L’aprenentatge al llarg de la vida: quin serà el paper de les universitats en el futur?

L’educació al llarg de la vida s’ha de veure com un camí per recórrer, quelcom que no conclou amb l’ingrés en el món laboral. Els enormes canvis socials que s’han produït en els últims anys, accelerats per la pandèmia, deixen clar que les universitats s’estan adaptant a nous models d’aprenentatge demanats per la societat.

Per analitzar l’aprenentatge al llarg de la vida, la iniciativa Diálogos ha organitzat una nova edició amb la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La sessió ha comptat amb la participació de Teresa Iribarren, subdirectora d’Aliances, Comunitat i Cultura en representació de la UOC; Flavio Ausejo, director d’Educació Contínua de la PUCP; Karina Fuertes, editora en cap a l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació del Tecnològic de Monterrey, i Esteban Venegas, director de l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació del Tecnològic de Monterrey, que va actuar com a moderador.

El futur de les universitats

La pregunta amb què s’ha iniciat la sessió ha interpel·lat els participants sobre quin serà el paper de les universitats en l’adaptació de les societats a les demandes canviants d’habilitats i coneixements en economies i entorns en canvi constant. Flavio Ausejo ha posat el focus en la intel·ligència artificial com a motor de canvi en l’educació i també en el desenvolupament de la virtualitat després de la pandèmia. En això coincideix Teresa Iribarren, que a més ha afegit altres reptes, com, per exemple, el canvi climàtic o corregir les desigualtats. “Per a mi l’educació al llarg de la vida va juntament amb el dret a la recerca, concebuda com un impuls per formular-nos preguntes rellevants que ens permetin reflexionar de manera crítica sobre com solucionarem tots aquests vaivens que ens ofereix el futur”, diu.

Per la seva banda, Karina Fuertes ha posat el focus en els grans canvis socials de les últimes dècades i com afecten la universitat: “Tenim canvis constants en les ocupacions i en la dinàmica de la política socioeconòmica, de manera que actualment tenir una educació universitària ja no és una garantia per aconseguir una ocupació fixa. I això òbviament impacta moltíssim en les universitats, perquè al final qui estudia un grau universitari ha de capacitar-se constantment, fins i tot després d’acabar-lo. Un rol fonamental de les universitats en el futur és investigar sobre l’envelliment actiu (per exemple, com podem envellir millor) i la transmissió d’aquest coneixement cap a la comunitat”.

Els participants en un moment del Diálogos

Microcredencials i espais de socialització

Una altra de les qüestions importants llançades pel moderador durant la trobada s’ha centrat en les iniciatives o projectes que estan realitzant les universitats per adaptar-se als canvis socials. Teresa Iribarren ha explicat que des de la Universitat Oberta de Catalunya estan desenvolupant dues línies de treball: “D’una banda, atomitzem el coneixement en petites unitats que poden cursar alumnes que no han passat prèviament per la universitat. I l’altra línia és treballar en les microcredencials que acreditaran els nostres alumnes perquè puguin incorporar al seu currículum uns diplomes que els ajudaran molt a l’hora de buscar feina”. Karina Fuertes s’ha expressat en la mateixa línia, destacant la importància de les microcredencials o credencials alternatives que s’imparteixen en línia a la seva universitat, i ha posat l’accent en la nova tendència de les universitats de donar cabuda a les persones grans: “Algunes universitats s’estan adonant de la necessitat que té la població adulta gran que s’acosta a la universitat no tant per aconseguir un diploma que els ajudi en l’ocupabilitat, sinó per buscar comunitat, per evitar la solitud”.

Per la seva banda, Flavio Ausejo ha destacat la importància dels projectes de la Universitat Catòlica del Perú basats en l’educació contínua, la construcció de cursos MOOC a través de la plataforma de Coursera i la visió de la universitat com un espai de socialització: “Tenim persones de diferents edats que acudeixen al curs bàsicament com un espai per conèixer persones, per poder internament experimentar un sentit de realització”, ha assenyalat.

Aprenentatge i salut mental

El moderador ha destacat la importància de la salut mental en el context de l’aprenentatge al llarg de la vida i ha plantejat la qüestió següent: com influeix positivament l’aprenentatge al llarg de la vida en la salut mental de l’adult gran? Karina Fuertes ha esmentat els diferents estudis científics i acadèmics que assenyalen que com més educació té una persona, més esperança de vida té. En aquesta línia, Flavio Ausejo ha explicat la importància dels vincles socials en la salut mental de les persones grans: “La possibilitat d’interactuar en un espai d’aprenentatge que també és un espai social marca la diferència. A la Universitat Catòlica tenim també la possibilitat de combinar en una sola aula alumnes més joves i alumnes que són una mica més grans. I l’experiència és molt bonica”. Finalment, Teresa Iribarren ha destacat dos aspectes que poden millorar la salut mental des de les universitats: “Treballar en l’àmbit de la creativitat, ja que és beneficiós per a la salut mental, i aconseguir confiança en un mateix, és a dir, que en aprendre nous coneixements s’obtenen unes gratificacions que de manera subtil fan que s’afirmi més la personalitat”.

Aquest contingut afavoreix l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.