Esmorzar-networking “El model educatiu adaptat a l’era digital: les noves tecnologies al servei de l’educació”

 El passat dijous 2 de maig, vam poder recollir valuosos testimonis sobre la implementació de les tecnologies digitals a la educació a la sessió “Esmorzar-networking. El model educatiu adaptat a l’era digital: les noves tecnologies al servei de l’educació” 

Informació de la sessió

La sessió va ser organitzada pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb la col·laboració i patrocini de Barcelona Activa a l’edifici MediaTIC. El seu punt de partida va ser la reflexió sobre com, des de l’escola infantil i primària, els infants tenen l’oportunitat d’experimentar i aprendre gràcies a les noves tecnologies i de quina manera es troben totalment implementades les eines TIC, a mida que se superen les etapes, als cicles superiors. El debat va córrer entorn els dubtes sobre si està realment adaptat el sistema educatiu, el professorat i els progenitors i sobre com serà l’educació del futur. Els experts de la taula rodona van parlar sobre les claus, tendències i previsions pels propers anys.

La taula rodona va comptar amb la moderació de Baptista Borrell, director de Seidor2Learn i la participació de:

Mar Camacho, directora general d’innovació, recerca i cultura digital del Departament d’Ensenyament.

Boris Mir, Escola Nova 21.

Pablo Lara, president d’Edutech Clúster. Director del área d’Educació del Grupo Planeta.

Presentació

Xavier Sellarès, gerent del CTecno va introduir la taula rodona i en fer una breu presentació de l’esdeveniment va aprofitar per comentar que encara està oberta l’enquesta que s’organitza cada any per al baròmetre tecnològic de CTecno.

Baptista Borrell primerament, va comentar que escoltariem la visió de l’escola de la mà del referent d’Escola Nova 21, Boris Mir. En segon lloc, Mar Camacho explicaria la visió de l’Administració i, des de l’ empresa, Pablo Lara des del Clúster EduTech i Grupo Planeta. Borrell presenta el tema principal: es parlarà sobre el model educatiu adaptat a la era digital. Al principi es debatia sobre si la tecnologia havia d’entrar a l’ educació. La resposta ha estat el si absolut. La transformació digital està afectant a tots els sectors. Dóna la oportunitat de relacionar-se de manera diferent amb els agents que formen part de la cadena de valor, en aquest cas les persones que formen part de l’escola. Es poden generar nous recursos educatius per al model d’aprenentatge.

Boris Mir. Membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà. Programa Escola Nova 21.

L’ Escola Nova 21 (amb la qual col·labora la Universitat Oberta de Catalunya), consorci creat el 2016, aglutina més de 500 centres. El debat és com ha de canviar l’educació. S’ha vist la importància de formar a les persones des del punt de vista de les competències per a la vida. L’objectiu de l’escola ha de ser formar a les persones per valdre’s per elles mateixes i ara ho ha de fer en un món connectat, global, amb reptes com el canvi climàtic, la desigualtat social i de justícia. L’èxit escolar és sortir amb el software i hardware bàsic per a estar connectat a aquesta societat. Replantejar i actualitzar el propòsit de l’educació. El segon repte en el marc de l’educació de qualitat són les pràctiques educatives. Com aprenen les persones? la metodologia ha de ser respectuosa amb com aprenen. S’ha de basar en l’activitat mental de l’alumne, s’ha de personalitzar, respectar les diferències, etc. i tenir en compte les dimensions cognitiva, ètica, social, etc. La tercera cosa a replantejar són els objectes d’avaluació. Mir obre la pregunta sobre si tenim capacitat per avaluar les competències. La funció específica de l’avaluació hauria de ser formativa, servir per millorar l’aprenentatge i donar eines de reflexió. El quart punt en focalitzar-se és la organització de l’escola. Ha d’estar al servei de l’aprenentatge. Necessitem tecnologia al seu servei. L’escola no pot ser una caixa tancada on aprenem només el que passa allà a dins. Necessitem tecnologia poderosa que permeti desenvolupar la creativitat, capacitats, etc. L’ Escola Nova 21 treballa amb la tecnologia doncs hi ha  una nova demanda que ha de satisfer la societat del 2020. S’ha d’aconseguir amb l’ajuda de l’empresa per tal d’ empoderar els alumnes, construir discurs social, transformar els professors, etc.

Dra. Mar Camacho. Directora general d’Innovació, Recerca i Cultura digital del Departament d’Ensenyament. És també Professora de Tecnologia Educativa a la Rovira i Virgili entre d’altres càrrecs.

La Dra. Camacho comenta que hi ha un canvi important a destacar dins l’Administració doncs la cultura digital és elevada a nivell de Direcció General per primera vegada i s’està fent una aposta per impulsar la col·laboració amb tots els agents involucrats. El Departament d’Educació vol impulsar, des de les polítiques pròpies, la transformació educativa, duent a una millora de resultats acadèmics i cohesió social: una millora col·lectiva. Ha de veure com capacita digitalment als estudiants, professors i organitzacions dins el Marc Europeu de les organitzacions digitalment competents, des del punt de vista del treball en xarxa, les infraestructures, els continguts, el desenvolupament professional, etc.  

