La innovació forma part de l’ADN i els valors de la UOC i de les persones que la integrem

Xavier Mas és especialista en educació digital i disseny formatiu a l’eLearning Innovation Center (eLinC), centre d’innovació educativa i transformació de l’aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És doctor en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona. Des de 1997, ha estat treballant com a assessor pedagògic, dissenyador de l’aprenentatge i gestor d’innovació educativa, i ha publicat treballs i articles relacionats amb aquestes àrees. També s’ha dedicat a l’activitat editorial, sector en el qual ha creat i dirigit la col·lecció OuterEDU (Editorial UOC). Els seus interessos giren al voltant del fenomen de l’aprenentatge a la xarxa, el paper de l’educació en la societat digital, l’aparició de noves modalitats formatives basades en intel·ligència artificial (IA) i el sector edtech en general.

En aquesta entrevista, parlem amb ell de la seva trajectòria a la UOC, dels canvis que ha experimentat la Universitat en els darrers anys, de com s’enfoca la institució docent en la innovació i de quins són els principals projectes innovadors que està portant a terme l’eLinC. Com s’imagina Mas les aules de la UOC en els pròxims 30 anys? Per esbrinar-ho, hauràs de llegir fins al final.

Podries explicar-nos la teva trajectòria a la UOC? Quan hi vas aterrar i quin encàrrec tenies? I quin és el teu encàrrec actual?

El meu aterratge a la UOC va ser l’1 de maig de 1997 agafant el cotxe amb la Lourdes Guàrdia, que va ser la meva primera cap, per anar a Tolosa a participar en un seminari sobre autoformation, res fora de la normalitat en un primer dia de feina. Pel que fa a l’encàrrec, des de l’inici ha estat vinculat al disseny i el desenvolupament pedagògic aplicat al que avui coneixem com a aprenentatge en línia o educació digital. Des de llavors, he participat en tot allò que se n’ha derivat, com ara les diverses evolucions del model educatiu; el disseny d’eines, recursos i activitats formatives; la conceptualització i la gestió de projectes d’innovació docent, o l’assessorament i l’acompanyament de professorat en els diversos canvis que hi ha hagut, entre d’altres. La nova aula de Canvas de la UOC no ha estat l’únic gran canvi; recordo, per exemple, la transició a l’espai europeu d’educació superior (EEES), que no va ser poca cosa. També he fet consultories i formacions per a altres institucions, a França i Amèrica Llatina, activitat que et fa créixer moltíssim. I em deixo coses. En fi, tot el que va lligat a la part pedagògica de la institució. I ho he fet en diverses àrees i departaments al llarg dels anys, fins que he arribat a l’eLinC.

Quins són els canvis més rellevants que creus que ha experimentat la UOC els darrers anys? En què es manté fidel als seus inicis?

He viscut diverses etapes. La primera va ser la més creativa i la més intensa, ja que s’havia d’inventar tot. No hi havia referents als quals mirar i, en paral·lel, s’havia de fer possible un creixement literalment exponencial en termes quantitatius mantenint la qualitat educativa i la coherència del model. I ens en vam sortir! Ara, en la nova etapa que encetem, que soc conscient que per a mi serà el darrer tram d’escala en aquesta casa, torno a notar vibracions que em recorden a l’inici. El món canvia exponencialment i els reptes que això suposa per a tot l’ecosistema educatiu, especialment l’educació superior, són enormes, i no només per l’evolució tecnològica, també, i molt especialment, per la rapidesa dels canvis en la demanda de la societat i dels àmbits professionals. Ens cal més creativitat i més intel·ligència col·lectiva que mai, i això engresca!

Crec que el que no ha canviat des de l’inici és la missió d’acompanyar les persones en la seva trajectòria d’aprenentatge i formació al llarg de la vida, el compromís amb la qualitat i la innovació com a fites permanents i el fet que aquestes tres coses no són només mandats institucionals, sinó que també formen part de l’actitud personal de les persones que empenyem el projecte.

Quin paper exerceix l’eLinC actualment a la UOC? Quina és la tasca principal d’aquest centre d’innovació?

El paper o els papers? Des de la meva posició, el visc com un punt de trobada i com un punt de partida, cohesió i expansió i, si se’m permet manifestar una mica d’orgull d’equip, diria que aquest moviment és com un cor que batega, que impulsa el fluid educatiu de la UOC. L’impulsa perquè circuli per altres òrgans vitals, perquè se n’enriqueixi i arribi a tot l’organisme per alimentar altres teixits. De fet, les persones veiem el cor com l’òrgan central, però, en realitat, és un òrgan de servei. El cor impulsa i recull. Però també tenyeix tot allò que circula pel seu interior amb emocions com la curiositat i l’entusiasme.

A l’eLinC recollim coneixement, també en generem, però sobretot el fem circular i el posem al servei de qui el necessita: de la direcció, del professorat, d’altres òrgans de gestió, etc. I a la vegada fem de cuina elaborant plats nous i organitzant tasts. És un paper molt viu, dinàmic, col·laboratiu, orgànic i obert.

