa uns anys, es va fer palesa la necessitat d’incloure-hi la disciplina artística i el disseny. L’Escola de Disseny de Rhode Island va recollir aquest anhel, contribuint a la popularització de l’acrònim STEAM, en referència ara a ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. 

En l’entorn educatiu, l’STEAM fa al·lusió, per tant, a un model d’aprenentatge integrador basat en l’ensenyament d’aquestes cinc disciplines. Aquest model sol utilitzar metodologies com l’aprenentatge reflexiu o l’aprenentatge basat en projectes, els quals afavoreixen el procés formatiu de l’aprenent mitjançant el seu procés de recerca particular en donar resposta a les preguntes o els desafiaments plantejats a classe. D’aquesta manera, l’estudiantat incorpora habilitats com ara la resolució de problemes a través del mètode científic, però també l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Alguns articles acadèmics avalen els resultats positius d’aquestes metodologies. L’article “Ús del programa STEAM per desenvolupar i millorar les habilitats experimentals dels estudiants” recull que els estudiants van “aprendre a planificar i fer experiments, van adquirir la capacitat de formular hipòtesis, de fer suposicions, d’analitzar i d’explicar resultats, i de formular conclusions raonades” (Šlekienė, 2019).

Algunes xifres per entendre el panorama actual i futur

La societat copsa cada gran canvi associat a la transformació digital, el mercat laboral necessita perfils formats en les disciplines més punteres i sorgeixen professions darrere de cada invenció tecnològica. L’informe Future of the Jobs, del Fòrum Econòmic Mundial, destaca especialment el fet que la força laboral s’està especialitzant en àrees vinculades amb les TIC (WEF, 2016).

La urgència principal quant a la bretxa digital de gènere i al nombre inferior de dones que tenen un perfil professional tecnològic o científic és que, si no es duen a terme accions concretes perquè les dones participin en aquestes àrees, el seu desenvolupament professional, social i econòmic podria estar en risc per les necessitats del mercat laboral orientat a les TIC (Juvera i Hernández, 2021), i en un futur pròxim la desocupació femenina podria augmentar de manera alarmant.

L’article “Empleos en auge 2023“, de LinkedIn, destaca els 25 llocs de treball més sol·licitats en els darrers cinc anys i les tendències que estan definint el futur del mercat laboral. D’entre aquests, podem destacar noves professions relacionades amb les STEAM amb un percentatge de contractació per gènere molt diferenciat, com ara analista de ciberseguretat (14 % dones; 86 % homes), enginyer/a de fiabilitat de lloc o site reliability engineer (5 % dones; 95 % homes), enginyer/a d’intel·ligència artificial (15 % dones; 85 % homes), o enginyer/a de DevOps (10 % dones; 90 % homes). 

La presència de dones en algunes titulacions dels àmbits STEAM és alta, però tenen a veure amb les disciplines de salut i no de tecnologia, en què representen el 78 % als cicles d’FP de grau mitjà i el 76 % als de grau superior. Pel que fa a graus universitaris, el percentatge femení és del 69 % a Medicina, el 82 % a Infermeria i el 75 % a Biomedicina (Zafra, 2022). 

Segons les xifres del primer informe de l’Alianza STEAM, elaborat per la Unitat d’Igualtat del Ministeri d’Educació i Formació Professional, des del curs 2008-2009 fins al 2020-2021, hi ha hagut un increment del 3,86 % en el nombre de noies que cursen el batxillerat en modalitat de ciències i tecnologia (Grañeras et al. 2021). Aquest fet podria correspondre a una presa de consciència, per part de la societat, de la importància de l’estudi d’aquestes disciplines dins la comunitat femenina, donada la tendència puixant de les noves professions tecnològiques i lligades a les ciències. Malgrat tot, no totes les xifres són tan optimistes. El percentatge d’alumnat matriculat en grau universitari a les universitats públiques per gènere i branca d’ensenyament en el curs 2020-2021 mostra que, dins la branca d’enginyeria i arquitectura, menys d’un terç d’estudiants són dones (25,80 % enfront del 74,20 %) (Grañeras et al., 2021). 

Quant al conjunt d’Europa, segons dades del 2018, dins l’estudiantat d’alt rendiment en matemàtiques i ciències que trien professions STEAM, un 21,3 % de nois escullen professions relacionades amb la ciència i les enginyeries, enfront de l’11,7 % de noies, una situació semblant al cas de les TIC, en què les xifres són del 10,1 % de nois enfront de l’1,2 % de noies. 

