El professorat en constant evolució: marcs de desenvolupament docent

La formació i preparació docent és, avui dia, un component crucial de l’estratègia de les universitats i ha esdevingut una eina imprescindible per promoure la qualitat de l’ensenyament i l’impuls de l’evolució del seu model educatiu. L’establiment de sistemes de formació que afavoreixin el desenvolupament professional del professorat cap a una millora contínua en les seves diverses facetes, és un element clau per maximitzar el potencial dels docents. 

La detecció d’iniciatives de formació al professorat pot ajudar en gran mesura a bastir els projectes de formació docent, orientant la seva creació i fonamentant la presa de decisions durant el seu procés d’ideació i implementació. Des de l’Observatori de Tendències Educatives i d’Innovació de l’eLinC, Desirée Gómez Cardosa ha realitzat un informe que intenta reflectir l’estat d’aquesta qüestió en conèixer iniciatives a universitats i institucions d’educació superior, tot identificant programes, models, polítiques, plans d’acció, i sistemes que organitzin les oportunitats de desenvolupament docent. Els altres objectes d’estudi de l’informe son els relacionats amb els programes d’acreditació i els sistemes de reconeixement de l’aprenentatge dels docents. 

Europa. Bressol d’iniciatives i polítiques que maximitzen el potencial dels docents

Arran del procés de Bolonya i la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), la premisa del treball basat en el desenvolupament sostenible va fer repensar les estratègies de les Institucions d’Educació Superior (IES) per tal de vetllar pel lligam entre la recerca, l’ensenyament i l’aprenentatge i assegurar l’especialització demandada als estudiants en matèria de competències dins un marc socioeconòmic variable i impulsat per les noves tecnologies. Destaca, en aquest context la necessitat de mecanismes com ara els marcs de treball sobre l’ensenyament per als docents i una regulació adient per garantir la seva certificació, així com possibles partides d’ajuda pressupostària dels governs o d’Europa. La seva finalitat rau en garantir que els professionals de l’educació encarregats de l’ensenyament tinguin aquests coneixements per tal d’assegurar que els estudiants els adquireixin. 

La Comissió Europea ha estat efectuant diverses anàlisis de la situació mitjançant diferents grups de treball i proposant estratègies per a la combinació de polítiques que garanteixin l’excel·lència en el desenvolupament docent. L’activitat “Transformar l’educació superior: com ensenyem a l’era digital” (European Commission, 2020) va reunir representants de les autoritats públiques i de les institucions d’ensenyament superior de 19 països on es van establir un seguit de punts d’interès per efectuar una combinació eficaç de polítiques. Hi destaquen la necessitat de marcs polítics nacionals integrals amb una estratègia global d’educació superior que integri l’excel·lència a l’ensenyament i l’aprenentatge, el finançament i altres ajuts, un mecanisme de diàleg permanent entre el govern i les institucions, el desenvolupament de les competències dels professors i dels líders institucionals i un sistema de seguiment i avaluació dels progressos.

Dins el marc de l’Agenda de Capacitats Europea, la iniciativa «Universitats Europees» del programa Erasmus+ 2021-2027 i l’Horitzó Europa, així com el marc europeu de competències per als investigadors pretenen fer realitat l’aprenentatge permanent i la circulació de talents. Una d’elles és la OpenEU, iniciativa coordinada per la UOC.

Actualment, les IES compten a Europa amb un àmbit regulatori favorable al treball propi de marcs de desenvolupament professionalitzador docent, dins un ecosistema puixant d’implementació d’iniciatives d’identitat digital, reconeixement de credencials i carteres electròniques on caldrà encabir els projectes d’adquisició competencial docent. L’Europass, un conjunt gratuït d’eines en línia que permeten gestionar les competències i planificar l’aprenentatge i la carrera professional a Europa, permet crear un perfil gratuït que recull en línia totes les capacitats, qualificacions i experiències de l’usuari en un lloc segur, responent a l’auge dels currículums i l’ensenyament basats en competències, reflexe de la demanda de professionals que es puguin adaptar a les variables del mercat. 

La responsabilitat de les Institucions d’Educació Superior

Les universitats són també responsables de la formació competencial del professorat i de la creació de plans de formació amb la finalitat de preparar-los per oferir el millor i més actualitzat coneixement i metodologies d’aprenentatge a l’estudiantat, vetllant per les habilitats que necessiten ambdós col·lectius per a la seva vida laboral i personal. Alinear els programes de desenvolupament docent i els sistemes de qualitat amb una visió estratègica de cap on ha d’anar la institució, no només els hi permet augmentar el nivell de desenvolupament de les carreres professionals i satisfacció docent, sinó també els nivells d’implicació i qualitat en els resultats d’aprenentatge de l’estudiantat (Paricio, 2018).

La situació ideal per al desenvolupament docent comença pels plans d’acció de les IES: la institució ha d’elaborar una clara estratègia d’introducció de les competències i de la seva avaluació i acreditació que s’adigui amb el seu pla estratègic i es pugui implementar dins tota la institució i estigui adaptat als diferents nivells professionals, des del professorat novell fins als nivells sènior. És també cabdal comptar amb l’opinió i treball conjunt del professorat durant la creació estratègica del pla de desenvolupament i la seva implementació, essent interessant la idea d’incloure estratègies basades en els processos d’innovació, com ara la innovació oberta o iniciatives bottom up. Cal considerar quin serà el temps necessari per a què la institució pugui implementar de manera estable i efectiva la seva planificació, així com els costos associats per desenvolupar una estratègia sostenible. Un altre punt important dins el treball estratègic és la plasmació en insígnies o títols digitals que mostrin els avenços docents en matèria competencial, com ara l’acreditació digital basada en blockchain o d’altres.

