Com incorporar pràctiques inclusives en el disseny de les assignatures

23 maig, 2024
Foto per Wood Themes a Unsplash

En el seminari web Incorporació de pràctiques inclusives en el disseny de les assignatures: Estudi amb PDI, dirigit per José Israel Reyes i Julio Meneses, especialistes en Anàlisis de l’Aprenentatge i la Docència de l’eLearning Innovation Center (eLinC), diferents experts en l’àmbit de la tecnologia i l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van exposar una sèrie de pràctiques que han de tenir-se en compte a l’hora de dissenyar les assignatures perquè aquestes siguin inclusives i puguin arribar a tots els estudiants.

L’educació inclusiva s’esforça a identificar i eliminar totes les barreres que impedeixen accedir a l’educació perquè arribi a tots i totes. Aquesta és la premissa principal per a aconseguir el ODS 4, un dels objectius de desenvolupament sostenible inclosos en l’Agenda 2030. Una de les fites és que, d’aquí a 2030, s’eliminin les disparitats de gènere en l’educació i s’asseguri l’accés igualitari a tots els nivells de l’ensenyament per a les persones en risc de vulnerabilitat, incloses les persones amb discapacitat. En aquesta línia s’investiga i treballa des de la UOC, “per a respondre al veritable repte d’incorporar mesures que facin inclusiu l’aprenentatge, no tan sols per als que tenen una circumstància personal, incloses les que conviuen amb alguna discapacitat, sinó amb caràcter universal per a totes les persones. O com els professors poden treballar des del disseny de les assignatures, i no només la seva execució, per a millorar l’experiència de tot l’estudiantat,” assenyala Julio Meneses, director d’Anàlisi de l’Aprenentatge i la Docència de l’eLinC.

El seminari web, dirigit al personal docent i investigador (PDI) de la universitat, va centrar la seva exposició en una sèrie de pràctiques inclusives aportades per tres professors de la universitat, experts en l’àmbit de la tecnologia i l’educació. “L’objectiu va ser compartir els resultats preliminars de l’estudi sobre la incorporació de pràctiques inclusives en les assignatures de la UOC, així com reflexionar sobre les línies de treball que s’han de tenir en compte en l’àmbit institucional per a la incorporació d’aquestes pràctiques en el disseny curricular, de manera que es faciliti la participació de tot l’estudiantat en les activitats d’aprenentatge”, explica José Israel Reyes, analista qualitatiu de l’equip d’Anàlisi de l’Aprenentatge i la Docència de l’eLinC.

 

Premisses a l’hora de dissenyar assignatures inclusives

Entre els factors que han de tenir-se en compte a l’hora de dissenyar assignatures amb pràctiques inclusives, José Israel Reyes destaca tres, basat en les experiències aportades pels professors participants: l’accessibilitat dels recursos d’aprenentatge, el disseny de pràctiques que estimulin el desenvolupament de les habilitats afectives i relacionals i la planificació del feedback perquè sigui actiu i bidireccional. Encara que els participants s’inclinen per utilitzar els materials produïts per la pròpia universitat, ja que en general són bastant accessibles per a les persones amb discapacitat sensorial, neurològica, mental o cognitiva, també són conscients de la necessitat de millorar l’accessibilitat dels recursos amb continguts gràfics basats en taules, figures, o infografies. “El professorat acostuma a utilitzar recursos complementaris que no han passat per un procés d’edició a nivell institucional, els quals solen generar dificultats d’accessibilitat a l’estudiantat amb discapacitat. En aquest sentit, i pel que comenten els professors, es necessiten recursos per a poder adaptar aquests materials a les necessitats dels estudiants”, indica.

Es necessiten recursos per a poder adaptar aquests materials a les necessitats dels estudiants.

 

A l’hora de dissenyar activitats que promoguin el desenvolupament de les competències afectives en l’estudiantat, segons aquest expert, es necessita una política institucional que promogui la incorporació de pràctiques encaminades a afavorir el seu desenvolupament afectiu i la seva implicació. “Malgrat que alguns professors fan un esforç per a incorporar pràctiques destinades a afavorir la reflexió i la interacció, l’estudiantat moltes vegades no aconsegueix implicar-se en les activitats pensades a aquest efecte, ja que solen ser no avaluables”, exposa. Quant al tercer factor, el d’oferir un feedback actiu basat en la interacció professor-estudiant, i que és transcendental en el desenvolupament dels aprenentatges de manera inclusiva en una universitat completament en línia com la UOC, en l’estudi conduït per Reyes i Meneses es destaca la importància de desenvolupar una estratègia institucional que promogui una dedicació major del professorat, així com la implicació de tot l’estudiantat, en els processos de feedback. “Els nostres participants han observat que la implicació dels estudiants en aquestes activitats sol ser baixa i molts dels professors comenten que la ràtio d’estudiants per aula sol ser molt alta, la qual cosa fa difícil la tasca d’oferir un feedback més formatiu, continuat i, sobretot, personalitzat”, conclou. 