Elements funcionals principals:

• – Desenvolupament funcional del personal: millora de la competència digital. S’han d’implementar polítiques que en garanteixin l’èxit. Només un 10 % del professorat acredita un perfil digital. Molta altra gent el té però no l’ha fet reconèixer. És el mecanisme actual per mapejar la situació del professorat a Catalunya. Un professorat capacitat en TIC és necessari per a formar els estudiants.

• – Currículum. L’Administració ha d’acompanyar els centres en aquesta transformació. La competència digital està incorporada a totes les àrees del currículum i encara queda camí per recórrer. Es vincula a les accions de continguts, sobretot la proporció de les accions per desenvolupar el pensament computacional. És un Pla des de les conselleries del Departament d’Educació  la Conselleria d’Empresa i Coneixement i el marc digital. Promou i impulsa en el marc educatiu les vocacions científico-tècniques/STEM entre els nois i noies. Es busca que siguin objectius de centre i no només iniciatives personals dels professors que tenen aquest a motivació.

• – Infraestructura. S’està treballant en un pla 2019-2023. Transformació dels espais i disseny. Línia de treball de la transformació dels espais, acompanyat d’un discurs pedagògic i metodològic. L’Administració vol generar aliances amb empreses del sector, grups de recerca de le universitats, incorporació de l‘avaluació, generar polítiques de treball en aliança i col·laboració, etc. També un treball en l’ús dels dispositius mòbils a la educació. Es visualitza a la ponència un vídeo del Consell Escolar de Catalunya: el 25% de nenes tenen mòbil als 10 anys. Als 16 anys, un 99,8 % es connecten a internet a través de mòbils. La flexibilitat del mòbil, el seu ús com a eina d’eines, permet aprendre competències, fomenta la creativitat i treball en equip, afavoreix l’aprenentatge, etc. El Departament d’Educació inicia el Pla Mòbils.edu, per aprofundir el l’ús de tecnologies mòbils a l‘aula, millorar la competència digital, posar en valor el paper de l’educació mòbil i la personalització de l’aprenentatge, etc. Oferiran una formació específica per als estudiants i formadors i també avaluacions. Tindrà una vigència de 3 anys.

Pablo Lara, president d’Edutech Clúster. Grup Planeta.

El ponent comenta que la tecnologia pot solucionar molts dels problemes de l’educació. Les TIC ajuden a que l’alumne tingui més ganes d’aprendre, en la millora de resultats, en la personalització del procés educatiu i duen molts altres avantatges. 20.000 alumnes i 300 centre públics estan treballant de manera digital a través de l’ajuda que brinden des de l’empresa. Lara reflecteix que hem de tenir consciència de la complexitat de la transformació digital a les escoles i una visió estratègica de com implementar-ho. Un exemple és el cas amb tauletes a les escoles. Molta part de la dotació econòmica destinada pel govern de l’Estat espanyol a les escoles, va a parar finalment a infraestructures (manteniment o construcció d’edificis), beques, etc. i no tant al model educatiu i la implementació tecnològica.

La col·laboració sector públic-privat és bàsica per accelerar el procés de transformació i per a donar qualitat. També la formació al professorat, no només inicial sinó continuada. Recalca la importancia de la tecnologia ben emprada per a l’aprenentatge. Com a exemple, el fet de deixar la tablet als nens sense control, ha d’haver una supervisió i un consum de continguts de qualitat. La transformació digital ha de ser sostenible: potser no es pot sufragar una despesa d’una tauleta per alumne a tots els centres, però hauria de veure com es podria implementar l’ús col·lectiu d’aquestes eines.

Conclusions

Com hem pogut llegir, la intervenció conjunta d’experts d’aquestes entitats és molt útil doncs mostra el punt de vista de cadascuna de les tres unitats que formen el nucli de la implementació de la tecnologia per a l’educació i la formació: el sector educatiu (en aquest cas l’escola), l’administració i el sector privat com a exemple d‘aplicació pràctica del coneixement dins la força laboral. La creació de sinergies entre aquestes és cabdal per a la correcta implementació de la capa de teixit tecnològic dins la societat, doncs els infants d’avui han d’aprendre les solucions que requeriran el dia de demà, tant en el seu dia a dia com en l’àmbit laboral. Amb una correcta relació empresa- sector educatiu es pot detectar la demanda real de força laboral de l’empresa i la formació que es requereix, implantant de manera conjunta la tecnologia necessària. D’igual manera, l’administració ha de vetllar per a que la transformació digital es pugui desenvolupar de manera correcta als centres de formació, donant impuls a les tecnologies, facilitant recursos, amb una supervisió dins totes les capes de l’aprenentatge i fent de lligam entre el sector privat i les institucions educatives. Al marge de l’aprenentatge del seu funcionament, una implementació d’algunes de les noves tecnologies sense una planificació pedagògica darrera no té sentit dins els currículums. Es fa cada com més palesa la idea que la tecnologia ha de servir com a complement de l’educació i com a facilitador.