El projecte ESPRIA de la UOC es presenta al Congrés Anual 2020 de la xarxa EDEN
30 juliol, 2020
A les sessions del 22 al 24 de juny del Congrés Anual 2020 de l’EDEN, vam presentar els resultats del projecte ESPRIA amb dues comunicacions interrelacionades.
El projecte institucional en curs de la UOC «ESPRIA. Millora de l’Acompanyament dels Estudiants de Primer Any» té com a objectiu fomentar la retenció i l’èxit dels estudiants de grau de primer any i evitar, així, que abandonin els estudis. L’abandonament és un dels reptes principals a què s’enfronta l’ensenyament superior en línia. La taxa d’abandonament a la UOC és del 57,6 %, i l’abandonament durant el primer semestre equival a gairebé la meitat d’aquest total.
L’ESPRIA busca optimitzar l’impacte del disseny de les assignatures i el suport institucional en la retenció dels estudiants. Per mitjà d’anàlisis d’aprenentatge institucional, directors de programes i professors responsables del disseny d’aprenentatge de les assignatures van revisar conjuntament les vies d’accés i el disseny de les assignatures d’estudiants de primer any, a més de proposar mesures de flexibilitat en el procés d’avaluació contínua. Per millorar la qualitat de l’acció tutorial, el personal assessor format per a l’ESPRIA ofereix suport personalitzat durant els processos de sol·licitud i matriculació, i ajuda els estudiants de primer curs a decidir objectius realistes i assolibles i a ajustar les seves necessitats als estudis triats, posant una atenció especial en la càrrega de treball, en les capacitats personals i el temps disponible, i detectant, alhora, situacions de risc en aquesta primera etapa.
Aquestes mesures busquen evitar una càrrega de treball excessiva per a l’estudiant i ajudar-lo a assolir els objectius que s’ha proposat en els trimestres primer i segon, de manera que se senti motivat per tornar-se a matricular en els següents. Tanmateix, l’objectiu principal d’ESPRIA és ajudar els estudiants a no abandonar i a reeixir en el procés d’avaluació contínua, especialment el primer semestre. La taula 1 mostra el nombre de personal acadèmic i d’estudiants que han participat en l’ESPRIA des que es va crear. A l’ESPRIA hi han participat fins ara un total de 16.479 estudiants.
Taula 1. Intervenció de l’ESPRIA – Participants
| Primavera 2017 | Tardor 2018 | Primavera 2018 | Tardor 2019 | |
| Programes | 6 | 8 | 9 | 10 |
| Assignatures | 51 | 69 | 78 | 78 |
| Professors titulars | 46 | 63 | 73 | 76 |
| Assessors acadèmics | 189 | 286 | 311 | 346 |
| Professors adjunts | 217 | 350 | 327 | 445 |
| Estudiants | 1.449 | 5.619 | 2.603 | 6.808 |
En la primera comunicació presentada al Congrés Anual 2020 de l’EDEN, s’examinava la percepció que tenien els estudiants de la UOC de les mesures d’intervenció de l’ESPRIA i dels seus possibles avantatges o riscos. Els resultats indiquen que els factors relacionats amb el temps constitueixen el problema principal per a la persistència i la continuïtat. La majoria d’estudiants va valorar molt positivament les mesures d’intervenció de l’ESPRIA, per exemple els paquets d’assignatures personalitzades que eviten que els terminis de presentació coincideixin, la flexibilitat en l’avaluació contínua i el suport personalitzat i l’assessorament acadèmic.
La segona comunicació presentava una revisió bibliogràfica de les definicions i els conceptes emprats en els estudis sobre abandonament, part d’una revisió de més abast sobre abandonament en l’ensenyament superior en línia, també disponible al repositori institucional. Els resultats mostren que aquest camp és complex i està desorganitzat: les definicions, quan es fan servir, varien molt i no acostumen a presentar una continuïtat teòrica. Però en la majoria de recerques d’aquest camp no s’hi utilitza cap definició, tal com es mostra a la taula 2, sobre els estudis centrats en l’abandonament. Les definicions i els conceptes són clau per als estudis sobre l’abandonament, ja que defineixen com s’analitzen, es mesuren i s’investiguen els abandonaments i la retenció.
