Mireu a càmera, somrieu i flash!: un debat per emmarcar
17 setembre, 2021
Allò que per a alguns pot semblar molt complicat per a d’altres esdevé el més senzill. Ens pot semblar que aconseguir una alta implicació i participació dels estudiants en el debat és relativament fàcil si la temàtica s’ho val. O bé ens pot resultar complicadíssim en aules amb molts estudiants.
Sovint fem servir els espais de comunicació de les aules amb finalitats ben diverses, i no totes les finalitats ni tots els espais són igual d’eficaços per aconseguir el que volem, o el que projectem que passarà a l’aula mentre duri l’activitat de debat. El que és segur que volem és que els estudiants aprenguin.
Tant és així que l’activitat de debat, tant si forma part d’una PAC com si té un caràcter continuat al llarg de l’assignatura, cal pensar-la de la mateixa manera, amb la intensitat i el rigor que qualsevol altra activitat. Per tant, cal que enfoquem bé i que apuntem en la direcció correcta per conduir el debat, el fòrum de discussió i l’activitat. Si conduïm, vol dir que sabem on anem i cap on volem fer arribar els estudiants.
Foto per Adil Ansari a Unsplash
Si no enfoquem prou bé, la foto finish d’allò que prevèiem que havia de passar ens quedarà del revés, o molt desenfocada.
El passat 27 d’abril de 2021 vaig oferir el seminari web “Cómo diseñar y evaluar actividades de debate en línea”. Per encàrrec del Centre per a l’Excel·lència Docent (CEDU), es va adreçar a un col·lectiu de docents de la Universitat del Nord (Uninorte), Barranquilla, Colòmbia.
En aquest seminari web vaig donar pistes per dissenyar activitats formatives basades en el debat al voltant d’una qüestió o més que s’hagin de valorar. Formular-lo amb prou garanties per acostar la temàtica als estudiants i fer-lo motivador, tenir previst d’entrada què pot sortir i com dirigir la discussió o decidir com valorarem els aprenentatges que se’n derivin són elements del disseny formatiu que es van compartir amb el professorat colombià.
Enfocar, dissenyar i preveure: les claus de l’èxit
Si em pregunteu quines són les claus de l’èxit d’una activitat basada en l’ús del debat, us en diria cinc:
1.- Formular amb intenció
És més fàcil respondre a una pregunta que parlar sobre un tema. En formular el debat, si, en lloc de dir: “Reflexionem sobre la comunicació de marca”, diem: “Quins són els punts dèbils de la comunicació de la marca amb el consumidor per aportar solucions?”, ajudem l’estudiant a centrar la qüestió amb la intenció que se senti interpel·lat, alhora que haurem decidit que, en fer-ho, aprendrà a aportar solucions a un problema determinat.
Si preguntem: “Té avantatges el formigó armat enfront de l’acer en la construcció d’un edifici de dues plantes?”, obtindrem respostes del tipus “sí/no”. En canvi, si preguntem: “Quins avantatges té el formigó armat davant de l’acer en la construcció d’un edifici de dues plantes?”, afirmem que sí que en té, i el que demanem als estudiants és que ens diguin quins són.
Fer servir una pregunta, o dues, com a màxim, molt relacionades, directes, que convidin a l’acció i sense tecnicismes, ens ajudarà a arrencar el debat amb bon peu.
Aprendre és aprendre a pensar. I aprenem sobre coses que ja sabem. Per tant, una de les pautes quant a motivació és acostar el tema a debatre a la realitat dels estudiants. I això ens porta al punt següent.
2.- Donar motius
Als assistents els preocupava com es pot motivar els estudiants perquè es mostrin actius i molt participatius en el debat. Lluny del que de vegades s’assumeix, la qualificació o la nota pot ser un incentiu, però no ha de ser el motiu pel qual els estudiants participen.
