De fils a bytes: la transformació d’una antiga factoria tèxtil en laboratoris d’avantguarda

El capítol 7 de “Días singulares en universidades singulares”, el pòdcast de l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, s’endinsa en la transformació que han experimentat els espais industrials per donar pas a una autèntica revolució en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), en què s’investiga, s’innova i s’impulsa el canvi social.

Per parlar de tecnologia, educació superior, innovació, recerca i d’impacte i transformació social cal viatjar al districte 22@ de la ciutat de Barcelona. A finals del segle XIX va ser el lloc en què es van instal·lar indústries tèxtils i on va tenir lloc la primera Revolució Industrial al país. Des de finals del segle XX, la indústria vinculada a les TIC torna a ocupar el mateix espai. “Estem en un punt en constant evolució, en què es pot palpar i visualitzar la transformació social que s’està produint”, afirma Toni Martínez Aceituno, representant de l’eLinC i conductor d’aquest nou pòdcast, que també compta amb la participació de Josep Prieto Blázquez, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC; Rodolfo Silveira i Graciela Do Mato, consellers de la Universitat Tecnològica de l’Uruguai (UTEC), i Juanjo Martí, director de l’Oficina de Serveis Cientificotècnics de la UOC.

De fàbrica a seu de la UOC

La nau industrial coneguda com a Can Jaumandreu va ser la seu, el 1853, de la fàbrica de vapor de la llana, que va destacar per les seves aportacions al sector tèxtil, va aprofitar els avenços tecnològics per generar nova activitat econòmica i una transformació social. Avui dia aquest mateix edifici és seu de la UOC, una universitat que neix a internet a l’inici de la revolució de la societat de la informació amb un mètode disruptiu. “La UOC es va crear el 1995, fa 28 anys, quan les universitats eren tradicionals. La irrupció de la nostra universitat, que va ser la primera universitat del món totalment en línia, va consistir a utilitzar internet com a mitjà de comunicació, i això, a parer meu, és la gran aportació de la UOC al sistema universitari”, assenyala Josep Prieto. Com va repercutir en la societat aquest tipus de canvi? Segons el professor Prieto, va incidir en el desenvolupament de moltes empreses en línia: “Per exemple, molts dels navegadors que es van iniciar en aquell moment, com Olé o Zubu, eren catalans. Vull fer un reconeixement al fundador de la UOC, el rector fundador Gabriel Ferraté, que va ser un visionari en incloure una tecnologia, internet, que realment estava en fase de desenvolupament.”

Tot desenvolupament tecnològic porta implícita una transformació social, i un bon exemple d’això també és el de la Universitat Tecnològica de l’Uruguai. Fundada l’any 2012 i amb un perfil tecnològic, la UTEC té com a objectiu fer més equitatiu l’accés a la formació universitària, especialment a l’interior de l’Uruguai. “Apostem fortament per portar l’ensenyament universitari a l’interior del país a través de diferents dispositius. Som una universitat dins d’un sistema educatiu superior disruptiu”, assenyala Graciela Do Mato, consellera de la UTEC. A la qual cosa Rodolfo Silveira, també conseller, afegeix: “Estem tractant d’ajudar per tal que els nois aprenguin. Acompanyem processos d’aprenentatge basats fortament en el desenvolupament del coneixement i les tecnologies.”

Graciela do Mato, Rodolfo Silveira, Toni M. Aceituno i Josep Prieto Blázquez, durant la gravació del pòdcast

Model híbrid a la UTEC

La UTEC disposa d’una xarxa de centres, els instituts tecnològics regionals (ITR), distribuïts per l’Uruguai, on destaquen els laboratoris. “Vam néixer com un model híbrid educatiu. Nosaltres tenim laboratoris reals, ambients virtuals d’aprenentatge i continguts digitalitzats en un 100 %. A l’Uruguai la meitat de la població viu a l’interior, i l’altra meitat, a Montevideo. Tanmateix, l’oferta educativa de nivell superior està, en més d’un 80 %, situada a Montevideo. Portar aquesta educació a les zones de l’interior del país resulta extremadament important. Per fer-ho es requereixen laboratoris, tecnologia punta i estar actualitzats permanentment en la disrupció tecnològica”, explica Rodolfo Silveira.

