‘TLC series’. Formació del professorat, desenvolupament de carrera i reconeixement de la innovació docent

Les tasques d’observació i anàlisi de les tendències educatives i la innovació a l’eLearning Innovation Center (eLinC) posen el focus en les bones pràctiques internes i externes per ajudar a l’evolució del model educatiu a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els membres de l’equip d’Anàlisi de l’Aprenentatge i de la Docència José López Ruiz i Desirée Gómez Cardosa han efectuat una anàlisi de centres encarregats de promoure la innovació educativa a les universitats. A cada article de les ‘TLC series’ es desgranarà un aspecte amb lligams a l’actuació dels centres.En el cas d’aquesta entrada, la formació del personal docent, el seu desenvolupament de carrera i el reconeixement de la pràctica docent innovadora.

L’impacte del desenvolupament professional docent

Com vam veure a l’article El professorat en constant evolució: marcs de desenvolupament docent la formació al professorat en competències clau per al seu treball diari o per a la introducció de pràctiques pedagògiques concretes és cabdal per a la qualitat de la tasca formativa. Què entenem realment per desenvolupament professional dins el marc docent universitari? Segons els autors Sancar, Atal i Deryakulu (2021) el desenvolupament professional del professorat es defineix generalment com un procés que comença amb l’educació dels professors, continua durant la vida professional i es veu afectat per les característiques del professor, els continguts de l’ensenyament (allò que ensenya), i les estratègies, mètodes i enfocaments d’ensenyament (com ensenya).

Aquest desenvolupament es veu reforçat a través d’un conjunt d’activitats que inclouen, no només la formació específica a través de cursos formals o informals, sinó que també ateny al foment de la innovació dins la seva pràctica d’ensenyament i fins i tot el reconeixement d’aquesta com a mirall on altres docents poden veure’s reflectits per tal de millorar la seva praxi professional.

Segons algunes revisions de literatura sobre el tema (Sancar, Atal i Deryakulu, 2021) el procés de desenvolupament docent influeix directament en els resultats dels estudiants. Les reformes relacionades, els contextos escolars, els currículums, les col·laboracions i les activitats formals i informals de suport són, per tant, part integral d’aquest procés.

Adequar el pla d’estudis de formació als nivells d’expertesa del professorat és cada vegada més important per a la formació basada en les necessitats individuals tant en l’àrea temàtica com en les habilitats pedagògiques específiques. Aquesta idea, recollida a l’estudi de Raduan i Na (2020) posa l’accent en la necessitat de crear plans d’estudi estratègics de formació del professoratper a totes les fases del desenvolupament professional.

Formació en competències i habilitats per a la docència

La gestió de competències es pot definir com un mitjà eficaç que s’aplica habitualment a les organitzacions per seleccionar, classificar i avaluar les persones, gestionar les seves carreres, desenvolupar-les i avaluar-ne el rendiment (Wong, 2020). La preparació del professorat en competències clau per al seu treball diari o per a la introducció de pràctiques pedagògiques concretes, així com la formació en docència als estudiants de darrer curs, postgraduats o becaris doctorals amb interessos en l’ensenyament se sol concretar en iniciatives de formació específica dels centres per a tals finalitats. 

La formació orientada als docents amb intervenció dels centres TLC es formalitza, per exemple, en cursos per a l’obtenció de competències genèriques, habilitats en certs aspectes de les TIC i en pedagogies per aplicar a l’aula, com és el cas del recull de recursos Competence view curat pel centre UTL (antigament anomenat LET) de l’ETH Zürich o els programes formatius License per a personal docent investigador i Endinsa’t per a personal docent col·laborador, Impulsats per l’eLinC a la UOC sobre desenvolupament de la docència en línia. També es duen a terme esforços per a la consecució de competències en temes com la inclusivitat, com ara els programes i la formació sobre diversitat i inclusió del centre ITaLI (The University of Queensland), l’accessibilitat, les metodologies actives, etc.

Alguns dels centres ofereixen accions de formació específica en les competències necessàries per l’exercici docent a estudiants de grau i becaris postdoctorals que vulguin desenvolupar la seva carrera docent a la institució. Un exemple són els cursos PUTL (Professional Development in University Teaching and Learning) desenvolupats pel Centre for Teaching and Learning (CTL) de Queen’s University. 

Desenvolupament de la carrera docent

La inclusió de les habilitats vinculades a la millora i la innovació docent al mapa de competències del professorat té com a objectiu vetllar per un major impacte positiu en els resultats d’aprenentatge. En un context universitari, aquelles institucions que aconsegueixen, primer, fomentar una cultura docent avançada i, segon, alinear elsprogrames de desenvolupament docent i els sistemes de qualitat amb una visió estratègica de cap on ha d’anar la institució, augmenten el nivell de desenvolupament de les carreres professionals i la satisfacció docent així com els nivells d’implicació i qualitat en els resultats d’aprenentatge del l’estudiantat (Paricio, 2018).

