Tendències en educació per al 2025

Com cada any, des de l’eLinC hem realitzat una anàlisi de tendències per identificar els principals focus d’interès en l’ensenyament i l’aprenentatge. Aquest any, hem seleccionat les 6 tendències clau en educació per al 2025, en un context marcat per l’auge de la IA generativa, que està consolidant el seu impacte en múltiples processos dins i fora de l’aula. Entre aquestes tendències, destaquen especialment les vinculades a l’ocupabilitat i l’entorn socioeconòmic global, que influeixen profundament en l’experiència educativa dels estudiants arreu del món. Així mateix, l’adopció de nous mitjans tecnològics està transformant tant l’aprenentatge de l’alumnat com les funcions del professorat. A continuació, Desirée Gómez Cardosa i Guillem Garcia Brustenga presentem les tendències destacades per al proper any.

1.   Pedagogies actives

Descripció

Anomenem pedagogies actives aquell conjunt de metodologies educatives que tenen com a finalitat estimular la participació dinàmica de l’estudiantat en el seu propi procés d’aprenentatge, fomentant així el seu nivell de compromís.

Rellevància

Les institucions tendeixen a explorar mètodes d’ensenyament actius com ara la gamificació, l’aprenentatge basat en preguntes o el treball per projectes per tal que l’estudiant prengui més protagonisme en la seva formació. El professor fa una tasca d’acompanyament dins un procés en el qual s’incrementa la motivació de l’alumnat al mateix temps que les habilitats com ara el pensament crític, el treball col·laboratiu i la presa de decisions en escenaris on l’aprenentatge és experiencial i els conceptes apresos serviran a l’estudiantat al món real quan desenvolupin tasques realcionades amb la disciplina estudiada.

Exemple

Un exemple seria el joc de rol (roleplaying) on s’ofereix a l’estudiantat l’oportunitat de participar en activitats que reflecteixen escenaris relacionats amb l’assignatura o disciplina acadèmica i animen els estudiants a pensar de manera més crítica  i a veure les situacions des d’una perspectiva diferent (Northern Illinois University CITL, 2012). El Barnard College ha posat en marxa el joc Reacting to the past en el qual als estudiants se’ls assigna el rol d’un personatge amb objectius específics i han de comunicar-se, col·laborar i competir de manera eficaç per avançar en els seus objectius.

2.   Personalització de l’aprenentatge

Descripció

Avui dia hi ha diferents maneres de personalitzar l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat, des de la seva incorporació, el lloc i moment on vol estudiar, el tipus de curs i titulació que vol obtenir i la manera com consumeix dels recursos educatius.Algunes institucions ofereixen a l’alumnat camins diversificats i adaptables dins la seva trajectòria curricular per tal d’assolir els seus objectius educatius, tot adaptant-se a les seves necessitats d’aprenentatge.

Rellevància

En el món competitiu de l’educació actual els estudiants tenen un gran ventall d’oferta formativa on escollir. Dins aquest escenari, cada vegada és major el nombre d’usuaris que demanden una formació a mida per a completar el seu perfil de competències. En el futur, els recomanadors amb IA podrien tenir un pes important dins aquesta personalització, configurant un aprenentatge ad hoc.

Exemple

Un exemple de personalització serien els graus flexibles de la Facultat de Ciències Biològiques de la University of Leeds els quals, durant el primer any, es composen de mòduls obligatoris on s’ofereix una base sòlida científica que introdueix l’estudiantat en tècniques pràctiques de laboratori i aprenentatges teòrics. Des del segon any, s’ofereix l’oportunitat de triar entre una àmplia gamma de mòduls que permeten adaptar el grau a l’àrea d’interès de l’estudiant.

3.   Formació al llarg de la vida i microcredencials

Descripció

La formació al llarg de la vida és el procés continu d’adquisició de coneixements, habilitats i competències durant tota la vida d’una persona que li permet adaptar-se a les exigències canviants de la societat i el mercat laboral. Dins d’aquest context, les microcredencials emergeixen com a eines flexibles i específiques que certifiquen l’adquisició de competències concretes en àrees determinades, responent a necessitats immediates tant per a individus com per a empreses.

Rellevància

La formació contínua al llarg de la vida és essencial per adaptar-se als canvis tecnològics i sociològics del mercat laboral, ja que permet a les persones actualitzar competències, acreditar-les i gestionar la seva trajectòria professional segons les seves necessitats i oportunitats. Les aliances entre indústria, empreses i educació superior són clau per connectar la formació amb les necessitats del mercat, millorant l’ocupabilitat dels estudiants, el talent empresarial i la capacitat d’innovació de la societat.

Exemple

Un exemple de tot això podrien ser les ofertes formatives que permeten assolir i acreditar les habilitats necessàries pel món laboral, com ara el UOC Skills Lab[1] . En aquests cursos curts de la UOC s’ofereixen microcredencials [2] per poder demostrar les competències professionals adquirides.

4.   Recursos docents potenciats amb la IA

Descripció

Els recursos docents són els materials i suports utilitzats pels professionals de l’educació (des dels professors a l’aula fins a complexos processos editorials) per facilitar i enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquests recursos poden incloure materials textuals, gràfics, audiovisuals o interactius, dissenyats per adaptar-se a les necessitats dels alumnes i als objectius pedagògics. Paral·lelament a l’avenç de la tecnologia, la incorporació d’eines digitals d’autoria ha permès una major personalització i interactivitat en ls creació d’aquests recursos.