Com és aquest sistema híbrid? “L’estudiant fa una part presencial i una part virtual. El nostre objectiu és arribar a un 70 % de continguts digitals i un 30 % de presencialitat. És a dir, el mateix estudiant treballa a distància de manera síncrona o asíncrona, i després treballa presencialment amb la resta dels estudiants i amb tutors que en els laboratoris van portant endavant la tasca formativa”, diu Silveira, que també apunta que els mateixos estudiants reclamen aquest percentatge de presencialitat: “L’Uruguai té una particularitat: compta amb una excel·lent connectivitat d’internet i, a més, les distàncies són curtes. Un estudiant pot estudiar a casa seva i si, per exemple, està treballant en desenvolupament sostenible o energies renovables i en algun moment ha de pujar al seu molí de vent, a noranta metres d’altura, ell mateix ho reclama, ho vol fer. Tenim simuladors per als molins, però ens sembla interessant que hi pugui treballar directament.”

Can Jaumandreu, seu de la UOC, ha estat l’escenari del nou episodi de ‘Días singulares en universidades singulares’

Un viatge pels laboratoris

La UOC disposa de laboratoris de creació recent que han estat aglutinats en el Hub de Recerca i que, segons explica Juanjo Martí, tenen una gran importància per aconseguir la interdisciplinarietat entre les diverses activitats i disciplines. “Permet generar coses que individualment no veus, però, en fer-les conjuntes, apareixen noves oportunitats”, apunta.

El primer dels laboratoris, el Design Maker Lab, és un espai pensat tant per al disseny com per a la fabricació. Josep Prieto Blázquez, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, explica que el laboratori compta amb diverses impressores 3D, un làser cúter, una teleformadora o un plòter de grans dimensions, entre altres màquines de fabricació. Prieto també insisteix en la importància d’incorporar les noves tecnologies a les universitats i eliminar els aspectes tradicionals, com les classes magistrals, en què els alumnes s’avorreixen. “Els estudiants volen altres recursos o altres maneres d’aprendre. I les hem d’incorporar de manera progressiva”, assenyala.

A la sala Gesell parlem amb Llorenç Andreu, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, sobre l’activitat que es realitza en aquest espai, encara en construcció: “En aquest laboratori s’investiga de manera multidisciplinària sobre aspectes socials comportamentals i cognitius.” En aquest sentit, compta amb dues sales separades per un mirall unidireccional que permet analitzar els diferents tipus d’intervencions que s’hi duen a terme.

Al NeuroLab se centren en la recerca de la neurociència. El professor dels Estudis de Ciències de la Salut Marco Calàbria ens explica que el laboratori està preparat per fer dos tipus de recerques: “D’una banda, compta amb uns sistemes que permeten registrar l’activitat cerebral de manera elèctrica, l’encefalograma clàssic, i d’altres més nous que la registren a través d’un sistema òptic. L’altra part del laboratori té una finalitat més terapèutica. Comptem amb un sistema que es diu estimulació magnètica cerebral, que podem fer servir de manera molt focal i en funció de la part del cervell que està afectada.”

L’Audiovisual & Sound Lab és un dels “espais més complexos” del Hub, segons Juanjo Martí. El laboratori disposa d’un plató completament equipat, un estudi de ràdio i un espai específic per treballar amb tecnologia immersiva. “Comptem amb un vestit que captura tot tipus de moviment, el grava i, a partir d’aquí, es poden fer diversos experiments, com ara crear avatars”, apunta Martí.

El laboratori TechLab presta un servei clau per a la comunitat UOC. Com explica Josep Prieto, “es tracta d’un espai d’experimentació tant físic com virtual. Des del TechLab oferim o expliquem als docents i investigadors quines tecnologies hi ha per fer segons quines pràctiques. A partir d’aquí intentem disposar de maquinari, programari i d’un servei tècnic perquè aquestes pràctiques es puguin realitzar”.

Finalment, el Wireless Lab és un laboratori que “treballa sobretot amb l’internet de les coses, amb antenes, composició d’antenes, amb dispositius col·locats a la roba, tot aquest tipus de tecnologia que és part del futur”, detalla Juanjo Martí.

Aquest contingut afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’ONU, educació de qualitat.