Estratègies d’innovació docent

La innovació educativa és un tema crucial a les universitats d’arreu del món, ja que vol transformar la manera en què els docents ensenyen i els estudiants aprenen. Quin és el procés, des de la proposta fins a la implementació, quan un docent identifica una necessitat o proposa una innovació? Quins casos d’èxit d’innovacions educatives han implementat en la seva universitat per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge? Quins desafiaments han afrontat en implementar-les i com els han superat? Quin paper juguen les competències digitals dels docents en la innovació educativa i com són formats en aquest aspecte? De quina manera estan integrant la retroalimentació dels estudiants en el disseny d’estratègies innovadores d’ensenyament? Per donar resposta a aquestes qüestions, un nou capítol de la sèrie Diàlegs sobre el futur de l’educació va abordar les estratègies d’innovació docent.

Procés d’innovació: de la proposta a la implementació

L’obertura del diàleg la va fer Juan Manuel Novoa, de l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey, i va explicar els dos enfocaments de la institució per fomentar la innovació educativa. El primer, el top-down, en el qual “la universitat identifica necessitats estratègiques, com la intel·ligència artificial” i promou projectes específics. Ho fa a través de programes com Novus, un fons llavor que finança projectes innovadors dels docents, i amb el suport d’àrees tecnològiques com l’Institut per al Futur de l’Educació (IFE), on els docents reben recursos i acompanyament per dur a terme les seves iniciatives. D’altra banda, l’enfocament bottom-up permet als docents identificar problemes o necessitats en la seva pràctica i proposar solucions. Els docents es poden postular a fons com Novus i rebre suport del Centre d’Innovació Educativa (CIDE), que els acompanya en tot el procés, i reben una insígnia per ells com a reconeixement a la seva tasca.

Per part seva, la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú manté un equilibri entre els enfocaments top-down i bottom-up, tal com va apuntar Rosa María Arévalo. La universitat organitza convocatòries anomenades “fons concursables”, en què els docents poden presentar projectes innovadors en àrees clau. A més, l’Institut de Docència Universitària i altres equips brinden acompanyament continu per implementar aquestes iniciatives, oferint recursos i suport tant en la part curricular com en la tecnològica.

A la UOC, la innovació educativa també segueix una combinació d’enfocaments top-down i bottom-up. Els docents poden proposar les seves idees d’innovació de manera contínua i rebre suport a través de programes d’acompanyament de l’eLinC. A més, la Universitat promou la connexió entre la recerca i l’educació, i facilita la implementació d’innovacions tecnològiques, com l’ús de la intel·ligència artificial en el disseny curricular. El suport i la gestió integral permeten que les iniciatives s’avaluïn i s’escalin adequadament, va explicar durant la sessió Sílvia Sivera.

Casos d’èxit en innovació educativa

En el TEC de Monterrey un dels grans assoliments és el model educatiu Tec21, que, segons Novoa, “combina l’educació en línia amb la presencialitat, adaptant-se a les necessitats canviants del context”. Altres projectes destacats inclouen el professor holograma —que utilitza tecnologia avançada per crear una experiència d’aprenentatge immersiva— i la pacient virtual —una innovació en medicina que ha estat reconeguda internacionalment—.

La PUCP ha aconseguit grans avenços amb la seva convocatòria anual d’innovació pedagògica, en què s’han desenvolupat més de trenta projectes innovadors en àrees com l’ús de tecnologia per millorar l’avaluació de l’aprenentatge. Un desafiament important han estat la “por i la incertesa dels docents respecte dels canvis”, va assenyalar Arévalo, però la universitat ha implementat equips d’acompanyament i definició de metes assolibles per superar aquestes barreres.

A la UOC un exemple notable és el pla de transformació d’assignatures, que implica un canvi radical en la manera en què els cursos es van dissenyar, passant de materials preseleccionats a un enfocament basat en reptes per competències. Aquest esforç, en què es van revisar més de 3.000 assignatures, ha estat fonamental per actualitzar el model educatiu, encara que també ha generat desgast entre els docents. A més, projectes com Folio i CodeLab han estat liderats per docents, malgrat representar desafiaments tecnològics i de manteniment, va destacar Sílvia Sivera.

