“La curiositat és una de les competències que més necessitaran els estudiants en l’ensenyament superior en línia”

Emily Tannert Patterson és, des del 2020, dissenyadora d’aprenentatge del Cambridge Online Education (COE), un equip de Cambridge University Press & Assessment. Patterson treballa amb acadèmics de la Universitat de Cambridge en el disseny de cursos en línia atractius i interactius per a la plataforma Cambridge Advance Online (CAO), i ha treballat en molts temes i sectors, des de la creativitat i la resolució de problemes fins a la interacció entre l’ésser humà i l’ordinador, passant per la neuroanatomia i la sostenibilitat, entre altres. Fora de la CAO, l’Emily ha treballat en projectes del COE que van des del disseny de tallers presencials amb socis interns de la universitat fins al desenvolupament d’una nova associació amb el Cambridge Institute for Sustainability Leadership. A més, l’Emily va parlar al Cambridge Teaching Forum del 2024 sobre l’ús de la metacognició com a base per a l’educació de la creativitat.

El marc de la Learning Impact Europe 2024 que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir del 9 a l’11 d’octubre ens va brindar l’oportunitat de parlar amb Patterson sobre competències per a l’educació superior en línia, pràctiques ètiques d’IA a l’aula, avaluació i altres temes relacionats amb el futur de l’ensenyament i l’aprenentatge.

Quines competències creu que els alumnes d’ensenyament superior en línia necessiten més avui dia i en el futur?

Diverses, sense cap ordre en particular:

• Alfabetisme digital. Una pantalla és un element enganyós: atès que el contingut es pot posar en línia amb molta facilitat, l’enfocament d’aquest contingut pot canviar ràpidament. És fonamental tenir la capacitat d’avaluar críticament si les fonts són fiables i quant.

• Comprensió de les necessitats d’aprenentatge pròpies i capacitat per autoavaluar-ne el domini. Quan treballes en un espai d’aprenentatge gairebé sempre ho fas tot sol i no sempre tens l’oportunitat d’adonar-te que no estàs assimilant el material. Per consegüent, els alumnes han de ser més perspicaços i no limitar-se a seguir el camí que se’ls marca, sinó adaptar aquest camí perquè s’adeqüi millor a la manera en què assimilen la nova informació i la relacionen amb la ja existent. Aquesta és, al meu entendre, una habilitat crucial per a TOTS els alumnes, però potser ho és encara més quan es tracta d’aprendre a distància.

• Una certa disposició a socialitzar, a desviar-se del seu camí per buscar altres persones que facin i estudiïn el mateix que ells, sigui presencialment o en línia. Intercanviar idees amb altres persones, veure com aborden els altres els mateixos problemes que tu. Això té un valor incalculable i no s’ha d’ignorar.

•  I, finalment, la curiositat! La set de coneixements nous. Bona part de l’aprenentatge pot consistir a obtenir la nota següent, lliurar la tasca següent, etc. Bàsicament, a complir amb una llista de tasques. Oblidem amb massa facilitat que divertit és descobrir i aprendre coses noves. Els alumnes han d’observar i aplaudir el seu propi creixement, adaptar l’aprenentatge als seus propis objectius i context i, en general, mantenir l’interès i la curiositat per les coses. Això no només fa que el procés sigui més motivador i agradable, sinó que ajuda a fer que l’aprenentatge es consolidi.

Quines mesures aplicarà per ajudar els estudiants a integrar la IA de manera ètica en les seves tasques diàries d’aprenentatge i evitar el plagi?

El públic de la Cambridge Advance Online són estudiants professionals; no impartim cursos amb crèdits, per la qual cosa no tractem d’impedir que els nostres alumnes utilitzin la IA generativa o qualsevol altre tipus d’IA en el seu aprenentatge o en els seus treballs. En comptes d’això, els donem algunes indicacions sobre com es pot utilitzar la IA generativa per fomentar (i no dificultar) el seu aprenentatge, i també els assenyalem els riscos del seu ús. Els demanem que informin de l’ús d’IA generativa en els seus treballs (per exemple, en els informes dels projectes del curs), i tenim una política antiplagi que s’estén a les contribucions basades en IA generativa. I, per descomptat, diem als alumnes que ells són els responsables en última instància de qualsevol contingut que enviïn com a part del seu treball en la nostra assignatura, i això inclou qualsevol cosa que utilitzin o adaptin i que s’hagi originat amb IA generativa.

Com afectarà la IA a l’avaluació i quines oportunitats brindarà als professors?

La IA generativa pot ajudar-nos a anar més enllà d’una avaluació basada estrictament en la memorització o la redacció, que continua sent freqüent en molts nivells educatius i que sovint no és la millor manera d’avaluar si un estudiant ha adquirit habilitats noves. També ens pot ajudar fer avaluacions basades en escenaris i aplicacions, que s’assemblen molt més a la manera en què tots utilitzem els aprenentatges, les habilitats i els coneixements en la vida real.

