El paper de la tecnologia per a una educació amb ètica

L’ús de la intel·ligència artificial en l’ensenyament genera controvèrsia constantment. És una eina molt útil, però cal implementar-la amb uns codis ètics: com s’ha de fomentar l’ús responsable de la tecnologia en els estudiants? Quins límits ètics s’han de plantejar en la recopilació i l’ús de dades d’estudiants i professors en entorns educatius? Com s’ha de fomentar l’ètica entre els estudiants quan s’utilitza la tecnologia?

Per fer llum sobre els desafiaments ètics que planteja la tecnologia en l’educació, la iniciativa “Diàlegs“ ha organitzat una nova edició amb la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l‘Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la sessió han participat Olaf Ramiro Román Jiménez, arquitecte de Solucions amb Tecnologia Educativa del Tecnològic de Monterrey; Susanna Tesconi, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC; Marco Alonso Rodríguez Gamero, coordinador editorial de la revista Derecho PUCP; i Desirée Gómez-Cardosa, especialista de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLinC, que va fer de moderadora.

Garantir l’accés a la tecnologia educativa

La moderadora ha iniciat la sessió llançant una pregunta essencial per evitar les desigualtats existents o la creació de noves barreres en l’accés a la tecnologia: com s’ha de garantir o equilibrar l’accés a la tecnologia educativa? Susanna Tesconi ha destacat la importància de dissenyar entorns d’aprenentatge basats en tecnologies que siguin accessibles i inclusives, i que tinguin en compte les diferències de gènere, socials i geogràfiques. Així mateix, n’ha apuntat un altre aspecte clau: “Té a veure amb el disseny d’experiència d’usuari de totes aquestes eines, que ha de tenir en compte la diversitat dels mateixos usuaris i que ha d’estar centrat en les persones. Penso que és fonamental un enfocament multidisciplinari a l’hora de dissenyar aquestes tecnologies perquè aquest accés sigui més equilibrat i més obert”.

En la mateixa línia, Olaf Ramiro Román ha recalcat la importància que el disseny de la tecnologia estigui centrat en les persones i es dirigeixi a reduir les desigualtats: “S’ha de revisar, sobretot, que sigui un disseny vinculat a un objectiu d’aprenentatge”. Per la seva banda, Marco Alonso Rodríguez ha destacat el paper de la intel·ligència artificial (IA) i que pot ser una ajuda per als docents, però també que l’accés a la mateixa IA pot generar bretxes. “Marcarà diferències entre els docents que siguin poc inclinats a adoptar aquest tipus de tecnologies, i entre els alumnes que sí que han pogut participar en una educació que ha implementat la intel·ligència artificial i els alumnes que tenen docents que no la implementen i segueixen un patró tradicional. Això tindrà algun tipus d’impacte en els objectius d’aprenentatge. D’altra banda, la intel·ligència artificial també serveix per a qüestions administratives, de manera que pot descarregar els docents de certs tipus de tasques perquè es puguin centrar en una major interacció amb els alumnes o un altre tipus d’habilitat”, ha explicat.

Ús de dades personals: on són els límits?

La segona qüestió abordada ha versat sobre els límits ètics de la recopilació i l’ús de dades d’estudiants i professors en entorns educatius, pel que fa a privacitat i protecció de dades personals, i sobre com es pot fomentar l’ús responsable de la tecnologia entre els estudiants. Olaf Ramiro Román ha assenyalat que la mateixa institució ha de posar un marc de seguretat i privacitat de dades que doni confiabilitat al seu ús, a més de fer una anàlisi de les tecnologies que es poden recomanar per utilitzar en el procés d’ensenyament. I ha posat com a exemple el model que ha creat el Tecnològic de Monterrey: “Ha creat un ChatGPT propi per a la comunitat interna amb la finalitat que, en cas que s’utilitzi informació sensible o pròpia de la institució, es faci servir aquest model”. Quant a l’ús responsable, ha afegit que a l’estudiant se l’ha d’ensenyar a referenciar la informació que obté d’aquestes tecnologies i a fer-ne una anàlisi crítica prèvia per tal de no difondre els biaixos que té la intel·ligència artificial.

Els participants durant la conversa

En aquest punt, Marco Alonso ha ressaltat que “els estudiants han de tenir clar quins són els límits, i, sobretot, que sàpiguen que aquestes tecnologies generatives no són infal·libles. De fet, actualment hi ha demandes per l’ús de llibres o qüestions que estan protegits per drets d’autor”. Per a Susanna Tesconi, és molt important que el plantejament dels límits es faci fora del marc tecnològic, és a dir, prèviament al marc tecnològic: “Tenim molta feina, des del punt de vista tecnològic, de control de la institució mateixa i dels estudiants mateixos en relació amb la manera com es guarden les dades”. Sobre com s’ha de fomentar un ús responsable de la tecnologia entre els estudiants, igualment s’ha mostrat partidària de fer-ne el plantejament prèviament: “Hem de fomentar unes competències en l’estudiantat d’interpretació del que impliquen determinats mecanismes tecnològics, per exemple, saber on es guarden les dades que tenen a veure amb la meva persona i amb el meu desenvolupament. Molts joves no tenen ni idea que totes les dades que van produint —per exemple, amb l’ús de les xarxes socials o de diferents plataformes— acaben en servidors d’empreses privades. Han de ser conscients del que van difonent i deixant del seu rastre digital”.

Com s’ha de fomentar l’ètica entre els estudiants

La moderadora ha llançat una última pregunta: de quina manera poden els docents aprofitar aquestes tecnologies emergents per fomentar l’ètica i la integritat entre els estudiants? Marco Alonso ha posat l’accent en la necessitat de fomentar el pensament crític en l’estudiantat, i també d’ensenyar-los a ser transparents: “L’objectiu pedagògic és generar un pensament crític en l’estudiantat sobre com utilitzar aquestes tecnologies, i també sobre la necessitat de ser transparents quan les utilitzin; és a dir, cal ensenyar-los a citar o esmentar que han utilitzat aquestes eines”.

La idea de transparència també és compartida per Susanna Tesconi com un valor ètic. Tesconi, a més, ha exposat que entre els estudiants que plagien o copien hi ha una desvinculació amb el plaer i el desig de l’aprenentatge. “Això vol dir que no és autèntic, i que realment la percepció que tenen és la d’estar avaluats simplement per l’objectiu d’estar qualificats. L’estudiant «client» és un estudiant que està més exposat a la temptació d’acabar ràpid per tenir el seu títol. Un estudiant apassionat que realment vol aprendre, probablement usarà la intel·ligència artificial per anar més enllà i ampliar els seus coneixements d’una manera autèntica i real”, ha explicat. I ha suggerit que caldria treballar des d’un punt de vista transversal aquests aspectes ètics de què vol dir aquesta vinculació amb el desig d’aprendre. Per finalitzar, Olaf Ramiro Román ha afegit que “tot allò que proveeix la intel·ligència artificial ho han de posar en dubte, i han de validar constantment en fonts científiques la informació referida a allò en què estiguin treballant”.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.