La IA dins el món laboral: possibilitats i perspectives sobre l’automatització

9 febrer, 2024
Foto per Alesia Kaz a Unsplash

Un dels camps a observar des de la perspectiva de la intel·ligència artificial (IA) generativa des de l’equip d’especialistes de l’eLearning Innovation Center (eLinC) és el món laboral i els aspectes socioeconòmics.   Desirée Gómez Cardosa de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha realitzat la guia Àmbits d’afectació de la IA en el mercat laboral i les habilitats centrada a apuntar algunes idees clau i xifres d’impacte dels informes consultats, a fi de resumir en diversos punts quina és l’actualitat, però també quines són les tendències i les previsions del panorama ocupacional en relació amb la IA i l’automatització, així com les habilitats exigides en l’era de la IA generativa.

 

La IA generativa està transformant la societat de manera accelerada. Dos dels àmbits més afectats són l’educatiu i el laboral, essent cabdal copsar el seu impacte i tenir en compte els nivells d’automatització previstos i les habilitats necessàries per fer-hi front.

 

Processos d’automatització

Abans de l’arribada massiva de la IA generativa i dels models de llenguatge grans (LLM), els processos industrials ja estaven immersos en una forta automatització. Aquesta situació, però, s’ha vist alterada significativament amb aquestes noves tecnologies capaces d’imitar processos cognitius abans exclusius de l’ésser humà.

En contrast amb l’automatització anterior, centrada en rutines o tasques de baixa qualificació, la IA ha posat el seu focus en les competències relacionades amb el tractament de dades, el processament de textos i d’imatges.

Les xifres sobre tasques d’ocupació tant als Estats Units com a Europa reflecteixen que gairebé dos terços dels llocs de treball actuals estan exposats a algun grau d’automatització gràcies a la IA, i que la IA generativa podria substituir fins a una quarta part del treball actual, una xifra equivalent a 300 milions de llocs de treball a temps complet a escala mundial (Hatzius et al., 2023).

 

Dades sobre el futur de l’ocupabilitat en relació amb la IA

Segons les prediccions dels ocupadors, en els pròxims cinc anys es preveu una reestructuració del 23% dels llocs de treball existents (FEM, 2023). Malgrat les opinions optimistes que destaquen la possibilitat d’un creixement econòmic substancial gràcies a la productivitat i la creació de nous llocs de treball vinculats a la IA, les incerteses l’àmbit ocupacional giren al voltant de la desaparició massiva de llocs de treball.

El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les següents xifres sobre els canvis que es produiran segons el tipus de llocs de treball. Hi haurà un creixement de llocs de treball en els sectors de l’educació, l’agricultura, el comerç digital i les professions de tipus mecànic o que impliquin la reparació de màquines alhora que disminuiran els llocs de treball dels àmbits administratiu, de la seguretat i del comerç tradicional (FEM, 2023).

 

La formació i l’adquisició de competències com a eina d’ocupabilitat

Les conclusions generals d’alguns estudis indiquen que les competències relacionades amb la programació i l’escriptura es veuran bastant afectades pels LLM, mentre que les competències relacionades amb el coneixement científic i la capacitat crítica en patiran menys la influència (Eloundou et al., 2023). Quant a l’actitud de les empreses a l’hora de satisfer la demanda de treballadors amb coneixements d’IA, l’informe de McKinsey & Company (Chui et al., 2022) afirma que gairebé la meitat dels enquestats ha adoptat l’estratègia de reconduir els empleats existents i formar-los.

En contradicció amb les tendències centrades en la desaparició de llocs de treball, les dades del Future of Jobs Report 2023 assenyalen un canvi en la importància atorgada a les competències genèriques o “soft skills” (FEM, 2023). Aquestes inclouen aspectes com la curiositat, l’aprenentatge continu, la resiliència, l’empatia i l’escolta activa, considerades més resistents a l’automatització i prioritzades per les empreses en les seves estratègies de formació contínua.

 

Conclusions

Dins d’un entorn socioeconòmic tecnològicament canviant, amb unes possibilitats d’automatització i de reconfiguració del mercat ocupacional molt altes, els treballadors i l’estudiantat d’educació superior es veuen abocats a una contínua adaptació del seu currículum i de la seva formació.

Enfrontant-se a aquest repte, les institucions d’educació superior es veuran empeses a proporcionar formació àgil per satisfer les demandes del mercat laboral, adaptant-se ràpidament als canvis tecnològics constants. La necessitat d’una oferta d’aprenentatge al llarg de la vida de qualitat serà crucial per permetre als professionals estar formats en les noves tecnologies i d’altres habilitats necessàries.

 

 

 

 

Referències

Chui, M., Hall, B., Mayhew, H., & Singla, A. (2022). The state of AI in 2022 and a half decade in review. McKinsey & Company. Disponible a: https://www.mckinsey.com/capabilities/quantumblack/our-insights/the-state-of-ai-in2022-and-a-half-decade-in-review#talent.

Eloundou, T., Manning, S., Mishkin, P., & Rock, D. (2023).”GPTs are GPTs: An early look at the labor market impact potential of large language models. Disponible a: https://doi.org/10.48550/arXiv.2303.10130.

Fòrum Econòmic Mundial. (2023). The Future of Jobs Report 2023. Disponible a: https://www3.weforum.org/docs/WEF_Future_of_Jobs_2023.pdf.

Hatzius, J., Briggs, J., Kodnani, D., & Pierdomenico, G. (2023). The potentially large effects of artificial intelligence on economic growth. Goldman Sachs Economic Research. Disponible a: https://www.key4biz.it/wp-content/uploads/2023/03/Global-Economics-Analyst_-ThePotentialy-Large-Effects-of-Artificial-Intelligence-on-Economic-Growth-Briggs_Kodnani.pdf.

(Visited 35 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es troba cursant el Màster en Periodisme i Comunicació Digital a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i realitzant pràctiques a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLearning Innovation Center de la UOC.
Desirée Rosa Gómez Cardosa
Especialista en innovació educativa al Grup Operatiu Observació de l'eLearning Innovation Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva especialitat és la detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia a l'Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l'eLinC. Té una llicenciatura i màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning de la UOC.