‘TLC Series’. Gestió de les tecnologies per a la docència i l’aprenentatge

Les tasques d’observació i anàlisi de les tendències educatives i la innovació a l’eLearning Innovation Center (eLinC) posen el focus en les bones pràctiques internes i externes per ajudar a l’evolució del model educatiu a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els membres de l’equip d’Anàlisi de l’Aprenentatge i de la Docència Desirée Gómez Cardosa i José López Ruiz han efectuat una anàlisi de centres encarregats de promoure la innovació educativa a les universitats. A cada article de les ‘TLC series’ es desgranarà un aspecte amb lligams a l’actuació dels centres. Al següent article es revisaran els temes relacionats amb els serveis de millora de l’aprenentatge digital i la gestió de la tecnologia i dels Learning Management Systems.

Tecnologia educativa (Edtech)

És conegut que els efectes disruptius de la COVID-19 han iniciat una transició de l’ensenyament presencial al digital (Daniel, 2020). Es tracta de contexts digitals amb enfocaments d’aprenentatge blended i en línia, on la tecnologia exerceix un paper fonamental per augmentar i afavorir l’experiència d’aprenentatge. Des del centre hem documentat una proliferació massiva de l’ús de vídeos com a eines pedagògiques, un increment de la realitat virtual i la simulació, els jocs interactius, els qüestionaris en línia, les xarxes socials i nombrosos exemples més, fins a arribar a l’actual irrupció de la intel·ligència artificial generativa (GenAI) com a eina de suport a l’aprenentatge.  Interconnectats amb les estratègies d’ensenyament, aquests mitjans digitals han contribuït a millorar aspectes de l’aprenentatge de l’estudiantat com ara la motivació, la col·laboració, socialització, el compromís, la comunicació, i naturalment  els resultats del seu propi aprenentatge.

Les accions que promouen l’ús d’eines digitals innovadores es cristal·litza també en la creació de repositoris de recursos didàctics i ePortfolios orientats als docents i a l’estudiantat com a  valuosos mitjans per a documentar i visualitzar el progrés educatiu i les bones pràctiques​ docents,  a més de fomentar la col·laboració i socialització de l’aprenentatge. Precisament el portafoli electrònic esdevé alhora en una estratègia metodològica en els contexts educatius (Guàrdia et al., 2020) i s’ha convertit en una aposta institucional de la UOC pel seu potencial i pels beneficis que presenta en els processos d’aprenentatge. Alguns exemples documentats són Folio de la UOC impulsat per l’eLinC, l’ePortfolio de la UCT i el McGraw Commons Course Website  del McGraw CTL a la Princeton University, el qual actua a manera de portafoli docent en línia.

La gestió tecnològica de l’ensenyament i la relació amb els TLC

El camp de l’educació superior s’ha impregnat progressivament d’activitats educatives basades en suports TIC, propiciant un procés de digitalització de la universitat a través de nous models pedagògics i nous entorns d’aprenentatge, transformacions que han contribuït a un model d’educació més sostenible (Liesa et al., 2020). El paper dels Teaching and Learning Centers (TLC) en la gestió tecnològica de l’ensenyament és clau per a les institucions, especialment les que ofereixen formació en línia, doncs aquests actuen com a catalitzadors per a la innovació docent i l’adaptació pedagògica en contextos educatius de transformació digital. Conscients del paper central de la tecnologia com a eina d’aprenentatge i la infraestructura allà on intervé per potenciar-ho, els centres vetllen per integrar tecnologies educatives que fomentin l’aprenentatge actiu, la col·laboració i l’equitat digital. L’estesa incorporació de sistemes de gestió de l’aprenentatge (LMS) com Canvas o D2L Brightspace, que faciliten la transició cap a models híbrids i en línia, han ampliat les possibilitats d’incorporar eines que recolzin aquest aprenentatge digital. Aquesta gestió inclou la coordinació de l’adopció de nous entorns LMS, com en el cas de Princeton i el seu canvi de Blackboard a Canvas o el cas de l’eLinC de la UOC en pilotar la transició de l’anterior plataforma pròpia cap a Canvas.

Equitat digital

L’operativa dels centres persegueix transformar l’experiència educativa de l’estudiantat, acompanyant-la de solucions tecnològiques que donin suport a la missió de les universitats de facilitar l’aprenentatge d’una manera més connectada, accessible i equitativa​. En aquest sentit, el Centre for Innovation in Learning and Teaching (CILT) de la University of Cape Town (UCT), a Sud-àfrica, en resposta a les desigualtats socioeconòmiques i de bretxa digital de la seva població estudiantil, va implementar estratègies d’ensenyament en línia i suports tecnològics durant la pandèmia de COVID-19 que van evolucionar amb el temps cap a l’estratègia d’educació  habilitada digitalment (Digitally Enabled Education, DEE) inclusiva, equitativa i integrada dins la seva Visió 2030. Aquesta estratègia promou l’accés i la participació equitativa del seu cos d’estudiants a l’experiència d’aprenentatge recolzada en un sistema LMS personalitzat (D2L Brightspace), suports tecnològics específics i la provisió de dispositius digitals que garanteixin la connectivitat als estudiants amb accés limitat.