Aquesta situació no sempre ha estat així. Ens hem de remuntar, però, als principis de la programació als anys seixanta i posteriors, quan les dones es van consolidar com a programadores i el 1984 representaven un 37,1 % de l’estudiantat d’informàtica als Estats Units. 

Respecte de la bretxa digital de gènere, dins l’article “Un gran repte de l’alfabetització digital: la bretxa digital de gènere” vam analitzar un seguit de dades que posen en evidència les desigualtats en matèria de tinença i operabilitat TIC. Segons recull UNICEF, 393 milions de dones adultes dels països en desenvolupament no disposen de telèfons mòbils, cosa que en dificulta les oportunitats de digitalització. Aquest problema comença a la infància, ja que 1.300 milions de menors de tres a disset anys no tenen connexió a internet a casa (UNICEF & ITU, 2020). Tot plegat obstaculitza enormement que, especialment les nenes per raons de caràcter social i cultural, puguin gaudir d’un accés regular a eines TIC, formar-se en habilitats digitals i alfabetitzar-se mediàticament.

Com poden ajudar les STEAM dins la bretxa digital de gènere

Les normes de gènere, els estereotips negatius, les barreres i la bretxa digital de gènere continuen impedint que les nenes desenvolupin el seu potencial (Grañeras et al., 2021). 

Les institucions educatives privades i públiques, així com les iniciatives governamentals, tenen un paper decisiu a l’hora de desenvolupar accions que redrecin aquesta situació. 

A l’article “How to Address Stereotypes and Practices Limiting Access to STEM-Related Education for Women and Girls“, la investigadora Milagros Sáinz, líder del grup de GenTIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza les causes d’aquesta baixa representació femenina, incloent-hi el reforç dels estereotips sobre determinades professions als mitjans de comunicació de masses, les xarxes socials, la publicitat i els videojocs (Sainz, 2022). 

Algunes de les accions que poden fomentar que les noies s’interessin per les disciplines STEAM i l’adquisició d’habilitats TIC són les següents:

• Facilitar l’accés a l’equipament tecnològic i la connectivitat a internet, i formar en habilitats TIC.
• Trencar els estereotips de gènere.
• Visibilitzar els models de referència femenins en carreres científiques i tècniques.
• Acostar la ciència, la tecnologia i les TIC a les noies a través dels currículums escolars basats en les STEAM o amb activitats extraescolars.
• Aprofitar la “A” de STEAM per engrescar-les en l’estudi d’aquestes disciplines a través del disseny, l’art, la ludificació i el multimèdia.
• Donar a conèixer les professions relacionades amb la digitalització i les oportunitats que ofereixen.

Actualment, hi ha iniciatives molt interessants per promocionar les STEAM entre les noies, com ara TecnoGirls del TecnoCampus de Mataró, un projecte que té com a objectiu principal la divulgació de la ciència i la tecnologia entre els estudiants de secundària. Aquest projecte vol fomentar les vocacions tecnològiques en el col·lectiu de noies en edats compreses entre els 12 i els 18 anys, amb l’ànim de contribuir a posar fi a la bretxa de gènere que hi ha en professions d’aquest àmbit. Amb aquesta finalitat, organitzen activitats com ara una exposició itinerant per les biblioteques del Maresme i una exposició en línia sobre referents femenins de la tecnologia, tallers de tecnologia, ciència i art, i la hackató per a noies Hackgirl.

Dins dels programes de voluntariat universitari on participa la UOC, es troba el Technovation Girls, iniciativa liderada per l’Associació Espiral, en col·laboració amb l’ONG Technovation. El seu objectiu és fomentar l’emprenedoria digital i les vocacions STEAM entre el col·lectiu de nenes i adolescents d’entre 8 i 18 anys a Catalunya. El programa forma equips d’un màxim de cinc nenes i una mentora que treballen de manera pautada per detectar una necessitat del seu entorn i pensar en una solució dissenyant i programant una aplicació mòbil per ajudar a resoldre-la.

Una manera molt bona de promocionar la igualtat i la companyonia entre nois i noies perquè aprenguin plegats i fomentar les STEAM en tots dos gèneres són les activitats conjuntes. El projecte InspiraSTEAM, impulsat per la Universitat de Deusto, és un projecte pioner per al foment de la vocació cientificotecnològica entre les noies, basat en accions de sensibilització i orientació. Les accions formatives són impartides per voluntàries, professionals del món de la recerca, anomenades ‘mentores’, a través del mentoring grupal. Formen a nenes i nens en ciència i tecnologia, fomentant les STEAM entre estudiants de primària.

