Llibres de ficció (i IA) imprescindibles 

La intel·ligència artificial (IA) i tot el relacionat amb ella, sempre ha estat un tema recurrent en la literatura de ciència-ficció. Les capacitats de les màquines davant les limitacions de l’ésser humà o la possibilitat d’un futur distòpic liderat per la IA generen fascinació i cautela a parts iguals entre lectors i autors. El grup d’experts i expertes en IA de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC analitza nou llibres de ciència-ficció amb la IA com a protagonista que són una molt bona introducció al gènere i a la matèria.

I, Robot (Isaac Asimov, 1950) 

Asimov estableix en aquest llibre les regles o lleis de la robòtica, en què s’aborden les possibilitats i els riscos de la IA per a la societat. Les lleis de la robòtica d’Asimov diuen el següent: 

• Un robot no pot fer mal a un ésser humà o permetre que un ésser humà prengui mal per inacció. 
• Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei. 

Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera llei o amb la segona.

The last question (Isaac Asimov, 1956) 

Aquest conte és una reflexió sobre com una intel·ligència artificial anomenada Multivac evoluciona al llarg de tota l’existència de l’univers per respondre a un prompt recurrent (i difícil de respondre) que li plantegen les diferents generacions d’humans que van passant. L’obra anticipa la importància del prompting en relació amb la IA, entre altres qüestions sobre la influència de la IA en el desenvolupament de la civilització humana.

The Cyberiad (Stanislaw Lem, 1965)

Aquest recull d’històries posa èmfasi en l’aplicació de la IA en diferents tipus d’enginys, des dels més senzills fins als més sofisticats, i destaca els dilemes morals que desperten i el paper dels inventors i els científics.

Do androids dream of electric sheep? (Philip K. Dick, 1968)

Un dels més grans dilemes que ens presenta aquesta obra és la idea de “retirar” un ésser que sembla i actua de la mateixa manera que els humans, sempre amb el risc d’un possible error.

Illuminatus! (Robert Shea i Robert Anton Wilson, 1975)

L’ordinador del protagonista barreja models de probabilitat amb una mena d’intel·ligència artificial, i pot arribar a predir successos futurs.

Gateway (Frederik Pohl, 1977) 

L’ordinador Sigfrid actua com a psicòleg en una de les primeres manifestacions de la IA com a assistent emocional dels humans, com intenten fer algunes aplicacions actuals.

Neuromancer (William Gibson, 1984)

Aquesta novel·la va ser pionera en molts camps, incloent-hi conceptes com la matriu, que ara són quotidians. Introdueix una poderosa IA que ens fa dubtar sobre si el concepte de consciència només és aplicable als humans, entre altres dilemes, com ara la representació del món al ciberespai.

Speak (Louisa Hall, 2015)

Aquesta novel·la explora la creació de la intel·ligència artificial i imagina un món on la intel·ligència artificial ha substituït essencialment la necessitat d’interacció humana. La novel·la examina atentament la necessitat humana de connexió, comunicació i comprensió.

Machines Like Me (Ian McEwan, 2019)

Ian McEwan imagina un Londres dels anys vuitanta alternatiu en què Alan Turing ha aconseguit un gran avenç en intel·ligència artificial. Els humans sintètics s’han convertit en una realitat. Quan el Charlie rep diners inesperadament, el primer que fa és comprar un dels primers humans sintètics: Adam.