Quelic Berga: “Les activitats pedagògiques a la universitat han de ser transferibles i han de tenir rellevància i sentit per a la societat”

El professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Quelic Berga Carreras és l’impulsor de Folio, una eina de programari lliure desenvolupada per l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que funciona a la vegada com un espai personal, un espai de socialització i una xarxa social d’aprenentatge i professionalització, amb l’objectiu “d’empoderar els estudiants” i impulsar un model pedagògic centrat en l’alumne.

Creada l’any 2018, des del 2022 és una eina de catàleg de la Universitat i aproximadament 12.000 estudiants de la UOC la van fer servir el semestre passat per crear prop de 120.000 continguts, dels quals aproximadament 25.000 són públics. El passat mes d’octubre va rebre el premi Lueny Morell a la Innovació Educativa en l’educació superior de les disciplines STEAM al World Engineering Education Forum (WEEF) celebrat a Mèxic. Aquest reconeixement s’uneix als del Centro Interuniversitario de Desarrollo (CINDA) i de l‘ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques), que van seleccionar Folio com una bona pràctica d’innovació docent.

En aquesta entrevista parlem sobre els reptes de la implementació d’aquesta eina a la UOC i altres institucions, els avantatges davant els portafolis digitals i altres sistemes comercials similars, i els plans d’expansió internacional de Folio.

Podries descriure breument què és Folio?

Folio és empoderar l’estudiant a través de la seva capacitat de tenir un espai públic i vinculat a la universitat. Contràriament al seu nom, no és només un portafolis, sinó que és un estudi virtual de treball amb tres característiques fonamentals: és un espai personal d’identificació, un espai de socialització i una xarxa social d’aprenentatge i professionalització. La part d’identitat és important perquè per primer cop donem a les persones la possibilitat de tenir una pàgina web, un espai, un perfil, que els permet tenir representació com a individus. La social, perquè es poden compartir treballs amb els professors, però també entre companys i, a les àgores, veure el que fan els altres. Es tracta, per tant, de permetre l’aprenentatge en comunitat i entre iguals, cosa que té molt a veure amb la socialització de l’aprenentatge i una sèrie de canvis conceptuals que et fan sentir que formes part d’una comunitat. I la tercera clau és que tot el que fas públic es converteix en transferència directa a la societat i cap a un portafolis professional.

Com sorgeix aquest projecte? Quina mancança vau detectar per engegar el projecte?

El projecte comença el 2018, quan vaig proposar l’aplicació a l’Antoni Beltran, però la mancança comença el 1998, quan es crea el Campus Virtual de la UOC, que conceptualment va ser el primer campus virtual del món. En aquell moment, es va decidir virtualitzar la Universitat, l’edifici i tot el que passava a l’aula amb fòrums, recursos, etc., però ens vam oblidar que el teixit social d’allò que passa a la universitat té igual o més valor que el que passa a la classe. I així ens vam oblidar de donar representació a cadascun dels membres de la comunitat universitària, no només als estudiants, sinó també als professors, al personal tècnic, etc. Folio proposa que tothom que tingui un usuari UOC pugui tenir un espai Folio, que tècnicament és un WordPress amb connectors amb el Campus Virtual, i això permet que cadascun dels membres de la nostra comunitat tingui representació. El potencial d’això és que som una universitat amb 70.000 estudiants i podem tenir aquest impacte a internet, i també crear una xarxa real entre tots.

L’eina Folio

Quins són els avantatges de Folio respecte als sistemes existents?

En primer lloc, que l’ètica de dades es troba al centre del projecte: no recull dades per explotar-les per a publicitat o per altres raons. La segona diferència important és que es tracta d’un programari lliure i que, a més, és un dels serveis lliures més potents del món: WordPress. Una de cada quatre pàgines web està basada en aquest sistema. La tercera és que es tracta d’una eina de l’estudiant i no de la institució. La majoria de portafolis digitals o projectes semblants es creen per entregar treballs al professor i, quan s’acaba la universitat, ja no serveixen. En aquest cas, el WordPress és teu i ho pots fer servir per representar-te i trobar feina.

De quina manera aquesta aplicació situa l’estudiant al centre i per què és important que sigui així?