Marcs de desenvolupament de referència

L’informe ha revisat diferents marcs de desenvolupament dins l’àmbit europeu com ara el Digital Competence Framework for Educators de l’EU Science Hub, juntament amb iniciatives com el programa EFFECT de la EUA. En quant a la rellevància del tema per a les agències de qualitat, el marc Professional Standards Framework d’Advance HE i el programa DOCENTIA d’ANECA, subratllen la importància del desenvolupament del personal docent dins dels sistemes d’assegurament de la qualitat. 

Aquestes iniciatives ofereixen recursos clau per la formació i el desenvolupament del professorat universitari, mostrant models de progressió i sistemes de certificació en competències digitals i docents que poden ser d’utilitat a les IES per al desenvolupament de models propis. 

Exemples de casos

Una segona part d’aquest present anàlisi s’ha basat en l’observació de diferents pràctiques formatives d’IES, corporatives i governamentals, oferint un prisma divers de com afronten els diferents estaments les accions de treball de competències i nova adquisició de coneixement per part del seu personal. 

Alinear els programes de desenvolupament docent i els sistemes de qualitat amb la visió estratègica de la institució pot millorar significativament el desenvolupament professional dels docents, la seva satisfacció i els nivells de qualitat en els resultats d’aprenentatge dels estudiants.

Moltes de les universitats centren els seus programes per a docents en aquell professorat novell que ha de reforçar els fonaments del seu ensenyament. Un exemple seria el Programa de formació a docents novells (FDES) de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a potenciar les competències docents del professorat de la Universitat, referides a la planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge, la utilització d’estratègies i recursos didàctics i el sistema d’avaluació dels estudiants, en el marc de l’EEES. La formació permet l’obtenció de crèdits com succeeix amb el programa Formación Docente de la Universidad Autónoma de Madrid que ofereix cursos l’objectiu dels quals és ajudar el professorat a adquirir competències i habilitats que resultin d’interès per completar el seu perfil docent. 

Les universitats que destaquen en innovació i qualitat sovint deleguen la responsabilitat de la formació docent als seus centres d’ensenyament i aprenentatge, reflectint un compromís amb l’excel·lència educativa, tot i que sovint es tracta d’accions que no tenen un itinerari marcat dins el desenvolupament de carrera dels docents. Aquest tipus d’accions sovint es materialitzen en forma de cursos, webinars, assistència a ponències o accions peer–to–peer on els companys comparteixen bones pràctiques. Impulsats per l’eLinC, dins la UOC, els programes formatius License per a personal docent investigador i Endinsa’t per a personal docent col·laborador, també troben els seus fonaments en la formació acreditada sobre desenvolupament de la docència en línia. El CEDDIE del Tecnológico de Monterrey al seu temps contribueix al desenvolupament del professorat a través d’experiències d’aprenentatge i acompanyament que enforteixen les seves competències docents i d’innovació educativa, com els cursos d’actualització disciplinar CADI’s d’acompanyament en el desenvolupament al llarg de la carrera docent. El centre LET de l’escola tècnica ETH Zürich a Suïssa ofereix el recurs Competence view, una col·lecció de cursos impartits a l’ETH on es fomenten explícitament les competències transferibles, creat pel propi professorat.

Conclusions

El marc legislatiu espanyol i català dicta que les universitats son les encarregades de garantir la formació docent inicial i continuada del seu professorat i d’establir plans de formació inicial i de formació al llarg de la vida que garanteixin la millora professional del seu personal docent i investigador. Arran de l’anàlisi efectuada, destaquem que és crucial centrar-se en el treball de reciclatge i adquisició de noves pedagogies i de les competències relacionades amb la digitalització i les TIC, així com en el pensament crític, la perspectiva de gènere, el treball en equip, la resolució de problemes i la resiliència per ajustar-se a la ‘Quarta Revolució Industrial’ i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, dins d’un entorn socioeconòmic i tecnològic en constant evolució. La formació competencial permanent dels professors és cabdal per a la qualitat de la docència i la millora de l’aprenentatge, essent els conceptes d’upskilling i reskilling tant necessaris d’incorporar a l’àmbit de les IES com ho és a la resta del mercat laboral.

La literatura acadèmica actual ens ajuda a concloure que l’elaboració de programes de desenvolupament professional acuradament pensats i ben executats pot augmentar la lleialtat i la satisfacció del professorat. El procés de desenvolupament professional docent influeix directament en els resultats dels estudiants i, les reformes relacionades, els contextos escolars, els currículums, les col·laboracions i les activitats formals i informals de suport són part integral d’aquest procés (Sancar et al., 2021).

Referències

European Commission. (2020). Transforming Higher Education: how we teach in the digital age. Working  Groups  on  the  Modernisation of   Higher   Education   and   Digital   Skills   and   Competences. Disponible a: https://wikis.ec.europa.eu/display/EAC/ET+2020+Digital?preview=%2F44165766%2F80969904%2F2016-pla-digital-higher-education_en.pdf

Gómez Cardosa, D. (2023) Informe de situació. Avaluació competencial, acreditacions, microcredencials i ocupabilitat. eLinC, Universitat Oberta de Catalunya. Disponible a http://hdl.handle.net/10609/150791 

Paricio Royo, J. (2018). Marco de desarrollo profesional del profesorado universitario. Planteamiento general y dimensiones. Zaragoza, España: REDU. Red Estatal de Docencia Universitaria. Disponible a https://red-u.org/wp-content/uploads/2018/06/MarcoREDU_Doc1_PlanteamGral_1.pdf 

Sancar, R., Atal, D., & Deryakulu, D. (2021). A new framework for teachers’ professional development. Teaching and teacher education, 101. https://doi.org/10.1016/j.tate.2021.103305