La jornada presencial #UOC2TheFuture se celebra amb èxit i continuarà viva a la plataforma virtual

Més de 300 persones participen en la primera Jornada d’Innovació en Docència i Aprenentatge en Línia

El 2 de juny va tenir lloc #UOC2TheFuture a l’Hotel Alimara Barcelona. Més de 200 assistents van participar presencialment en la Jornada d’Innovació en Docència i Aprenentatge en Línia, organitzada per l’eLearning Innovation Center (eLinC) i impulsada pel Vicerectorat de Docència i Aprenentatge, als quals cal sumar més d’un centenar de participants en línia.

Més enllà del contingut, la importància d’aquesta jornada era l’assistència, ja que després de dos anys en què, per culpa de la pandèmia, no s’havien celebrat aquesta mena d’actes interns de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de nou se celebrava un acte presencial de gran format. I enmig de la il·lusió pel retrobament, #UOC2TheFuture estava pensat, precisament, perquè aquesta presencialitat permetés donar a conèixer, entre els companys i companyes de la Universitat, el que s’està fent en la innovació en docència i aprenentatge en línia.

Un acte de maduresa

L’objectiu, doncs, era disposar d’un espai de trobada on la comunitat, el professorat i els agents col·laboradors compartissin coneixements i poguessin repensar el futur de l’educació en línia. En aquest sentit, cal destacar que la major part de participants eren docents de la Universitat, tot i que l’equip impulsor de la jornada també ressalta l’interès mostrat pel personal de gestió, majoritàriament caps d’àrea i de grups operatius.

En el seu parlament inaugural, el rector, Josep Anton Planell, va destacar que aquesta Jornada d’Innovació en Docència i Aprenentatge en Línia arribi després de més d’un quart de segle de la creació de la UOC. “Això només es pot celebrar quan saps molt bé el que fas, per què ho fas i com ho fas, quan comences a tenir clar què vols fer i què necessites per fer-ho, i a estar-ne convençut. Per tant, és una jornada de maduresa”, va afirmar. “Per arribar fins aquí cal tenir un bagatge, haver seguit una trajectòria i, sobretot, haver assolit la serenor per reflexionar sobre un mateix i sobre els objectius que perseguim”, va afegir.

Híbrid i dinàmic

L’acte —amb un format híbrid, ja que també es podia seguir pel web— va destacar pel seu dinamisme. I és que constantment s’anava canviant de format, passant de les presentacions de sis minuts —amb una il·lustradora que, en directe, feia resums de les idees de cada ponent— a les taules rodones, a les sessions de treball, als petits concerts per amenitzar l’ambient, al fotoreclam, etc. El públic assistent fins i tot disposava de cartolines per valorar l’àmbit en què destacaven més les iniciatives presentades.

L’esdeveniment va comptar amb 21 ponents —professorat de la UOC que va explicar les seves experiències— i amb 14 ponents externs —alguns dels quals havien estat professorat de la Universitat— que van abordar alguns dels eixos temàtics de #UOC2TheFuture, com ara el món virtual, la sostenibilitat i globalització, l’avaluació, la personalització, l’ocupabilitat i acreditació i la ludificació. Es tracta d’unes temàtiques que, tal com va ressaltar Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge, en el seu parlament de cloenda, permeten veure que amb la virtualitat es pot anar encara molt més enllà. El vicerector, però, també va admetre que, tot parlant amb assistents a l’acte, va constatar que cal millorar els processos d’acompanyament d’algunes iniciatives presentades “que tenen un potencial de transversalitat molt gran i que de vegades necessiten acompanyament tecnològic i, en alguns casos, suport econòmic”.

Sigalés també va recordar que #UOC2TheFuture estava previst celebrar-se el curs 2019-2020, però que, a causa de la pandèmia, s’havia acabat ajornant dos anys. En aquest sentit, va destacar que moltes de les ponències eren fruit del treball que s’ha fet durant la pandèmia. “No hem parat. Al contrari. Com s’ha vist i s’ha dit en diverses ocasions, aquests dos anys de pandèmia han servit perquè com a universitat ens acabéssim de posicionar, donéssim un servei amb la màxima normalitat al nostre estudiantat i, a més a més, aconseguíssim que altres universitats d’altres àmbits també es fixessin en nosaltres i ens tinguessin com a referència en moments delicats de la pandèmia”, va afirmar.

L’equip impulsor, satisfet

“Ha estat una jornada molt important per reprendre i per tornar-nos a trobar per aquests passadissos creatius que necessitem per connectar, creuar i compartir idees”, assegurava, un cop acabada la jornada, Sílvia Sivera, directora de l’eLinC.

Les valoracions, passats uns dies, també són bones. “Estem molt satisfets de com ha anat. En general ha anat tot tal com ho teníem previst. Hi ha hagut algun entrebanc, però l’hem pogut superar. No estava previst, per exemple, que hi hagués cap presentació en línia, però a darrera hora un professor no va poder venir i ho va presentar des de casa. També ens van fallar un parell de ponents per motius personals sobrevinguts, i els vam poder substituir o vam adaptar el format”, explica Roger Griset, gestor de projectes d’innovació de l’eLinC i un dels responsables de #UOC2TheFuture.