M’interessen molt les pedagogies actives i el mètode Montessori, que tractava d’entendre les necessitats educatives segons l’edat de l’estudiant. En el cas de la universitat, crec que és fonamental crear-se una identitat professional. En aquest context, Folio proposa un espai de representació i de creixement personal que es fa en col·laboració amb la universitat, però que és l’espai de l’alumne. Pensem que és útil que l’estudiant pugui representar una identitat cap a si mateix, cap a la família, cap al mercat laboral, etc., i per això és important que sigui públic, que no sigui un sistema tancat de la universitat. En aquest sentit, tenim l’exemple de les xarxes socials que han triomfat perquè són útils per a les persones que les fan servir, per trobar gent, per compartir coses i perquè t’aporten un valor clar. De la mateixa manera, en l’etapa adulta, tenir una pàgina web versàtil, lliure, però alineada amb la universitat, té un valor afegit, que l’estudiant pot aprofitar. La idea és centrar-se en l’estudiant com un agent social que pot fer un canvi en la societat.

Quins són els perills de dependre de les aplicacions comercials en aquest àmbit?

En l’actualitat, estem tots pendents de què passarà amb el canvi de polítiques de X, antigament Twitter. Són eines que tenen molta importància en el nostre dia a dia i que estan controlades per empresaris, homes amb una sèrie de necessitats i preocupacions que potser no encaixen amb gran part de la societat. La realitat és que les tecnologies que depenen d’un model patriarcal, amb un patró capitalista i jerarquitzat, són més inestables que les estructures horitzontals, de programari lliure, on no hi ha una sola direcció.

Per exemple, darrere de WordPress hi ha una fundació sense ànim de lucre, amb desenvolupadors que vetllen per la qualitat del programari, però el seu model de negoci no passa només per generar beneficis. Eines com X o l’univers Meta, per exemple, s’estan focalitzant en la recollida massiva de dades per a publicitat i n’inciten l’ús compulsiu i l’addicció. WordPress o la Viquipèdia evolucionen més lentament, però són més estables perquè depenen d’un ecosistema d’interessos i relacions. A més, en els sistemes comercials hi ha un problema de privatització, de dependència de serveis de tercers davant els quals no pots reclamar. Si Folio tanca, sempre pots migrar el teu contingut, perquè al cap i a la fi és WordPress.

Com ajuda aquesta eina per al món laboral?

En primer lloc, aprens a fer servir WordPress, una competència TIC rellevant per a la universitat. Després, des del moment en què tens el teu treball a l’eina, ja el pots fer públic, és a dir, la translació al món laboral és molt ràpida. Paradoxalment, forces la universitat a entendre que les activitats pedagògiques han de ser transferibles i han de tenir rellevància i sentit per al sector i la societat. De manera que consolida la idea que estudies per professionalitzar-te, per fer una contribució a la societat, i no només per a la classe i el professor.

El recorregut de l’eina acaba una vegada que surts de la universitat o es pot continuar fent servir com a recull de treballs?

Folio és un programari lliure i l’usuari pot fer el que vulgui amb els seus treballs i continguts quan s’acabi l’estada a la universitat. Pot extraure les dades i traslladar-les a un altre servidor. Actualment, estem estudiant vies per ajudar a mantenir la plataforma vinculada als alumnis de la Universitat.

Es pot fer servir en altres entorns acadèmics o professionals?

Des del primer dia, Folio és multiinstitucional i independent de la UOC, perquè no vam crear una eina per a la UOC, sinó des de la UOC perquè funcionés en altres campus. De fet, és compatible amb qualsevol sistema de gestió d’aprenentatge (LMS) i estàndard Learning Tools Interoperability (LTI). Per exemple, l’entorn d’aprenentatge de la UOC ha passat a Canvas, i la migració de Folio ha sigut orgànica. L’objectiu també és que utilitzin l’eina altres universitats i institucions. En aquest sentit, hem participat en una convocatòria d’ajuts europea amb un consorci anomenat OpenEU, format per onze universitats en línia europees, les quals han pactat fer servir Folio com a plataforma de socialització i crear una xarxa social europea d’aprenentatge d’estudiants.

Com ha sigut la recepció en l’alumnat? I el professorat?