Atributs dels serveis d’acompanyament

Per donar suport a les pràctiques d’aprenentatge digital i la integració de les tecnologies educatives en l’acció docent, és indispensable que a la fase del disseny de l’aprenentatge, el professorat  compti amb l’acompanyament pedagògic de dissenyadors instruccionals i d’experts en tecnologia educativa que garanteixin un impacte positiu dels seus  cursos i assignatures.

Els TLC analitzats, coincideixen en diversos atributs que faciliten el suport tecnològic per a la docència, millorant així la qualitat de l’ensenyament i impulsant la innovació educativa i, com destaquen Stump i Sastry (2023), han començat a incloure experts en tecnologia educativa centrats en la integració de la tecnologia en la docència. Aquests adopten diferents fórmules per oferir una assistència personalitzada i efectiva que faciliti la tasca docent amb les TIC. Un exemple d’aquest tipus de servei integrador seria el del TALIC de la University of Hong Kong, el qual proveeix un servei dinàmic de suport i assessorament en tecnologia educativa al professorat amb l’objectiu de millorar l’experiència formativa. A la mostra s’han observat alguns trets comuns en aquest servei d’acompanyament EdTech com ara els que s’en destaquen aquí.

Adaptació als LMS

Com hem vist, els TLC ofereixen assistència integral en el disseny, configuració i proves dels cursos/assignatures en els sistemes de gestió d’aprenentatge (LMS). Aquest acompanyament al professorat, inclou orientacions en l’ús i configuració de les eines digitals per a optimitzar-ne el rendiment a les aules i la seva adaptació als objectius pedagògics pretesos​​. El recolzament en aquest procés es materialitza, per exemple, en les accions d’assistència i formació en els LMS propis desenvolupades pel servei Educational Technology and onQ del CTL de Queen’s University o el portal i el pla Canvas Implementation Plan de McGraw CTL, a la Princeton University. Un suport que és extensiu tant en les aplicacions digitals aportades per defecte per la mateixa plataforma d’aprenentatge, com les d’altres proveïdors tecnològics homologats per la institució.

Toolkits digitals

Els centres proporcionen també toolkits digitals i recursos interactius a manera de paquets d’eines digitals que cobreixen les diferents necessitats de l’acció docent, com ara la interacció, l’avaluació i la creació de continguts, fent més accessible i efectiva la integració de tecnologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge​.

Capacitació  en l’ús de les eines  digitals

L’ús dels nous mitjans tecnològics en l’ensenyament i l’aprenentatge exigeix ​​una nova orientació de les actituds d’ensenyament i aprenentatge, tant per part dels professors com dels estudiants (Strecker et al., 2018). En ambdós casos els hi cal tenir el coneixement i les habilitats necessàries per a un ús eficaç de la tecnologia als escenaris docents. Els centres articulen accions formatives diverses encaminades a la capacitació del professorat en l’ús de les eines i recursos que utilitzen en les seves aules, així com la realització de tests o proves prèvies perquè n’extreguin el millor rendiment a les solucions. Un exemple serien les accions i recursos de formació al professorat i personal de gestió, i les proves de concepte que l’eLinC ha efectuat en relació amb la IA generativa dins la UOC.

Suport entre serveis

Els serveis de tecnologia educativa acostumen a establir relacions o fer de pont entre altres suports com ara els Serveis IT o Biblioteca per tot allò que tingui a veure amb la gestió i subministrament de recursos o eines educatives. Els serveis d’acompanyament docent dels TLC sovint treballen conjuntament amb aquestes unitats de suport tecnològic o biblioteques, en una col·laboració que facilita l’accés a recursos educatius i la millora de la infraestructura per l’aprenentatge digital​.