Molts professors estan demostrant una gran inventiva a l’hora d’aprofitar la IA generativa en diverses parts del procés d’aprenentatge, no només en el disseny de l’ensenyament, el pla d’estudis, la planificació de les classes, la planificació de l’avaluació, etc., sinó també fent que els alumnes la utilitzin de manera que tingui sentit per al contingut que estan aprenent. Això podria traduir-se en el fet que els estudiants critiquin o verifiquin els resultats de la IA generativa o la utilitzin com a punt de partida per a un projecte, en manera “copilot”, per augmentar l’eficàcia de l’aprenentatge. També he sentit a parlar de casos d’ús que consisteixen a fer que els estudiants d’idiomes, per millorar el seu vocabulari descriptiu, demanin a la IA generadora d’imatges que en creï una imatge.

Com pot la IA ajudar els estudiants a treballar la metacognició en l’aprenentatge en línia?

Metacognició significa “pensar sobre el pensament”. En realitat, és una tècnica que consisteix a enfocar un problema o una qüestió de manera diferent per assegurar-nos que podem variar el nostre pensament utilitzant diversos tipus de pensament o habilitats de pensament, i no quedar-nos encallats buscant constantment les mateixes solucions o enfocaments. Alguns exemples de tipus de pensament són el quantitatiu, el qualitatiu, el divergent, el convergent, l’abstracció, la concreció, etc.

Els estudiants no necessiten necessàriament la IA per a això, però heus aquí algunes idees:

•  La IA podria generar una llista de tipus de pensament amb les seves explicacions corresponents (amb fonts: sempre cal preguntar a la IA generativa per les seves fonts!) perquè els estudiants tinguin a mà diverses opcions.
• Encara no he provat de demanar a la IA generativa que analitzi un problema utilitzant una tècnica de “pensament” diferent, però seria interessant veure el resultat. Seguidament, els alumnes podrien criticar o analitzar el resultat per veure si l’assistent virtual realment ha mostrat característiques d’aquesta mena de pensament, la qual cosa resultaria útil perquè un alumne pugui observar com s’utilitza aquest tipus de pensament.

En general, hem de ser conscients que la IA generativa es basa en algorismes predictius. Pot semblar que un assistent virtual és capaç de “pensar”, però en realitat no és més que una fórmula (una fórmula complexa i sofisticada, amb moltes dades d’entrenament) que treballa en segon pla, i tampoc és qüestió de donar-li la responsabilitat de pensar per nosaltres.

Com veu el futur de l’educació?

Aquí és on se suposa que haig d’oferir una espècie d’imatge futurista de l’aprenentatge individualitzat basat en IA, on cada alumne accedeix a ell simplement tocant una pantalla, com els dibuixos animats Els Supersònics. És una idea preciosa i crec que a tots ens encanta somiar amb ella. Però la realitat és que el veritable aprenentatge és desordenat i no lineal, i el disseny típic de l'”educació” (un camí en línia recta, des de la infància fins a l’edat adulta, en el qual s’aprenen una sèrie de coneixements i habilitats i s’aproven uns exàmens per poder demostrar que s’ha fet així, gairebé sempre a instàncies del govern d’on sigui que es visqui) no s’assembla necessàriament a com ha de desenvolupar-se l’aprenentatge. Hi ha una tensió considerable entre el que necessiten els nens, el que les autoritats volen imposar a les escoles i el desajustament entre el sistema educatiu i la societat a causa de les pressions mundials canviants, la tecnologia i tota la resta. No crec que això canviï aviat.

El canvi més gran que veig que s’està produint és el reconeixement que l’aprenentatge i l’adaptació de les capacitats associades són necessaris al llarg de tota la vida; vegin-se, per exemple, les inversions massives que la majoria de les empreses estan fent en oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament de les seves plantilles. De moment, la major part del finançament de l’educació d’adults procedeix d’entitats sense ànim de lucre o d’empreses (o particulars), mentre que el govern finança en gran part l’educació infantil. Crec que en algun moment caldrà tornar a equilibrar la situació, de manera que es disposi de finançament per al reaprenentatge, la millora de les competències, el desenvolupament professional continu o com es vulgui dir a la necessitat que els adults adaptin els seus coneixements i qualificacions a les necessitats i oportunitats canviants de la societat.

En aquest sentit, l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLinC considera que el pensament crític i les capacitats analítiques seran crucials per al futur dels ciutadans, juntament amb la idea abans esmentada de posar a la disposició dels ciutadans fons i ajudes públiques per a l’aprenentatge permanent. Els estudiants tenen el gran repte vital de ser responsables, juntament amb la societat, dels resultats del seu aprenentatge, i aquest tipus d’habilitats han de fomentar-se des de la infància fins a l’edat adulta a través dels centres d’ensenyament. Aviat tornarem amb més entrevistes amb els ponents de les diferents conferències.