‘TLC series’. L’associació de docents i estudiants per a la millora educativa

30 maig, 2024
Foto per Pexels – Kampus

Les tasques d’observació i anàlisi de les tendències educatives i la innovació a l’eLearning Innovation Center (eLinC) posen el focus en les bones pràctiques internes i externes per ajudar a l’evolució del model educatiu a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els membres de l’equip d’Anàlisi de l’Aprenentatge i de la Docència José López Ruiz i Desirée Gómez Cardosa han efectuat una anàlisi de centres encarregats de promoure la innovació educativa a les universitats. A cada article de les ‘TLC series’ es desgranarà un aspecte amb lligams a l’actuació dels centres. En el cas d’aquesta entrada, la col·laboració de docents i estudiants en pro de la millora docent i la innovació dins l’aprenentatge.

 

Per què és important la col·laboració entre l’estudiantat i el professorat?

La participació de l’estudiant en determinats processos i aspectes de la seva educació universitària (Students as Partners o SaP) és una pràctica estesa en l’educació superior que exerceix una transformació positiva en l’estudiantat i el seu desenvolupament professional

Una coneguda definició de SaP que gaudeix de força consens entre els professionals i els acadèmics és que es tracta “d’un procés col·laboratiu i recíproc a través del qual tots els participants tenen l’oportunitat de contribuir igualment, encara que no necessàriament de la mateixa manera, a la conceptualització curricular o pedagògica, presa de les decisions, la implementació, la recerca o l’anàlisi” (Cook-Sather et al., 2014). La pluralitat, la reciprocitat, la confiança i l’empoderament, són alguns dels nou valors recollits a The Advance HE Framework en identificar aquells que sostenen les associacions exitoses de l’estudiantat. Aquests, d’altra banda, han de poder veure’s  reflectits en l’estratègia i la cultura universitàries proposades per les institucions que promoguin aquestes connexions SaP. Si es fomenten les interaccions col·laboratives inclusives, ètiques i de poder compartit a través del diàleg i la reflexió, es poden aconseguir pràctiques genuïnes d’associació (Matthews, 2017) que millorin notablement l’experiència de l’estudiantat. 

Conèixer quines són les diferents opcions o formes d’associació majoritàriament adoptades a les institucions d’educació superior, no és senzill en un camp que, en gran mesura, encara segueix sense ser teoritzat (Gravett et al., 2020) i on els principals agents de les universitats poden sostenir percepcions diferents en quant als enfocaments de l’associació. Citant a Matthews et al. (2018), els anteriors autors remarquen que, a mesura que les pràctiques SaP passen de ser una praxis individual a ser estratègies institucionals per a la transformació, és rellevant comprendre com els líders formals i sèniors entenen  les pràctiques SaP i s’hi impliquen.

 

Bones pràctiques que involucren els estudiants en la tasca docent

La guia d’Advance HE Essential frameworks for enhancing student success: Student Engagement Through Partnership (Healey i Healey, 2019) ofereix una visió integral de com involucrar els estudiants amb el personal docent a través de les diferents àrees d’associació següents, recuperades de Healey, Flint i Harrington (2014), les quals complementem aquí amb pràctiques destacades dins la nostra cerca a l’eLinC. 

 

Aprenentatge, ensenyament i avaluació

Aquesta àrea inclou com a formes d’associació cada cop més comunes, l’aprenentatge i l’avaluació entre parells, la tutoria, la codocència i altres formes d’aprenentatge actiu. 

L’informe de centres de l’eLinC ha reflectit exemples de pràctiques on l’estudiantat intervé sota la figura de tutor dels estudiants de cursos inferiors. Al centre McGraw CTL de Princeton University, el programa de tutories Peer-to-peer per a estudiants de grau ofereix múltiples beneficis i valors que inclouen l’altruisme,  donat que l’estudiant ajuda els seus companys, i una remuneració econòmica. Els nous tutors assisteixen a una orientació i capacitació de 3 hores i el programa els permet millorar les habilitats específiques de tutoria, com ara la facilitació grupal, la formulació d’explicacions clares i útils i la realització d’avaluacions. El primer tipus de tutories que hi duen a terme és la tutoria grupal, on es busca crear un ambient similar al d’un grup d’estudi per ajudar els estudiants a ser solucionadors de problemes flexibles i independents. Els tutors faciliten la interacció per a que els estudiants pensin, s’expliquin, resolguin problemes i integrin activament els seus coneixements. El segon tipus és la tutoria individual, la qual permet assistència personalitzada i individualitzada per als estudiants que desitgen una ajuda amb parts algunes específiques del curs. 

Una altra figura és la dels Assistants in Instruction (AI) o assistents d’instrucció. El servei AI Orientation és una formació com a assistents d’aprenentatge per a estudiants de postgrau a Princeton. Aquests es reuneixen amb els estudiants en grups reduïts, dirigint debats i sessions de resolució de problemes, impartint laboratoris, responent consultes dels estudiants, qualificant activitats i ajudant en el disseny i impartició de cursos.