Per la seva part, Jose López, un altre dels responsables d’aquest esdeveniment, també valora l’experiència molt positivament. “No només perquè crec que s’han aconseguit els objectius pretesos de compartir les iniciatives i experiències en innovació educativa de la Universitat, sinó que, a més, per fi hem pogut retrobar-nos tots després dels moments difícils dels darrers anys”, afegeix.

Retorn positiu

Les opinions d’alguns dels assistents deixen clar que la iniciativa ha estat un èxit. Així, Enric Serradell López, vicedegà de Programes Emergents dels Estudis d’Economia i Empresa, admetia que “les expectatives eren molt altes, però s’han acomplert amb escreix”. “He descobert que molts dels projectes que s’estan duent a terme durant els últims mesos realment són impactants i tenen una alta càrrega d’innovació.” “Per tant —afegia—, tenim per davant una molt bona perspectiva en termes de treball cooperatiu i projectes conjunts.” Una altra de les persones assistents va ser Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut, que afirmava que el fet de poder compartir experiències innovadores amb la resta del professorat li ha permès adonar-se que moltes vegades hi ha “solucions diferents a les mateixes problemàtiques”. “Ajuda a pensar, a innovar i a compartir-ho amb la resta de companys”, va afegir.

L’opinió de Serradell i Aguilar va en la línia de la resta d’assistents. Prova d’això és que els impulsors de #UOC2TheFuture van enviar una enquesta per valorar la jornada i han rebut una gran quantitat de respostes, la majoria positives. “Per les reaccions que ens han traslladat, crec que han rebut amb satisfacció aquest format de jornada, que els ha permès compartir les iniciatives i experiències en les quals treballen i que ajuda a fer créixer el model educatiu de la UOC. Han pogut visibilitzar projectes, que en alguns casos desconeixien i que poden ser aplicables en els seus àmbits i programes”, explica López. “La meva percepció durant la jornada és que el format de sis minuts per explicar un projecte és un repte per qui presenta, però és agraït pel públic. Sobretot quan es presenten projectes de temàtica tan diversa, que poden no interessar tothom”, detalla Griset.

L’objectiu de compartir coneixement innovador, doncs, es va complir. “En primer lloc, abans d’iniciar nous projectes cal que coneguem els que ja s’han fet o s’estan fent, o correm el risc de repetir el que no ha funcionat. En segon lloc, difondre els projectes ajuda a millorar el seu impacte, perquè altres professors i professores els poden adoptar per a les seves assignatures. I, en tercer lloc, veure projectes d’altres docents ajuda a generar noves idees, que poden donar peu a nous projectes. Compartir idees ja existents genera noves idees“, explica Griset.

I ara, al web

“És un punt de partida perquè #UOC2TheFuture pretén durar al llarg de tot l’any i fomentar que continuem compartint exemples de millores docents i de projectes d’innovació que tirem endavant el personal docent de la casa, amb l’ajuda del personal de gestió”, afirma Sílvia Sivera. I aquesta tasca de manteniment de la feina a partir d’ara té molt a veure amb la plataforma virtual, que està oberta a tothom i que, segons l’equip que l’ha impulsat, ha tingut una bona acollida.

“A partir d’ara —explica Griset— el web serà el lloc de referència per continuar informats de tot el que fem, però la conversa es podrà fer per passadissos digitals o presencials. Tots els equips de l’eLinC ens posem a disposició del professorat per vehicular les converses i fer de connectors.” Es tracta d’un web on s’afegiran, tal com destaca López, “experiències innovadores de dins i fora de la UOC que segur que seran d’inspiració, però també d’altres iniciatives relacionades amb l’activitat divulgativa del centre”. “El repte ara és continuar-la alimentant, que és la part més difícil. Per començar, els vídeos que es van fer durant la jornada també es penjaran al web, tallats i subtitulats. Així com la jornada està orientada a un públic intern, el web té una orientació global i oberta a un públic molt més ampli“, assegura Griset.

Futur assegurat

#UOC2TheFuture ha estat fruit del treball d’un equip d’una dotzena de persones de tots els grups operatius de l’eLinC. Feia sis mesos que treballaven en l’esdeveniment, amb l’acompanyament d’altres àrees de la UOC que els han donat suport, com ara l’Oficina de Coordinació d’Activitats i Protocol (OCAP), l’Àrea de Comunicació, l’Àrea de Màrqueting, l’Àrea Jurídica i Serveis Transversals, entre altres.

I ara què? #UOC2TheFuture té el futur assegurat? “Tenim clar que ha de ser una jornada periòdica, i la nostra ambició és que sigui anual. Abans, però, cal mesurar l’esforç que representa, no només per a l’eLinC, sinó per a tots els equips de gestió que hi participen i, òbviament, també, per al professorat”, afirma Griset. “Les inèrcies creatives a la Universitat mai paren, sempre tindrem coses a explicar-nos que impacten en la millora de l’aprenentatge. Ara bé, cal mesurar bé els recursos i les energies dels equips per intentar trobar el moment més adient per fer-ho”, afegeix López.

Text: Jordi Rovira

Imatges:  Iconna