Competències digitals en la innovació educativa

En el TEC de Monterrey la formació contínua en competències digitals és clau per assegurar que els docents es puguin adaptar a noves tecnologies. El programa CADi (Cursos d’Actualització en la Disciplina) no tan sols cobreix aspectes disciplinaris, sinó també el domini d’eines digitals. Durant la pandèmia, la universitat va capacitar més de 9.000 professors en l’ús d’eines com Zoom en només deu dies, fet que destaca la “urgència de la capacitació en moments crítics”, puntualitza Novoa.

La PUCP s’enfoca a oferir una formació flexible en competències digitals, “adaptada a la diversitat d’habilitats dels seus docents”. A més de tallers i programes personalitzats, es promouen espais informals com ara els cafès docents, que fomenten el diàleg i la col·laboració. Això ha permès crear una “cultura d’innovació” i millora contínua en les competències digitals dels docents, assegurant que tots tinguin l’oportunitat de millorar, tal com va desenvolupar Arévalo.

Per part seva, Sílvia Sivera va assenyalar que la UOC ha implementat un programa anomenat eLicense per formar els seus nous docents en l’ús del model educatiu digital. A més, estan desenvolupant un programa integral que cobreix àrees clau com la docència, la recerca i la gestió acadèmica. Aquest enfocament vol proporcionar “itineraris d’aprenentatge” que acompanyin els professors durant la seva carrera i els permetin adaptar-se a les noves eines digitals i millorar el seu exercici docent en entorns digitals.

Retroalimentació dels estudiants en la innovació educativa

En el TEC de Monterrey, la retroalimentació dels estudiants es recull a través de diverses eines com l’ECOA (Enquesta d’Opinió d’Alumnes) i enquestes de graduació, va explicar Juan Manuel Novoa. Aquesta informació es fa servir per ajustar els plans acadèmics i millorar la pràctica docent. A més, s’implementen canals oberts perquè els estudiants comparteixin les seves experiències i opinions sobre l’ensenyament.

Rosa María Arévalo va assenyalar que la PUCP recull retroalimentació dels estudiants mitjançant enquestes, grups focals i observacions de classe, analitzant aquestes dades juntament amb els docents per identificar les àrees de millora. A més, s’estan desenvolupant plataformes com la de la Facultat d’Art i Disseny, que es dissenyen tenint en compte les necessitats dels estudiants per millorar la seva experiència educativa.

La UOC ha avançat cap a un sistema d'”escolta contínua” dels estudiants, utilitzant learning analytics per analitzar l’exercici i la interacció dels estudiants en temps real, va assenyalar Sílvia Sivera. Això permet als docents ajustar el seu enfocament pedagògic i oferir “informació accessible” tant a professors com a estudiants sobre el seu rendiment, cosa que fomenta un aprenentatge més actiu i responsable.

El futur de la innovació educativa

El futur de la innovació educativa en el TEC de Monterrey està marcat per la integració de tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) i el metavers, va indicar Juan Manuel Novoa. La universitat s’enfoca a seleccionar eines tecnològiques que responguin a les necessitats específiques dels docents i estudiants, fent l’ensenyament més personalitzat i adaptatiu.

A la PUCP, va explicar Rosa María Arévalo, les tendències futures inclouen l’aprenentatge personalitzat amb l’ajuda d’IA i l’ús de realitat virtual i microcredencials per promoure l’aprenentatge al llarg de la vida. La universitat també aposta per modalitats educatives més flexibles per adaptar-se millor a “les demandes canviants dels estudiants”.

Finalment, per a la UOC, el futur de la innovació educativa implica una avaluació contínua dels esforços innovadors i la integració de noves tecnologies com la IA generativa, va explicar Sílvia Sivera. La Universitat continua apostant per una inversió sistèmica en innovació docent, reconeixent l’esforç del professorat i gestionant expectatives per assegurar resultats a llarg termini.