 
Recerca i indagació disciplinar o dels plans d’estudi 

Moltes institucions han explorat maneres d’involucrar els estudiants mitjançant la seva incorporació a la recerca i la indagació als currículums.

El centre TALIC per a la innovació de l’ensenyament i l’aprenentatge de The University of Hong Kong està implicat en la promoció de la cultura de l’associació com a estratègia per a la millora i la innovació en l’aprenentatge. Ajuden a facilitar iniciatives de cooperació que involucren multituds d’estudiants en projectes de cocreació curricular i pedagògica, de continguts i d’altres que es podrien distribuir a les diferents àrees de classificació dels marcs de millora. El personal especialitzat del centre acostuma a participar en el viatge compartit dels projectes. Incloem en aquest apartat el projecte de col·laboració interinstitucional Cocreació del futur de l’educació: un projecte d’associació estudiantil representat pel personal del TALIC amb altres universitats de Hong Kong, que té com a objectiu donar suport i promoure pràctiques SaP incloent-hi objectius d’innovació i de recerca en els nous models pedagògics. 

Com a marc de col·laboració, la universitat també promou una Comunitat de Pràctica (CoP) de SaP com una via per compartir pràctiques que estiguin transformant l’aprenentatge a la universitat.

 
Beques per a l’ensenyament i l’aprenentatge

Aquestes assenyalen el creixement de la participació dels estudiants en projectes tipus Scholarship of Teaching of Learning (SoTL) on els estudiants emprenen amb projectes dissenyats per millorar l’experiència d’aprenentatge universitari per a ells mateixos i per als seus parells.

A Minnesota State University, Mankato, els estudiants interessats en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge tenen l’oportunitat de fer suggeriments sobre com es podrien modificar els processos formatius per obtenir-ne millors resultats. El programa Students Consulting on Teaching (SCOT) orientat a obtenir feedback dels cursos del  Center for Excellence in Teaching and Learning ofereix a l’estudiantat la possibilitat remunerada d’observar determinats aspectes i interaccions de l’aula (projectes de grups, proves, estils docents, tasques, etc.) que aportin informació al docent per fer-se una millor idea del que està succeint als escenaris d’aprenentatge. Aquesta acció de TLC es connecta amb les activitats de cerca d’evidències i la participació de l’estudiantat en els processos de qualitat que mencionava Wright (2023), pròpia del Centre S o Siver (sedàs) de la seva Classificació HITS de centres de docència i aprenentatge.

 
Disseny curricular i assessoria pedagògica

Involucrar els estudiants en el disseny curricular i la consultoria pedagògica és potser, segons els autors de la guia, la menys desenvolupada de les diferents àrees, encara que hi ha molts exemples d’estudiants que produeixen recursos pedagògics.

Queensland mostra també exemples de com involucren l’estudiant en la creació de recursos didàctics, com són les col·laboracions en la producció de continguts per als mòduls Digital Essentials destinats a què adquireixin habilitats digitals durant el seu procés formatiu.

Ens sembla interessant poder incloure en aquesta agrupació un exemple de cocreació conduït per les professores Katz i Van Allen (2020) de la City University of New York, CUNY per dissenyar pràctiques educatives obertes, la qual guarda relació amb el reposicionament dels estudiants com a productors i controladors del seu propi aprenentatge. Les docents van desenvolupar el Marc per al Disseny Col·laboratiu de Tasques Renovables per a què els estudiants poguessin crear de manera autèntica i cocreada plans d’estudi (lesson plans) i recursos educatius en obert (OER), que compartir més enllà del seu propi aprenentatge. Mitjançant un procés de reflexió del professorat i el desenvolupament intencional de tasques per a ser considerades “renovables”, el marc permet posicionar l’estudiantat com a creador de contingut en obert dels artefactes resultants de les tasques (assajos, poemes, vídeos, cançons, etc.). Com destaquen les mateixes autores, la cocreació permet als educadors crear experiències d’aprenentatge significatives per als estudiants en participar en pràctiques docents més desafiadores i gratificants.

Una altra pràctica interessant on l’estudiant intervé en la creació de recursos d’aprenentatge i codisseny de plans formatius és el Collaborative Teaching Initiative, del centre McGraw de Princeton. Es tracta d’un projecte on els estudiants de postgrau en humanitats i ciències socials que hagin superat amb èxit l’examen general i que ja hagin demostrat l’excel·lència en la docència com a AI (els mencionats assistents d’instrucció en aquest article) poden sol·licitar participar en aquesta iniciativa que els permet codissenyar i coensenyar a un curs de grau a Princeton amb un mentor de la facultat.

Són diversos els autors que com Killam et al. (2024) al·ludeixen al valor de la cocreació per augmentar l’avaluació autèntica en millorar el realisme percebut de les tasques, ajudant els estudiants a fer allò que els resulta massa difícil d’aconseguir en solitari i desenvolupant les habilitats metacognitives per a tota la vida.

