La IA i la universitat exponencial. Breu història de la transformació digital

6 juny, 2024
Il·lustració creada per l’autor a partir d’imatges generades amb DALL·E

 

Xavier Mas, especialista en Educació Digital de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC) planteja, en aquest article, un futur possible de la universitat a l’era de la intel·ligència artificial (IA), explicant-lo a partir dels mecanismes que han desencadenat la revolució digital.

 

Quan als anys 60 del segle passat Marshall McLuhan vinculava el cos humà amb la tecnologia, considerant qualsevol mitjà tecnològic com una extensió dels òrgans i de les facultats humanes, estava establint les bases d’un relat que permetria entendre qui som a les generacions joves filles de la revolució digital. Ras i curt, allò que aquest filòsof de la comunicació ens deia és que l’ésser humà és un binomi constituït a partir d’un artefacte biològic i un conjunt d’objectes i tècniques, creades per ell mateix, a través de les quals es projecta en el seu entorn modificant-lo, transitant-lo i interpretant-lo. Il·lustrant-ho amb un exemple concret, per McLuhan un automòbil seria una extensió de les cames, una carretera l’extensió de l’automòbil i un mapa l’extensió de la carretera, la qual dibuixa, interpreta i defineix l’entorn aplicant les característiques del mitjà.

 

La tecnologia ens ha fet humans

La tecnologia, el coneixement, la cultura i la societat formen part de la nostra definició com a espècie, i ho són des de l’inici. No és possible explicar-nos prescindint d’algun d’aquests elements, sense caure en el reduccionisme. Per això, no és estrany que més enllà de McLuhan altres pensadors també considerin la tecnologia com un element constitutiu dels humans. Podem mencionar l’historiador Yuval Noaḥ Harari, quan explica el paper del llenguatge en la revolució cognitiva i l’impacte dels algoritmes i les dades en configuració de la societat del futur, o l’antropòleg Eudald Carbonell, quan parla del concepte d’evolució tècnica, tots dos partint de posicions ben allunyades.

Així doncs, la breu història de la transformació digital i l’evolució de la universitat com a part d’aquesta onada de canvi, no és explicable sense entendre el paper central que juga la tecnologia en els canvis socials i en la nostra evolució.

 

Una societat modelada per la IA

La comprensió del fenomen de la transformació digital consisteix en identificar els mecanismes a través dels quals l’antic món analògic va evolucionar fins a convertir-se en la societat digital que coneixem. El funcionament de la societat industrial de finals del segle XX estava encara dominat per la tecnologia analògica. L’economia es basava en la fabricació i distribució de béns de consum, amb una escalabilitat limitada i unes cadenes de valor llargues que demanaven mà d’obra abundant i permetien una distribució de la riquesa relativament equilibrada.

Podríem debatre sobre el moment en què es dona el punt d’inflexió que obra pas a la societat digital. Personalment, m’agrada situar-lo al 30 d’abril del 1993, moment en què el CERN declara la World Wide Web de domini públic. A partir d’aquest punt tot s’accelera i, com si es tractés d’un videojoc, es desbloqueja un portal que condueix a una nova dimensió de la realitat. Travessat aquest llindar, en l’esfera digital el coneixement se socialitza i noves formes de comunicació i interacció entre persones, informació i sistemes van modelar, fins a extrems insospitats, els processos de l’economia, el coneixement, la indústria i la vida diària de les persones. Res ja no tornarà a ser com abans.

Amb la transició cap a la societat digital, les regles del joc canvien radicalment. La tecnologia digital propicia una economia on els antics béns de consum són transformats en serveis. Apareixen models de negoci nous basats en l’economia digital, l’escalabilitat s’incrementa i molts processos s’automatitzen. Això comporta cadenes de valor més curtes i una disminució de la necessitat de mà d’obra, generant una distribució de la riquesa més desigual.

En la societat digital la velocitat dels canvis és accelerada per dinàmiques exponencials explicables en part per l’efecte de la coneguda Llei de Moore, aplicable ara a tots els camps de desenvolupament tecnològic i científic més enllà de la computació. Present i futur redueixen la distància que els separa, i el paisatge d’allò que ha de venir es converteix en un horitzó d’incertesa més opac que mai. El canvi viatja més de pressa que el pensament.