 

Accessibilitat dels recursos d’aprenentatge

En el primer bloc pràctic del seminari web, el professor César Córcoles, dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i director del màster de Desenvolupament d’Aplicacions Web, va exposar la importància de l’accessibilitat: “En les assignatures de creació de pàgines web, hem integrat l’accessibilitat web com un criteri d’avaluació més, amb la intenció que els estudiants pensin en la inclusivitat des del principi. En general, això vol dir que es pensa en les persones amb diferents discapacitats i es prenen mesures perquè els recursos que suposarien un problema per a aquestes persones tinguin alternatives. Les persones cegues, per exemple, usen lectors de pantalla que llegeixen els textos de les pàgines web, i per tant si fem servir imatges, és necessari descriure-les de manera adequada perquè el lector pugui transmetre aquesta informació a la persona. També hem de pensar que no podem fer servir el color de manera exclusiva per a comunicar informació: si marquem en vermell o en verd determinats tipus de contingut, les persones amb daltonisme no rebran aquesta informació si no els donem una alternativa. I hem d’anar amb compte amb els menús per a assegurar que les persones amb discapacitat motriu els poden fer servir, entre molts altres exemples”. Per a Córcoles, publicar els continguts en els formats nadius del web, HTML i CSS, és la millor manera de ser tan accessibles com sigui possible. “En alguns casos no ens queda més remei que fer servir altres formats, com el PDF, però llavors és molt convenient provar les eines que venen amb els diferents sistemes operatius (VoiceOver per a Mac i iOS, Narrator per a Windows, TalkBack per a Android) per a comprovar que els PDFs són accessibles per a persones amb discapacitat visual”, adverteix.

 

Un treball integral sobre metodologia inclusiva

L’exposició de Brigida Cristina Maestres Useche, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, va tractar sobre el plantejament de l’assignatura “Processos i contextos de diferenciació social”, pertanyent a l’àrea de Psicologia Social del Grau de Psicologia. “L’assignatura actua en tres dimensions diferents del que pot dir-se “pràctiques inclusives”: en l’ordre teòric treballa el tema en el seu recorregut d’avaluació i, en fer-lo, situa críticament el tema de la discapacitat; en la dimensió metodològica, es fa un treball de recerca que genera els seus propis materials d’anàlisis i el realitza de manera grupal, de manera que s’avalua amb baixa nota als treballs en grup i se’ls insta la col·laboració com a mitjà per a aprendre; en el pràctic, l’elaboració d’aquests materials exigeix que l’estudiantat els facin públics a l’aula i accessibles, per tant, han de narrar-los o subtitular-los o el que se’ls ocorri perquè tots a l’aula puguin accedir a aquests”, explica Maestres. Qui destaca que “els tres nivells, en el seu conjunt, generen un entorn d’aprenentatge i de sensibilitat que possibilita que el treball en grup i l’elaboració de materials accessibles es faci d’aquesta manera inclusiva”. El gran repte, segons diu la professora, és pensar un disseny que inclogui a tots i totes perquè no es produeixi distinció, “a més de la falta de recursos tecnològics, àgils i expedits, per a poder transformar qualsevol exercici que fem en una cosa accessible.

El gran repte és pensar en un disseny que inclogui a tots i totes perquè no es produeixi distinció.

 

Planificació del feedback i la interacció

Rosa Mª Mayordomo Saiz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i directora del Màster de Psicopedagogia de la UOC, va exposar la pràctica que va consistir a incorporar, des del mateix disseny i planificació de l’assignatura, diferents mesures dirigides al seguiment i suport al procés d’aprenentatge de l’estudiantat en el marc de les diferents activitats d’avaluació contínua. “En un context com el de la UOC, l’única manera que el professorat pot tenir indicadors de com l’estudiantat està aprenent és a través de la seva participació, sigui mitjançant intercanvis comunicatius o a través de la presentació d’esborranys o de treballs”, assenyala. Segons explica la professora, es duen a terme tres moments per a promoure aquesta participació: en un primer moment, es planifica una tutoria síncrona a través de l’eina de videoconferència, amb l’objectiu de tenir indicadors de com està comprenent l’activitat proposada i d’ajudar l’estudiantat a dotar de sentit a aquesta; en un segon moment, s’expliciten unes dates, en la consigna de l’activitat, perquè l’estudiantat que ho desitgi pugui lliurar un esborrany del qual fins a aquest moment ha pogut elaborar de l’activitat i rebre un feedback contextualitzat, orientat a la millora i que pren com a referent els criteris d’avaluació. Amb aquest feedback s’intenta focalitzar la seva atenció en la supervisió i en la regulació del procés d’aprenentatge. Finalment, una vegada l’estudiantat ha lliurat l’activitat definitiva, també es proporciona un feedback qualitatiu. “Un dels reptes fonamentals que enfronta el professorat per a fer possible la seva incorporació, és el de la càrrega de treball que suposa. La pràctica que he descrit es desenvolupa en activitats que comporten treball en equip i aquest seguiment ja suposa una elevada càrrega de treball per al professorat a les aules. Considero necessari comptar amb dissenys tecnicopedagògics que proporcionin eines al professorat i a l’estudiantat que facilitin el seguiment, la supervisió i la regulació tant del procés d’aprenentatge com del procés d’ensenyament, des d’una perspectiva de millora contínua. En aquest context, els projectes actuals i futurs que exploren el potencial de la IA poden ser molt útils i contribuir significativament a optimitzar aquests processos”, conclou Mayordomo Saiz.

(Visited 8 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista col·laboradora