És important assegurar que el portafoli de competències del professorat compleixi el doble objectiu de permetre-li avançar en la seva carrera professional i alhora fomentar la transformació educativa i la millora de la qualitat dels aprenentatges en la institució. L’anàlisi de l’eLinC ha reflectit tota una sèrie de programes i accions formatives de tarannà divers, dissenyats per a que els docents progressin en les habilitats i valors necessaris per promoure la innovació docent. Algunes inclouen pràctiques innovadores com el prototipat, el disseny ràpid i la metodologia Design Thinking (al Hasso Platner d-school de la University of Cape Town), el disseny universal d’aprenentatge (UDL, a la University of Toronto), el pensament crític ( com el Critical Thinking Project de The University of Queensland) i, de manera generalitzada, en la capacitació per garantir una docència basada en la inclusivitat i l’equitat.

Alguns programes reforcen la innovació en docència dins un ecosistema per a la transformació educativa, com en el cas de l’acadèmia de l’ensenyament (Teaching Academy) impulsada pel centre TALIC de la  Hong Kong University, on s’analitzen futurs escenaris per a l’aprenentatge dels estudiants, el disseny del currículum i el desenvolupament professional.A banda, altres certifiquen els avenços dels professors amb l’ús de microcredencials i tecnologia blockchain com aral’INNOVAcademy  del centre Ceddie al  Tec de Monterrey. La tecnologia de cadena de blocs podria aportar solucions a reptes com ara el tarannà complex de l’avaluació en l’e-Learning, les problemàtiques associades a la manca d’un estàndard unificat d’avaluació en l’aprenentatge electrònic i la inseguretat actual dels certificats digitals d’aprenentatge electrònic  (Li et al., 2019) i s’alinea a les noves directrius de la Unió Europea en matèria de reconeixement d’habilitats.

Reconeixement i distinció de les experiències i pràctiques docents inspiradores

El reconeixement de les propostes pedagògiques i pràctiques docents que contribueixin al canvi significatiu del model educatiu de les universitats, segueix sent una pràctica de valoració indispensable per fomentar la innovació en la institució. Ajud a posar en solfa el treball destacat d’aquell professorat apassionat o compromès que està fent coses diferents per millorar l’experiència d’aprenentatge dels estudiants a la vegada que avança en la seva carrera professional. Stump i Sastry des del MIT (2023) suggereixen que cal situar aquestes persones en primer pla i ressaltar convenientment la seva feina.

Com hem vist a les estratègies Temple aportades dins la classificació HITS (Wright, 2023) aquestes han de proporcionar un reconeixement públic del bon ensenyament i els esforços per crear canvis dins una institució. Efectivament, les institucions que en el plànol organitzatiu i de govern puguin dotar-se de polítiques i estructures de reconeixement i recompensa ben balancejades amb mecanismes per a una valoració oportuna i apropiada a cada nivell d’aportació del seu personal (en aquest cas ens referim a la innovació docent) poden encoratjar a més docents a desenvolupar i implementar pràctiques que aportin impactes positius en l’aprenentatge dels seus estudiants.  Al capdavall, encara no està ben documentat com un acadèmic que reuneixi capacitats i característiques per fomentar la innovació educativa, pot mantenir la seva motivació cap a la innovació i l’excel·lència docent en un lloc de treball que no valora ni recompensa aquestes activitats (Fraser, 2019).

Com es declara al programa de reconeixement i recompensa (Recognition and Reward Framework) de la Universitat de Queensland, un bon programa ha d’incloure elements formals i informals pel reconeixement dels assoliments i estar alineat amb els valors i pla estratègic de la universitat; d’aquesta manera, compartint visions, tindrà més possibilitats d’impulsar els comportaments desitjats del seu personal. 

En aquest sentit, la gamma d’incentius impulsats i gestionats des dels centres TLC, que se sumen als elements més formals de política del professorat i assoliment acadèmic en matèria de millora i promoció de la innovació docent, pot ser molt diversa, incloent-hi diferents tipus de distincions, premis i suports que ajudin el professorat a donar prestigi a la seva tasca envers la millora de l’ensenyament. Alguns exemples d’aquestes iniciatives són el suport dels centres a la recerca en l’ensenyament i aprenentatge a través de  les beques SoTL (scholarship of teaching and learning). Altres es configuren en forma de premis i mencions especials i públiques al professorat per la seva contribució a impulsar l’aprenentatge. Entre aquestes destaquen el Premio Profesor Inspirador de Tec de Monterrey o els Kite-Award d’innovació docent del centre ETH Zürich lliurat dins la fira d’aprenentatge i d’ensenyament de la universitat, o els premis al lideratge i excel·lència docent com els TEAS de la Universitat de Hong Kong (HKU). Totes aquestes distincions comparteixen un tret comú, que és el d’expressar un reconeixement i gratitud al docent pels seus esforços i tenacitat per millorar l’ensenyament a la universitat.