Alguns alumnes l’han agafat amb molta passió i altres s’ho han pres com un sobreesforç. La bona recepció depèn de la comunicació clara per part del professorat i la universitat sobre quin és el sentit d’allò que s’està fent. Si es transmet que s’ha de fer per obligació, no s’acceptarà. En canvi, quan es mostra i s’impulsa la utilitat de Folio com una eina per compartir treballs amb professors, altres alumnes i amb la societat, aleshores la valoració i l’ús augmenten.

Respecte als professors, a alguns els ha agradat molt i a d’altres els costa el canvi. En aquest sentit, tenim pendent fer jornades de formació, però sí que hem creat molta documentació i tutorials perquè ens agradaria fer entendre als professors que Folio és una eina transversal i que s’ha d’activar des de l’entrada a la universitat, perquè pot ajudar a impulsar un model pedagògic adaptat a l’alumne.

L’aplicació va començar en el grau de Disseny i Creació Digitals, però es pot fer servir en qualsevol àmbit de recerca?

Folio va ser impulsat inicialment per les necessitats dels estudiants de disseny i d’arts, però serveix inclús per a dret o qualsevol altre sector. Folio no va de dissenyadors ni d’artistes que necessiten portafolis, sinó de socialitzar, igual que tothom pot fer servir Instagram, encara que no sigui ni fotògraf ni artista, perquè també és una xarxa social on pots compartir coses, visualitzar el que fan els altres, etc.

El professor Quelic Berga durant el lliurament del premi Lueny Morell

Quin ha estat l’aspecte més complicat durant el desenvolupament del projecte?

Aconseguir que la universitat, com a institució, i l’equip docent, com a múscul de la creació de l’aprenentatge, entenguin que l’aprenentatge depèn dels estudiants i no dels professors, i que s’han de crear activitats que tinguin sentit per als estudiants, per reforçar la seva identitat, per professionalitzar-se i també per a la societat. S’han de fer exercicis ficticis però que t’ajudin a trobar feina, o activitats que tinguin en compte els interessos dels estudiants o que reforcin el seu perfil com a usuaris d’internet.

Si ho fem bé, seria un punt mig entre les xarxes socials i la xarxa acadèmica, perquè oferim a la societat continguts curats fets per la universitat. Per exemple, quan busques a Google sobre les assignatures que cursen els estudiants, als resultats també surten els treballs que han fet sobre aquesta matèria. Ara, hi ha prop de 120.000 continguts creats, dels quals el 20 %, uns 25.000, són públics.

En quin punt es troba la incorporació de sistemes d’avaluació de competències com Graf?

El projecte 9 de la UOC està treballant per integrar Folio amb dues aplicacions: GPS, que recull dades sobre com s’estan executant les assignatures per veure si coincideixen amb la demanda del mercat, i Graf, per veure les competències adquirides al llarg de la formació. Aquesta integració sembla molt intuïtiva, però encara no l’hem implementat i hi ha un equip d’experts treballant-hi.

Què ha significat el premi Lueny Morell per a tu i per al projecte?

Quan guanyes un premi internacional entre vint-i-dues aplicacions d’onze països, sents molta gratitud, i també ens ajuda perquè internament es reconegui el valor del que estem fent. A més, el fet que sigui internacional també ens ajuda a fer xarxa, que és un factor important per aconseguir que una eina de programari lliure funcioni: establir aliances amb altres institucions i fer comunitat perquè tingui més impacte, arribi a més gent i es pugui impulsar així la visió pedagògica que implica.

Quins són els plans a mitjà i llarg termini per a aquesta eina?

El plans són intentar impulsar un sistema federat de “granges” de Folio, de manera que, si, per exemple, després de fer un grau a la UOC estudies un màster a la UPF, puguis seguir utilitzant Folio i trobar altres usuaris en altres institucions. L’objectiu és, per tant, aconseguir una xarxa que, en lloc de ser jerarquitzada i centralitzada, sigui una federació, i estem buscant com fer el desenvolupament tecnològic d’aquesta idea. Tot això està relacionat amb el consorci OpenEU i les onze institucions que hauran d’integrar Folio i relacionar-se entre elles seguint aquest model pedagògic.

Informació relacionada: 

• Una nova eina afavoreix l’aprenentatge en equip i ofereix recursos per al món laboral