Tipus d’integració de les unitats de tecnologia

Organitzativament, existeixen diferents enfocaments i maneres de procedir al voltant de la gestió tecnològica a l’ensenyament per atendre les activitats esmentades de formació, assessorament, gestió dels LMS i espais d’experimentació amb Edtech

Determinats centres integren la majoria d’aquests serveis en un, mentre que d’altres n’assumeixen només algun, deixant que d’altres assistències actuïn com a unitats o centres independents (per exemple com unitats de tecnologia educativa o centres de mitjans digitals, alguns d’aquests més enfocats als materials didàctics). Un exemple de metodologia híbrida seria la del Center for Teaching Support and Innovation (CTSI) de la University of Toronto, el qual gestiona un servei de suport global a docents on es faciliten guies i recursos en matèria d’EdTech sobre configuració i gestió de LMS (Canvas), un toolbox d’eines, però on, tot i això, cada facultat disposa d’un equip propi de suport a la tecnologia docent (dins les anomenades Local Academic Unit) per a una gestió més local i adaptada a necessitats específiques dels cursos.

Pel que fa als centres explorats que compten amb una unitat de tecnologia integrada dins de la seva pròpia estructura, en destaquen el CILT de la University of Cape Town, que inclou un equip de tecnologies educatives dedicat al suport de la docència amb eines digitals. Aquest centre incorpora una Digital Media Unit per la generació de continguts digitals com la producció de vídeos. El centre CTL de la Queen’s University, integra un equip de tecnologia educativa per donar suport al professorat en la configuració de cursos en línia.

Conclusions

Hi ha un gran interès a tot el món en aprofitar la tecnologia per transformar la manera com els estudiants aprenen (Escueta et al., 2017). Els TLC aporten un seguit de serveis de suport tecnològic a les IES on destaca el treball per a la millora de la qualitat docent i l’experiència d’aprenentatge gràcies a l’acompanyament docent en la implementació de tecnologia educativa i la seva adaptació a l’aula i les necessitats formatives. Una altra actuació clau és el foment de la innovació i l’actualització pedagògica. Aquesta rau en la promoció de l’ús d’eines i metodologies innovadores que impulsen els docents a familiaritzar-se amb les noves corrents d’innovació i a un ensenyament adaptat i personalitzat basat en evidències i potenciat pels serveis de Learning Analytics​​​​. La creació d’una robusta infraestructura digital de suport docent no només facilita la tasca educativa, sinó que també impulsa el canvi cap a un model educatiu més connectat i efectiu. Això fa que aquestes unitats, interrelacionades com hem vist interna o externament amb altres operatius involucrats en donar servei al disseny i experiència d’aprenentatge, resultin un motor impulsor i modernitzador de l’aprenentatge. La integració d’equips multidisciplinars que actualitza el seu coneixement de manera també continua, configura en aquests casos un dels valors de la innovació. Els TLC “també poden facilitar reunions entre grups de professors i personal interessat a aprendre més sobre qüestions pedagògiques o tecnològiques”(Kloos et al., 2021) doncs aquests centres tenen també una missió integradora i socialitzadora del coneixement sobre tecnologia educativa, no només tècnica, exercint com a hub dins la classificació de Wright (2023) en actuar com a connector que promou el diàleg entre agents dins les IES.

Referències

Daniel, S.J. Education and the COVID-19 pandemic. Prospects 49, 91–96 (2020). https://doi.org/10.1007/s11125-020-09464-3

Escueta, M., Quan, V., Nickow, A., i Oreopoulos, P. (2017). Education Technology: An Evidence-Based Review. ERN: Government Expenditures & Education (Topic).

Guardia, L., Maina, M., y Fernández-Ferrer., Maite (2020). L’ePortfoli en el context educatiu. Smartpapers Edul@b.

Kloos, C., Alario-Hoyos, C., Morales, M., Rocael, H., Jerez, O., Pérez-Sanagustín, M., Kotorov, I., Fernández, S., Oliva-Córdova, L., Solarte, M., Jaramillo, D., Teixeira, A., i López, A. (2021). PROF-XXI: Teaching and Learning Centers to Support the 21st Century Professor. 2021 World Engineering Education Forum/Global Engineering Deans Council (WEEF/GEDC), 447-454. https://doi.org/10.1109/WEEF/GEDC53299.2021.9657301.

Liesa-Orús, M., Latorre-Cosculluela, C., Vázquez-Toledo, S., i Sierra-Sánchez, V. (2020). The Technological Challenge Facing Higher Education Professors: Perceptions of ICT Tools for Developing 21st Century Skills. Sustainability. https://doi.org/10.3390/su12135339.

Strecker, S., Kundisch, D., Lehner, F. et al. Higher Education and the Opportunities and Challenges of Educational Technology. Bus Inf Syst Eng 60, 181–189 (2018). https://doi.org/10.1007/s12599-018-0522-8

Stump, G.S. & Sastry, A. (2023). Teaching and Learning Centers: A pathway to sustainable teaching innovations. MIT J-WEL.

Wright, M.C. (2023). Centers for Teaching and Learning: The New Landscape in Higher Education. Johns Hopkins University Press.