Conclusions

Com hem vist, el desenvolupament professional docent inclou tant l’etapa inicial d’aprenentatgecom la formació contínua durant la seva carrera, i pot influir directament en els resultats dels estudiants. Una bona formació ha de tenir en compte les necessitats individuals dels docents i ha d’incorporar l’element de la innovació pedagògica com a clau per a la millora de l’ensenyament. Alguns autors argumenten com l’elaboració de programes de desenvolupament professional acuradament pensats i ben executats pot augmentar la lleialtat i la satisfacció del professorat (Mohr i Shelton, 2017). Existeix una gran diversitat d’activitats formatives orientades al professorat que inclouen tant els cursos formals com els no reglats, els programes de formació en competències transversals i específiques (que aborden temes tan diversos com les TIC o la inclusió), i també la creació d’ecosistemes que fomenten la transformació educativa. Dins d’aquest procés de constant transformació de les habilitats educatives, és fonamental fomentar una cultura docent avançada que connecti la formació  del professorat amb els objectius estratègics de la institució. Per a tal motiu, és important també millorar la satisfacció dels docents recollint les seves necessitats (Sancar et al., 2021). La incorporació de noves tecnologies, programes en línia i certificacions avançades, com ara  les microcredencials o el blockchain milloren el procés de reconeixement de les habilitats adquirides. Per convertir i estendre la innovació educativa en una pràctica acadèmica quotidiana i cultural a l’organització és necessari, tal com reflecteix l’article de Fraser Understanding innovative teaching practice in higher education (2019), que el professorat ofereixi innovacions als estudiants als quals ensenya, així com influir, involucrar i recolzar a d’altresen la implementació de pràctiques docents innovadores. Com hem comentat, el reconeixement i recompensa, a part de ser una eina de reforç positiu per recolzar els aspectes d’aquesta pràctica acadèmica també és una manera de no limitar els intents d’innovar sota el privilegi i els compromisos de la recerca,  i la pressió que aquesta pot exercir sobre la dedicació del professorat, segons assenyalen alguns acadèmics entrevistats a l’estudi de Smith, K. (2011) sobre com s’entén i exerceix la pràctica innovadora en l’ensenyament i l’aprenentatge en l’educació superior.

Referències

Fraser, S. (2019). Understanding innovative teaching practice in higher education: a framework for reflection. Higher Education Research & Development, 38(7), 1371–1385. https://doi.org/10.1080/07294360.2019.1654439

Li, C., Guo, J.,  Zhang, G., Wang, Y., Sun, Y., Bie, R. (2019). A Blockchain System for E-Learning Assessment and Certification. 2019 IEEE International Conference on Smart Internet of Things (SmartIoT), Tianjin, China, pp. 212-219. https://doi.org/10.1109/SmartIoT.2019.00040

Mohr, S., & Shelton, K. (2017). Best practices framework for online faculty professional development: A Delphi study. Online Learning, 21(4), 123-140. https://doi.org/10.24059/olj.v21i4.1273 

Paricio Royo, J. (2018). Marco de desarrollo profesional del profesorado universitario. Planteamiento general y dimensiones. Zaragoza, España: REDU. Red Estatal de Docencia Universitaria. Disponible a https://red-u.org/wp-content/uploads/2018/06/MarcoREDU_Doc1_PlanteamGral_1.pdf

Raduan, N. A., & Na, S. I. (2020). An integrative review of the models for teacher expertise and career development. European Journal of Teacher Education, 43(3), 428–451. https://doi.org/10.1080/02619768.2020.1728740

Sancar, R., Atal, D., & Deryakulu, D. (2021). A new framework for teachers’ professional development. Teaching and teacher education, 101. https://doi.org/10.1016/j.tate.2021.103305

Smith, K. (2011). Cultivar culturas de enseñanza y aprendizaje innovadoras: una cuestión de diseño de jardines. Teaching in Higher Education , 16 (4), 427–438. https://doi.org/10.1080/13562517.2011.560374

Stump, G.S. & Sastry, A. (2023). Teaching and Learning Centers: A pathway to sustainable teaching innovations. MIT J-WEL.

Wong, S. Ch. (2020). Competency Definitions, Development and Assessment: A Brief Review. International Journal of Academic Research in Progressive Education and Development. http://dx.doi.org/10.6007/IJARPED/v9-i3/8223

Wright, M.C. (2023). Centers for Teaching and Learning: The New Landscape in Higher Education. (P. 9). Johns Hopkins University Press.