Foto per Caleb Martin a Unsplash
Motivar és donar motius. Dirigim, doncs, els primers esforços a facilitar que els estudiants hi puguin posar un peu de seguida. Si ara mateix em demaneu que valori “les possibilitats que té el rover Perseverance d’aterrar de nou a Mart d’aquí a 10 anys”, no tindré res a dir. Només he llegit els titulars de les notícies publicades sobre aquesta qüestió (no en tinc coneixements previs), ni tampoc tinc cap conegut o amic en el meu entorn (experiències properes) que em pugui il·luminar. Facilitar material sobre el qual treballar ens pot ajudar: “De canvi climàtic en sé molt poc, però si llegeixo coses de la Greta Thunberg, potser tinc alguna cosa a dir.”
3.- Disposar d’un precuinat
Preveure què sortirà i què farem amb el que surti. Quin rol jugarem com a conductors del debat? Hi intervindrem sempre? Quines vegades sí, i per què d’altres no? Quan el grup se’ns en vagi “a la deriva” i enceti discussions que no facin al cas, com el farem tornar? I quan només participa una tercera part dels 80 estudiants que tenim a l’aula, què hem de fer?
La presa d’aquestes decisions ens agafa per sorpresa a mig debat, haurem begut oli. Val més ser previsors i disposar d’uns apunts (teaching notes) que ens ajudin a controlar què passa. Si ho fem així, aleshores, potser disposarem de més energia i temps per aportar el valor que sabem aportar: incentivar que tothom doni opinions fonamentades, o donar entrada a aquells que en principi no tenen res a dir, o destacar les aportacions més interessants, entre d’altres.
4.- En avaluació, menys és més
Si la nostra assignatura pretén que els estudiants aprenguin tot reflexionant, valorant, contrastant la seva opinió amb el grup o bé prenent decisions en relació amb una situació concreta, l’activitat del debat és indicada.
També ho és quan el tema o la qüestió que s’ha de debatre permet diverses interpretacions o solucions o es pot abordar des de punts de vista diferenciats. Quan s’argumenta i es reargumenta, i és possible la riquesa de matisos que pot aportar cadascú. Podríem, per exemple, generar un debat per valorar, de manera conjunta, les repercussions socioeconòmiques més rellevants de les fake news difoses sobre la COVID-19 en els mitjans de comunicació durant la pandèmia.
Foto per Shane Young a Unsplash
Ben mirat, poden ser moltes les coses que es poden treballar…, i avaluar…!, en un debat. Acotem-les una mica: un resultat d’aprenentatge o dos com a màxim. Amb tres criteris d’avaluació, o quatre, compartits, concrets i clars.
La cosa es complica quan tenim aules molt nombroses. La gestió del debat no és fàcil, i encara menys fer-ne un seguiment, aportar feedback formatiu i assignar una qualificació a cadascun dels 70 estudiants que tenim.
Una opció que vaig compartir amb els assistents per tal d’alleujar la gestió que comporta i, alhora, facilitar que els estudiants hi participin més còmodament és generar dos debats al llarg de l’assignatura. Sobre un mateix fil conductor o temàtica, però amb una formulació diferent. Distribuir-los tots dos seqüencialment al calendari de l’aula i deixar uns dies o unes setmanes entre l’un i l’altre. Els estudiants n’han de triar un i només participen en el que trien. Si ho fem així, reduïm el nombre de participants en el debat i espaiem la nostra dedicació en el temps.
5.- Fer-ne un bon ús per a un aprenentatge eficaç
Tant si som docents en un entorn plenament digital com si es tracta d’un entorn híbrid o que incorpora la tecnologia a l’aula presencial, podem fer servir els espais de debat amb diferents intencions educatives. Val a dir que en moltes institucions l’espai comunicatiu del fòrum i del debat és el mateix. No disposen de dos espais separats, com nosaltres.
Aquesta taula la vaig fer pensant en aquestes institucions. Cal parar atenció a la presa de decisions sobre un ús o un altre de l’espai comunicatiu segons algunes recomanacions. No tot s’hi val ni és el més efectiu. Aquí destaco set intencions, entre d’altres de possibles.
