Explica’m com dissenyes i et diré com aprenen: el disseny d’assignatures centrades en l’estudiantat

Quins són els elements fonamentals per centrar l’aprenentatge en l’estudiant a l’hora de dissenyar un curs o una assignatura? Cristina Girona, partner docent especialista en disseny de l’aprenentatge i Toni Martínez Aceituno, consultor pedagògic sènior especialista en disseny de l’aprenentatge a l‘eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), van explicar quins són aquests elements en el transcurs de la conferència “Disseny de l’aprenentatge en l’Educació Superior: Què hi ha sota l’iceberg?”, on van posar en pràctica el seu ús en el taller posterior “Learning design for online and blended teaching and learning – planning the curriculum”. Ambdues activitats, adreçades al professorat, van tenir lloc a l’Escola de Negocis de la Riga Technical University (RTU), a Riga, Lituània.

Els experts UOC no només van compartir amb el professorat els fonaments del disseny de l’aprenentatge per a diferents escenaris o modalitats en educació superior (presencials, híbrides i en línia) sinó, sobretot, “aquells aspectes destacats del disseny que no sempre es perceben com a importants, però que esdevenen essencials a l’hora d’afrontar un disseny d’aprenentatge centrat en l’estudiant en el marc d’un aprenentatge actiu, significatiu i rellevant”, explica Cristina Girona. No tot és visible quan es dissenyen aprenentatges, hi ha elements molt importants que són els que fan que tot suri. “Cal veure què hi ha sota el gel!” afegeix, en referència al títol de la conferència.

Els elements més visibles o que estan “per sobre del nivell de l’aigua” poden ser els continguts, els objectius del curs, les hores lectives, les activitats, els projectes, o els exàmens. Però, sota de l’iceberg, quins altres elements hi ha? Els dos experts de l’eLinC n’identifiquen tres:

• La previsió de dedicació de l’estudiant a les tasques necessàries per resoldre les activitats amb èxit.
• El disseny de l’acompanyament a l’estudiant a través del feedback o ajuda pedagògica abans, durant i en tancar el procés d’aprenentatge.
• L’elaboració de les orientacions adequades perquè l’estudiant planifiqui l’estudi i faci un procés d’aprenentatge eficient i amb el menor nombre de dificultats possibles. 

“Sovint ens pregunten què és el primer que hem de fer els docents quan comencem a dissenyar una assignatura o un curs. El primer en què es pensa és a redactar els resultats d’aprenentatge, però la nostra experiència ens ha portat a començar per un angle diferent. Abans d’abordar aquesta qüestió dels resultats i els elements que conformen l’iceberg, cal centrar el propòsit. El que determina que un curs està dissenyat correctament és l’adequada alineació de tots els elements que l’integren amb el propòsit definit”, explica Martínez.

Per definir aquest propòsit Girona i Martínez proposen aplicar la fórmula 4+1: fer-se quatre preguntes importants, i afegir la pregunta clau.

1- Què vull que passi al meu curs?

2- Què crec que l’estudiant espera trobar-hi?

3- Quin escenari d’aprenentatge organitzo i amb quins elements, de manera que les respostes a les preguntes anteriors conflueixin el màxim possible?

4- Com ajudaré els estudiants a aprendre: quan i quin feedback els donaré?  

Un cop resoltes les preguntes anteriors, la fórmula n’afegeix una més per lligar el propòsit amb el disseny concret del curs o assignatura:

5- Què proposaré als estudiants que facin perquè aprenguin? “No es tracta de determinar què explicarà el docent, sinó de decidir què faran els estudiants i quins resultats compartirem”, afegeixen els experts. 

En un context d’aprenentatge actiu, significatiu i rellevant a la universitat, les activitats plantejades han de tenir un enfocament competencial de manera que, més enllà d’adquirir coneixements, permetin a l’estudiant desenvolupar habilitats per utilitzar-los en diferents contextos, personals i professionals.

Es pot demanar als estudiants que visionin un documental sobre els usos del sòl als Estats Units i el canvi climàtic i comparteixin què és el que s’hi diu, reproduint el què han vist i escoltat. Si, en lloc d’això, els diem ‘explica-ho amb les teves pròpies paraules i donant exemples de la teva pròpia experiència’, els estem demanant una elaboració del contingut que va un pas més enllà i que els ajuda a pensar. Si a més a més se’ls demana que comparin els usos del sòl en territoris de clima tropical i en territoris de clima mediterrani, cercant informació fora del documental i inferint informació a partir de la que aquest proporciona, l’estudiantat posa en joc altres estratègies. I si finalment se’ls sol·licita que, tenint en compte el que han après fins ara, expliquin com ha canviat l’ús del sòl a Espanya i analitzin les conseqüències que ha pogut tenir sobre la biodiversitat, tenint en compte els impulsors d’aquests canvis, l’estudiantat té la possibilitat d’utilitzar un coneixement per fer altres coses, en altres contextos. “En definitiva, l’estem ajudant a transferir, és a dir, a aprendre utilitzant o posant en pràctica altres competències, cosa que no fa si solament li demanem que reprodueixi el que es diu en el documental”, conclou Girona. 

“La nostra mirada al disseny, des de l’estudiant més que no pas des del docent, és precisament la mirada que buscaven. Contribuir a la formació en disseny de l’aprenentatge de professorat universitari d’altres institucions ajuda a fer visible la feina que fem a l’eLinC i a la UOC. Però sobretot fa valdre el rol dels que ens hi dediquem, com a agent de canvi transformador d’una cultura universitària sovint molt centrada en el docent i poc en els estudiants. Això és molt fàcil de dir, però molt difícil de fer”, afirma Martínez.