Taula 2. Definicions d’abandonament
| Abandonament | Núm. | % | Característiques compartides / Referències bibliogràfiques seleccionades |
| D’autor (o autors) | 11 | 22,45 | Les definicions variaven molt; algunes se centraven en l’abandonament d’una institució o d’un programa en un període de temps (2-4 semestres) (Brock 2014); Gregori, Martínez i Moyano-Fernández 2018).Altres se centraven en l’abandonament de l’assignatura (o assignatures), depenent dels exàmens (Deschascht i Goeman 2015; Tan i Shao 2015). |
| De la literatura(Abbad, Carvalho i Zerbini 2006; Botsch i Botsch 2012; Lee i Choi 2011; Levitz, Noel i Rizter 1999) | 4 | 8,16 | Les definicions variaven molt; algunes se centraven a graduar-se o no, voluntàriament o involuntàriament; altres a abandonar les assignatures, també depenent dels graus (Franko 2015; Gangaram 2015; Grau-Valldosera i Minguillón 2014; Seabra, Henriques, Cardoso, Barros i Goulão 2018). |
| No empren definicions | 34 | 69,39 | Tres treballs no empraven cap definició, però utilitzaven el concepte específicament en relació amb assignatures (Burgos et al. 2018; Croxton, 2014; Mahmodi i Ebrahimzade 2015).Altres esmentaven una assignatura o un programa (Yang, Baldwin i Snelson 2017; Yukselturk, Ozekes i Türel 2014), o una assignatura o una institució (Sanz, Vírseda, García i Arias 2018; Woodley i Simpson 2014). |
| Total | 49 | 100 |
A més de definir bé els conceptes que orienten la nostra tasca, la revisió també posa en relleu que, per afrontar l’abandonament i la retenció, cal tenir en compte diferents factors: factors relatius a l’assignatura i el programa (suport a l’estudiant i disseny d’aprenentatge), factors relatius a l’estudiant (motivació, habilitats de gestió del temps i satisfacció) i factors contextuals (aspectes relacionats amb el temps i amb l’economia). Si bé l’ESPRIA va analitzar la majoria d’aquests factors, calen molts més esforços per fomentar l’èxit dels estudiants, especialment durant el primer any.
Altres lectures
Meneses, J.; Minguillón, J.; González, L.; Martínez-Aceituno, T. (2019). ESPRIA. Millora de l’Acompanyament dels Estudiants de Primer Any. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. http://hdl.handle.net/10609/103166
Xavier, M.; Meneses, J. (2020). A Literature Review on the Definitions of Dropout in Online Higher Education. Comunicació presentada al Congrés Anual 2020 de l’EDEN, «Human and Artificial Intelligence for the Society of the Future. Inspiring Digital Education for the Next STE(A)M Student Generation», Timisoara. http://femrecerca.cat/meneses/publication/literature-review-definitions-dropout-online-higher-education
Xavier, M.; Meneses, J. (2020). Dropout in Online Higher Education: A Scoping Review from 2014 to 2018. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. https://doi.org/10.7238/uoc.dropout.factors.2020
Xavier, M.; Meneses, J. (2020). Fostering Retention in Online Higher Education: Students’ Perceptions of an Intervention Addressing their First-year Experience. Comunicació presentada al Congrés Anual 2020 de l’EDEN, «Human and Artificial Intelligence for the Society of the Future. Inspiring Digital Education for the Next STE(A)M Student Generation», Timisoara. http://femrecerca.cat/meneses/publication/fostering-retention-online-higher-education-students-perceptions-intervention-addressing-first-year-experience