Intenció | Idoneïtat de l’espai d’acord amb la intenció | Preguntes que ens hem de fer i recomanacions | |
1 | Per escalfar motors o trencar el gel | Endavant!, però… | Què farem amb el que surti? Com ho tanquem? Recomanacions: . No qualifiquem el que hi aprenen. . No premiem la participació. |
2 | Per activar coneixements previs | Endavant!, però… | Què farem amb el que surti? Com ho tanquem? Recomanacions: Per a avaluacions diagnòstiques, és millor fer servir algun formulari o eina d’enquestes. |
3 | Per presentar-se al grup aula | Endavant!, però… | Si el fem servir per conèixer els estudiants i que es coneguin entre ells, què passa amb els qui no diuen res? Recomanacions: . Formular una pregunta que tingui a veure amb el contingut de la PAC o l’assignatura i demanar que la responguin. En iniciar el seminari web, ningú no deia res. Vaig llançar aquesta pregunta: “Què és el que us resulta més fàcil del debat en línia i què és el més complicat?” De seguida hi van ser tots… |
4 | Com a espai de cafè | Endavant! | . No qualifiquem el que hi aprenen. . No premiem la participació. |
5 | Com a fòrum de discussió dirigit | Endavant! | Aquesta intenció és la que preval més i la que d’entrada respon a un ús més freqüent en moltes institucions, també a la nostra. Recomanacions: . Fer servir l’espai de debat per discutir, valorar pros i contres, reflexionar en grup. . Cal participar-hi i avaluar el que hi aprenen. |
6 | Per resoldre dubtes | Endavant! | Recomanacions: . No qualifiquem el que hi aprenen. . No premiem la participació. . Observem “com s’hi mouen” i ajudem si en algun moment el grup no és capaç de resoldre un dubte concret. Val a dir que sovint els estudiants no són conscients que tenen dubtes o que han comès un error, i, per tant, no el comparteixen. Val la pena ser-hi presents per detectar problemes posteriors. |
7 | Com a laboratori | Endavant! | Ús present en els nostres fòrums dels EIMT. Els estudiants comparteixen resultats d’exercicis i demanen ajut als companys. El docent supervisa. Recomanacions: . No premiem la participació. |
Recurs publicat a l’eLCKit [accessible per a usuaris UOC]
Recursos de referència:
- Les referències al llarg de la presentació sobre “aprendre és aprendre a pensar”, en aquest llibre interessantíssim:
Ruiz Martín, Héctor (2020) ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Editorial Graó, Barcelona, Espanya. ISBN 9788418058059
- Les eines per compartir opinions que vam comentar a la diapositiva 13, en aquest espai d’aquest mateix blog de l’eLearn Center de la UOC:
“Pràctiques docents i habilitats digitals durant el confinament”
- Sobre les regles del joc del debat, diapositiva 21, en aquesta infografia dels companys de la UOC: Guàrdia, L.; Maina, M.; Morales, G. (2018) “Normas y consejos para los debates virtuales”
- Sobre promoure la participació i el compromís dels estudiants, el keep it friendly, de la diapositiva 24, adaptat d’aquest seminari web i la presentació de Dianne Conrad, del Centre for Distance Education of Athabasca University, oferta l’any passat per ContactNorth, Canadà: “How to Engage Online Learners in Authentic Assessment”
- La referència als errors i els dubtes dels estudiants, dels quals no sempre en són conscients, en el seminari web “No hay nada más inútil que una pregunta mal planteada: ¿cómo plantear buenas preguntas?”, ofert per la Mònica Vilasau en el marc del cicle de seminaris web Docència no presencial d’emergència, durant els inicis de la pandèmia a partir del març de 2020.
https://www.youtube.com/watch?v=h2rGneUD-NQ
- Aquesta guia, que vam editar com a resultat del que vam aprendre formant professorat col·laborador en disseny i dinamització del debat a la UOC:
Girona, C.; Martínez-Aceituno, JA; Mas, X. (2006) El debat virtual a la UOC. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/57604
És una guia per dissenyar, dinamitzar i avaluar l’activitat de debat virtual. Pas a pas, hi trobareu recollides les accions, les orientacions, els exemples i les bones pràctiques per treure el màxim profit dels debats a l’aula de la UOC com a activitat d’aprenentatge.