Altres iniciatives reforcen el paper de la creació d’experiències ludificades o relacionades amb el multimèdia. L’article “Noies expertes en tecnologia: l’aprenentatge de les habilitats del segle XXI a través de la creació artística digital STEAM” explica com al llarg de diversos cursos, es va encoratjar les noies a crear amb la tecnologia i explorar diferents formes de creació artística digital mitjançant activitats vinculades a la narració d’històries, l’experiència personal i l’alfabetització tecnològica, desenvolupant animacions i videojocs. El resultat va ser molt positiu: “les noies van aprendre a participar col·lectivament en la creació d’art digital, explorant funcions de lideratge amb coneixements i habilitats del segle XXI, cosa que va augmentar la seva confiança per seguir futures carreres relacionades amb la tecnologia” (Liao et al., 2016). Després de fer enquestes a les estudiants, les conclusions van ser que “van adquirir diferents punts de vista sobre la tecnologia, així com la comprensió que les dones també poden marcar la diferència fent servir la tecnologia” (Liao et al., 2016).

Conclusions

La problemàtica social de la baixa representativitat de les dones en les disciplines i professions de l’àmbit cientificotecnològic i la necessitat creixent de professionals d’aquests àmbits, atès el món canviant i tecnificat en el qual estem immersos, requereixen accions immediates. 

Els responsables d’institucions educatives, governamentals, organitzacions supranacionals i altres agents socials han de posar fil a l’agulla a l’hora de reduir la bretxa digital femenina a les edats més joves, així com fomentar l’interès de les noies en la seva formació en disciplines dels àmbits tècnics per tal d’evitar un futur en què les desigualtats socials siguin encara més evidents. Diferents experiències apunten que els currículums STEAM ajuden a assolir aquesta finalitat. 

Tanmateix, és necessària la col·laboració entre homes i dones, sense biaixos, per tal de fer efectiva la integració de nenes i nens dins d’aquests currículums interdisciplinaris i la normalització de la presència femenina en qualsevol professió o àmbit de la ciutadania i el coneixement. 

Referències

Grañeras Pastrana, M.; Moreno Sánchez, M. E. i Isidoro Calle, N. Radiografía de la brecha de género en la formación STEAM. Un estudio en detalle de la trayectoria educativa de niñas y mujeres en España. Ministeri d’Educació i Formació Professional. 2021. Disponible a: https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:95061d7e-da6f-46ad-a828-53f5d604697c/libro-steam-1-2-22-web-.pdf 

Ibáñez, M. S. How to Address Stereotypes and Practices Limiting Access to STEM-Related Education for Women and Girls. 2022. Disponible a: https://www.unwomen.org/sites/default/files/2022-12/EP.3_Milagros%20Sainz.pdf 

Juvera, J. i Hernández López, S. H. STEAM en la infancia y la brecha de género: una propuesta para la educación no formal. A: EDU REVIEW. International Education and Learning Review/Revista Internacional de Educación y Aprendizaje. 2021. Vol. 9, núm. 1, pàg. 9–25. Disponible a: https://journals.eagora.org/revEDU/article/view/2712/1656

Liao, C.; Motter, J. L. i Patton, R. M. Tech-Savvy Girls: Learning 21st-Century Skills Through STEAM Digital Artmaking. A: Art Education. 2016. Vol. 69, núm. 4, pàg. 29–35, DOI: 10.1080/00043125.2016.1176492 Disponible a: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00043125.2016.1176492?journalCode=uare20 

Šlekienė, V. The usage of STEAM program in developing and improving of students’ experimental skills. A: Science and technology education: current challenges and possible solutions. 3rd International Baltic Symposium (BalticSTE 2019, Šiauliai, 17–20 de juny, 2019). 2019. Pàg. 217–221. Scientia Socialis, UAB. Disponible a: https://files.eric.ed.gov/fulltext/ED619837.pdf 

UNICEF & ITU. How many children and young people have internet access at home? Estimating digital connectivity during the COVID-19 pandemic. 2020. Disponible a: https://www.unicef.org/media/88381/file/How-many-children-and-young-people-have-internet-access-at-home-2020.pdf

WEF. The Future of Jobs Employment, Skills and Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution. 2016. Disponible a: https://www3.weforum.org/docs/WEF_Future_of_Jobs.pdf 

Zafra, I. Alarma por la brecha de género educativa: la proporción de mujeres cae cada curso en Matemáticas, Informática y Tecnología. A: El País. 11 de febrer de 2022. Disponible a: https://elpais.com/educacion/2022-02-11/alarma-por-la-brecha-de-genero-educativa-la-proporcion-de-mujeres-cae-cada-curso-en-matematicas-informatica-y-tecnologia.html?event_log=go