Neix la societat exponencial, on la intel·ligència artificial (IA) és la tecnologia dominant. En aquest nou escenari, l’economia es basa en serveis orientats per algoritmes d’IA, tendint cap a una escalabilitat il·limitada. Els processos tradicionals són substituïts per sistemes gestionats per IA compactant-se encara més les cadenes de valor. En aquest context, les IA predominen sobre el treball humà, fent necessària la creació d’un nou contracte social.

 

Cap a la universitat exponencial

La transformació digital ha modificat el funcionament de la societat i de l’activitat econòmica, aflorant nous models de negoci i extingint-se antigues formes de treballar. Sobre això en podem trobar exemples en àrees i sectors molt diversos. Però què està passant amb l’educació? Quines transformacions són esperables a la universitat?

Representació de l’evolució de l’espai d’aprenentatge de la societat industrial a la societat exponencial (imatges generades per Copilot Designer).

 

En la societat industrial, el model d’universitat es caracteritza per una escalabilitat limitada en què l’increment d’estudiants depèn proporcionalment de l’ampliació de les estructures físiques. L’activitat acadèmica té lloc de manera síncrona i localitzada en les instal·lacions del campus. Aquesta universitat tendeix al monolingüisme, amb la docència realitzant-se preferentment en les llengües de la comunitat on està ubicada.

L’arribada de la transformació digital permet l’aparició de nous models d’universitat que coexisteixen o s’hibriden amb el tradicional actuant com a motors de canvi. L’escalabilitat augmenta gràcies a la tecnologia, permetent un increment d’estudiants que no necessita ampliar les estructures físiques sinó la capacitat tecnològica. La deslocalització elimina la dependència geogràfica, fent possible l’activitat acadèmica des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. També es produeix una transició cap al plurilingüisme, oferint-se la docència i l’activitat acadèmica en llengües diverses per arribar a comunitats diferents. La universitat digital també s’orienta als serveis, complementant l’oferta formativa tradicional amb una gamma àmplia de serveis educatius per a la formació al llarg de la vida, com ara borses de treball, xarxes d’alumni, suport a l’emprenedoria i organització d’esdeveniments per a l’actualització professional, entre d’altres.

Com a evolució del model anterior, quin és el pas següent que podem esperar? Ateses les macrotendències i senyals identificats en altres àmbits, un futur imaginable és el que podem anomenar  universitat exponencial. En aquest nou escenari l’escalabilitat esdevé il·limitada gràcies a l’automatització total dels processos acadèmics, permetent models de negoci comparables en volum a les grans xarxes socials. L’activitat acadèmica es globalitza, gràcies a la generalització de la interacció multilingüe a temps real i multiformat facilitada per aplicacions d’IA. L’oferta educativa es personalitza segons les necessitats i expectatives de cada estudiant, amb recursos, activitats i interacció adaptades durant tot el procés d’aprenentatge. Assistents virtuals basats en IA proporcionen suport constant, ubic i immediat 24/7. La universitat exponencial s’edifica damunt d’una organització totalment digitalitzada, amb una automatització plena dels processos i una diversificació significativa de l’oferta. Això li permet ajustar-se en temps real a les demandes de la societat i oferir un catàleg ampli de serveis educatius personalitzats per a la formació i el desenvolupament professional al llarg de la vida.

(Visited 5 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Especialista en educació digital i disseny formatiu a l'eLearning Innovation Center, centre d'innovació educativa i transformació de l'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya. És doctor en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona i professor de la Facultat d'Educació d'aquesta universitat. Ha estat dedicant la seva carrera treballant com a assessor pedagògic, dissenyador de l'aprenentatge i gestor d'innovació educativa des del 1997, publicant treballs i articles relacionats amb aquestes àrees. També s'ha dedicat a l'activitat editorial creant i dirigint la col·lecció OuterEDU (Editorial UOC). Els seus interessos giren al voltant del fenomen de l'aprenentatge a la xarxa, el paper de l'educació en la Societat Digital i l'aparició de noves modalitats formatives basades en IA i l' edTech en general.