Resultats de l’avaluació autèntica cocreada (Fig. 1, Killam et al., 2024)
 
Esquemes integrats

Una tendència recent entre algunes institucions és desenvolupar iniciatives estratègiques interinstitucionals que cobreixin més d’una d’aquestes àrees d’associació i de vegades n’inclouen d’altres també, com la governança

Una de les institucions reflectides al informe TLC de l’eLinC i també a la guia d’Advance HE, i  que al nostre parer millor exemplifica aquesta cultura d’associació entre estudiants i docents amb una considerable amplitud d’activitats de cocreació tant dins com fora de l’aula, és l’Student-Staff Partnerships (SSP) de la Universitat de Queensland. Aquestes col·laboracions i els projectes que se’n deriven, fruit de l’activitat de recerca educativa del personal, mostren una involucració destacada de l’estudiant en nombrosos processos del model educatiu universitari, tant dins la governança, com en la cocreació curricular, la creació de materials didàctics, els processos d’avaluació i feedback, etc. Com es recull a través del mateix Institut per a la Innovació a l’Ensenyament i l’Aprenentatge (ITaLI), els estudiants poden treballar juntament amb el personal acadèmic en projectes dissenyats per millorar l’experiència d’ensenyament i d’aprenentatge, la pròpia experiència d’estudi a la universitat i en iniciatives vinculades a la governança i l’estratègia que permetin millorar la participació i la representació de l’estudiant en la dimensió de governança. Els estudiants que es vulguin postular, poden fer-ho proposant noves idees o projectes o sumar-se a algun projecte existent, disposant de quatre convocatòries anuals i amb la oportunitat de rebre una ajuda econòmica de suport a la seva participació. També poden compartir experiències i habilitats digitals al laboratori, com per exemple la cocreació de recursos d’aprenentatge digital entre docents i estudiants al Digital Practices Lab.

 

Conclusions

Com hem vist, les oportunitats per contribuir a la millora educativa mitjançant projectes SaP han experimentat un auge creixent en l’educació superior contemporània i augmenten el poder de participació de l’estudiantat en nombroses activitats de la seva experiència d’aprenentatge a les universitats, en especial les que el situen al centre del model educatiu. L’estudiant és l’agent principal de l’aprenentatge el qual, mitjançant la seva experiència i una avaluació del seu procés metacognitiu, pot dotar el cos docent de tot un coneixement empíric directe sobre el desenvolupament del seu aprenentatge. Com a promotors i garants de les polítiques d’ensenyament i l’aprenentatge i experts en el disseny instruccional, els centres TLC són conscients de l’impacte positiu que aquestes associacions col·laboratives tenen en el desenvolupament d’experiències d’aprenentatge significatives. Vivències, que a més de generar relacions personals, generen un sentit inclusiu més ampli de pertinença a la comunitat. Els autors Gravett et al. (2020) defineixen de la següent manera l’associació: “no és només una pràctica individual sinó un esperit: un enfocament dialògic i basat en valors de l’aprenentatge i l’ensenyament que té el potencial de ser transformador, evolutiu i divertit”. Conscients d’això,  cada cop més, els implicats en la innovació educativa, consideren conceptualitzar i dur a terme  iniciatives que promoguin aquest aprenentatge compartit dins la cultura universitària.

 

Referències

Cook-Sather, A., Bovill, C., Felten, P. (2014). Engaging students as partners in learning and teaching: A guide for faculty. San Francisco, CA: Jossey-Bass.

Katz, S. (22 d’octubre de  2021). Co-creating with students: practical considerations and approaches. Resources for academics and university staff. Times Higher Education. Disponible a https://www.timeshighereducation.com/campus/cocreating-students-practical-considerations-and-approaches

Killam, L. A., Camargo-Plazas, P., Luctkar-Flude, M. (2024). Learner-educator co-creation: A case for enhancing authentic assessment in nursing education. The Canadian Journal for the Scholarship of Teaching and Learning, 15(1).

Gravett, K., Kinchin, I. M., Winstone, N. E. (2020). ‘More than customers’: conceptions of students as partners held by students, staff, and institutional leaders. Studies in Higher Education, 45(12), 2574–2587. https://doi.org/10.1080/03075079.2019.1623769 

Matthews, K. E., Dwyer, A., Russell, S., Enright, E. (2018). It is a Complicated Thing: Leaders’ Conceptions of Students as Partners in the Neoliberal University. Studies in Higher Education. https://doi:10.1080/03075079.2018.1482268   

Wright, M.C. (2023). Centers for Teaching and Learning: The New Landscape in Higher Education. Johns Hopkins University Press.

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es troba cursant el Màster en Periodisme i Comunicació Digital a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i realitzant pràctiques a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLearning Innovation Center de la UOC.
Desirée Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.
Innovació a l'equip d'Estimulació i Desenvolupament de Processos d'Innovació Educativa de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC. Diplomat en Ciències Empresarials, ha cursat estudis de postgrau de gestió de productes i innovació en tecnologia, processos creatius, administració i gestió de xarxes i sistemes, i formació de formadors. Està especialitzat en la gestió de processos i projectes d'innovació en l'àmbit de l'educació en línia.