Rellevància

Gràcies als avenços de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG), la producció de recursos docents està experimentant una segona revolució. Aquesta tecnologia ha transformat la manera en què es desenvolupen materials educatius, aportant una rapidesa i facilitat no vista fins ara per crear contingut textual, gràfic i audiovisual d’alta qualitat. Educadors i institucions poden generar materials personalitzats i innovadors en qüestió de minuts, permetent una resposta més àgil a les necessitats dels alumnes i millorant l’experiència d’aprenentatge.

Exemple

Son nombroses les eines que ens permeten crear, mitjançant la IAG, des de presentacions a imatges o infografies o fins i tot vídeos. En aquest sentit, les eines integrades a les plataformes majoritàries com ara el nou Google Vids, una eina de generació de vídeo destinada a les empreses i potenciada per la IA (Google Gemini) que està integrada a Google Workspace, segurament tenen molt a dir.

5.   Alfabetització digital i en els riscos de la IA

Descripció

L’alfabetització digital és la capacitat de comprendre, utilitzar i crear informació digital de manera crítica, responsable i efectiva. Inclou les competències per navegar per internet, gestionar dades i comunicar-se a través de plataformes digitals, així com entendre els riscos i les oportunitats associades a les tecnologies emergents com ara la intel·ligència artificial. Els principals riscos de la IA inclouen la privadesa, referida a la possible explotació o vulneració de dades personals, les al·lucinacions, que són respostes incorrectes o fictícies generades per models d’IA, i els biaixos, que es produeixen quan els algorismes reflecteixen o amplifiquen prejudicis presents en les dades d’entrenament.

Rellevància

L’ús de les TIC i de la IA en particular no només exigeix competències tècniques per al seu maneig i aplicació, sinó també habilitats essencials de pensament i sentit crític. Aquestes són fonamentals per comprendre i abordar qüestions clau com la privadesa, l’ús responsable i les limitacions inherents als sistemes d’IA, incloent-hi els biaixos de contingut, gènere i altres formes de discriminació. Una alfabetització digital que incorpori aquesta perspectiva crítica és essencial per garantir una interacció conscient i ètica amb aquestes tecnologies.

Exemple

El marc de competències d’IA per a estudiants desenvolupat per la UNESCO representa una resposta global a la necessitat urgent de preparar els joves per a un món cada vegada més influït per la intel·ligència artificial. Aquest marc busca promoure una educació que transcendeixi l’ús passiu de la tecnologia, capacitant els estudiants per a ser co-creadors actius d’IA i ciutadans responsables que entenguin els aspectes ètics, socials i tècnics d’aquesta tecnologia.

6.   Educació compromesa amb la societat i el medi ambient

Descripció

L’educació per al desenvolupament sostenible (ESD) es basa en com els processos d’ensenyament i aprenentatge poden servir per a desbloquejar els desafiaments dels  objectius de desenvolupament global per tal d’introduIr canvis positius dins la societat i millorar el medi ambient.

Rellevància

Els temes que tenen a veure amb el compromís social i mediambental s’estan introduïnt de manera transversal cada vegada més a nivell curricular, i junt amb ells, les habilitats relacionades a aquests, reflectides dins els següents trets de l’ESD com a aprenentatge (UNESCO, 2024): cognitiu (millora com pensem i entenem la informació), socioemocional (desenvolupa habilitats socials, empatia i intel·ligència emocional) i conductual (fomenta accions i comportaments positius).

En relació a la implementació global del l’ESD, la UNESCO ha creat la Recomanació sobre educació per a la pau, els drets humans i el desenvolupament sostenible.

Exemple

El marc europeu de competències en sostenibilitat GreenComp és una de les accions polítiques establertes en el Pacte Verd Europeu per promoure l’aprenentatge sobre sostenibilitat ambiental a la Unió Europea. Aquest identifica un conjunt de competències de sostenibilitat per incorporar als programes educatius en qualsevol context d’aprenentatge per ajudar els estudiants a desenvolupar coneixements, habilitats i actituds que promoguin maneres de pensar, planificar i actuar amb empatia, responsabilitat i cura pel nostre planeta i la salut pública.

El GreenComp comprèn quatre àrees de competència interrelacionades: a) incorporar els valors de la sostenibilitat; b) abraçar la complexitat de la sostenibilitat; c) imaginar un futur sostenible; d) actuar per la sostenibilitat.

Conclusions

Dins una actualitat global marcada pels conflictes bèl·lics, la crisi econòmica, els reptes de la globalització i l’evolució d’un mercat tecnològic emergent que amenaça amb la precarització o, fins i tot, l’obsolescència de molts llocs de treball, l’educació es troba immersa en un canvi constant tenint una gran responsabilitat sobre la ciutadania. Aquesta ha de garantir una formació adequada i ràpida basada en competències i resilient a les novetats TIC.

Les tendències detectades evidencien com les institucions educatives estan responent a les demandes socials, empresarials i governamentals.  Per fer front als reptes, aquestes institucions potencien pedagogies centrades en l’estudiant com a protagonista del seu aprenentatge, proporcionant-li també habilitats de pensament crític i ètic en àmbits com la intel·ligència artificial i la tecnologia. Paral·lelament, el professorat pot aprofitar els avenços en IA per crear recursos que els facilitin la tasca docent.

Els currículums, per la seva banda, incorporen noves disciplines transversals que permeten adaptar els coneixements als desafiaments globals actuals, fent èmfasi en la consciència social i la sostenibilitat ambiental, imprescindibles per afrontar amb èxit els problemes del present i del futur.

Referències

Northern Illinois University Center for Innovative Teaching and Learning. (2012). Role playing. A Instructional guide for university faculty and teaching assistants. Disponible a https://www.niu.edu/citl/resources/guides/instructional-guide

UNESCO (2024). What you need to know about education for sustainable development. Disponible a https://www.unesco.org/en/sustainable-development/education/need-know