Com s’enfoca la UOC com a institució en la innovació docent?

La innovació sempre ha estat present a la UOC, tant de forma implícita com explícita. Forma part de l’ADN i els valors de la institució i de les persones que la integrem. De fet, hi ha gent a qui li costa treballar sense contemplar el vessant innovador del que està fent, i diria que això és bastant general. És cert que en alguns moments s’hi ha volgut donar més visibilitat i en d’altres ha primat més la idea d’activitat transversal lligada al dia a dia. Crec que ara es combinen els dos enfocaments, l’un com a multiplicador de l’altre, i que és un element sense el qual no es podrien afrontar els desafiaments que tenim davant.

Podries compartir algun exemple concret d’innovació docent implementat a la UOC?

La UOC, per si mateixa, ja és una gran innovació. Ho va ser quan es va fundar i ho continua sent en tot el que fa. Però quan innoves i l’encertes, al darrere venen altres iniciatives que adopten elements del teu model, com ara l’avaluació continuada (quan la UOC va començar a aplicar-la, ningú ho feia), tenir un LMS (no oblidem que el Campus Virtual de la UOC va ser el primer del món), la digitalització de tota l’activitat i la gestió acadèmica, o el fet de posar l’activitat de l’estudiant al centre del model, entre d’altres. El que passa és que tot això, que fem molt bé i de manera molt eficient, ja no ens fa tan singulars com abans. Ara cal fer salts nous. Un d’ells és l’avaluació digital; un altre, integrar la IA de manera que els nostres estudiants siguin els més hàbils i experts a treure’n rendiment en els seus respectius àmbits professionals; un altre és personalitzar l’oferta aplicant també la IA i uns bons dissenys pedagògics prou flexibles, capaços de modelar aquesta personalització.

Quins projectes destacats i/o estratègics teniu ara en marxa a l’eLinC?

Començo pel que tinc més a prop, i no faré una llista completa perquè fem moltíssimes coses. Personalment, ja fa mesos que estic molt implicat en la intel·ligència artificial (IA) i en la manera com la seva arribada està impactant en l’educació. Això no només vol dir identificar riscos; vol dir, sobretot, integració: com es pot incorporar a l’activitat docent i a l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat, al currículum de les titulacions, a la formació del professorat, etc. Especialment, això implica mantenir-se al dia de com la IA està transformant la societat, perquè l’educació no es dona en una càpsula estèril i, per tant, està subjecta a aquestes transformacions.

També estic implicat en l’evolució del model educatiu de la UOC juntament amb la direcció del centre i altres persones. De manera parcial o més puntual, també col·laboro en el projecte SUMA, sobre el sistema de formació de professorat a la UOC, i en el projecte Insígnia  —molt important—, sobre microcredencials. També vull mencionar, tot i que no hi participo, el projecte SAA (seguiment d’activitat a les aules), que consisteix en un sistema de visualització de mètriques i dades de l’activitat de l’estudiantat i el professorat a les aules. I, òbviament, Aula Futur, que consisteix en l’evolució de la nova aula de Canvas, l’adopció de noves funcionalitats, l’aplicació de noves eines i metodologies i la governança, en general, d’aquesta peça tan fonamental. Tots dos projectes són d’una importància cabdal.

 Com t’imagines que seran les aules de la UOC en un futur pròxim considerant els avenços tecnològics i les tendències educatives actuals?

Aquesta pregunta m’encanta, però que consti que la respondré estrictament a títol personal. A mi em toca donar idees —per boges que semblin– i fomentar reflexions. L’estratègia, que és la part difícil, correspon a qui correspon. Dit això, no m’imagino aules gaire diferents, però sí un entorn d’aprenentatge que transcendeixi l’aula. En realitat, aquest entorn el configura tot allò a través del qual l’estudiant desenvolupa la seva experiència d’aprenentatge. Actualment, això vol dir múltiples dispositius; inputs de procedències diferents; fonts d’informació de vegades no esperades, però que l’estudiant ha de saber identificar i incorporar, o comunicació a través de diversos mitjans i canals, que impliquen també diferents tipus d’interacció amb els altres, per exemple. Dins de tot aquest ecosistema, l’LMS i l’aula hi tenen un paper i unes funcions determinades, però per dissenyar l’aprenentatge hem de sortir de la capsa i considerar tot aquest entorn en tota la seva amplitud.

Quins canvis o millores esperes veure en l’entorn educatiu de la UOC els pròxims anys?

En certa manera, la pregunta anterior ja ho respon. Ens hem d’apropar a l’experiència digital de les persones en la seva vida diària, sense perdre pistonada en la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència des del punt de vista formatiu. Això vol dir disposar d’un model educatiu sòlid en els seus principis —cosa que és important per mantenir un bon relat sobre la credibilitat i la solvència davant la societat—, però sobretot prou flexible per dissenyar una oferta formativa capaç de donar resposta a la demanda i als canvis de la societat, de la tecnologia i del món professional de manera àgil. Això tant des del punt de vista curricular i pedagògic com pel que fa a l’exploració de noves formes d’acreditació.