“Tancar la bretxa digital és un dels desafiaments més importants del nostre temps”

Curtiss Barnes és el director general de 1EdTech, un consorci sense ànim de lucre d’educadors i proveïdors compromesos amb la construcció d’un ecosistema d’aprenentatge digital obert, fiable i innovador. Curtiss compta amb més de trenta anys d’experiència en el sector de l’educació i és expert en una àmplia gamma de sistemes educatius i empresarials que serveixen d’ajuda a les missions fonamentals de l’educació. Ha exercit càrrecs en universitats, empreses tecnològiques emergents, grans empreses i companyies editorials i de programari didàctic. Curtiss creu ferventment en el poder de la tecnologia per transformar les empreses, i en el de l’educació per transformar la vida de les persones i la societat. Té un MBA per la Wharton School de la Universitat de Pensilvània i una llicenciatura en Economia per la Universitat de Clark.

Aquesta és la segona part de l’entrevista que li vam fer en el marc de la Learning Impact Europe 2024, la conferència celebrada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del 9 a l’11 d’octubre, en la qual va participar oferint el discurs inaugural en qualitat de nou director general de 1EdTech.

Quina creu que és la clau per accelerar el tancament de la bretxa digital? Podria la col·laboració entre governs i empreses ser una solució?

Tancar la bretxa digital és un dels reptes més importants dels nostres temps, especialment a mesura que l’accés a la tecnologia és un factor cada vegada més rellevant per a l’educació, l’ocupació i la mobilitat econòmica i social. Per accelerar aquest procés, la col·laboració entre governs, empreses i altres parts interessades clau és essencial. La bretxa digital és un problema amb múltiples facetes que requereix un plantejament integral i col·laboratiu per garantir un accés equitatiu a les eines digitals, les capacitats i la infraestructura.

• Inversió en infraestructura. El primer pas per tancar la bretxa digital és proporcionar accés universal a internet i a la tecnologia. En moltes regions, especialment en zones rurals o que no estan prou ateses, simplement no hi ha la infraestructura necessària. Els governs i les organitzacions no governamentals (ONG) exerceixen un paper crucial en la creació d’un entorn normatiu i polític que fomenti el desenvolupament d’infraestructures, mentre que les empreses privades i les institucions acadèmiques aporten innovació, experiència i capital a aquests esforços.

• Accés assequible a dispositius i connectivitat. Tot i que la infraestructura és fonamental, garantir que les persones tinguin un accés assequible als dispositius i a la connexió a internet és igual d’important. En aquest sentit, la col·laboració entre governs i empreses pot aportar solucions innovadores, com ara dispositius subvencionats, paquets d’internet de baix cost o programes secundats pel govern per distribuir tecnologia en comunitats desateses. Un exemple realment bo el trobem al Japó, on tenen un projecte nacional de dispositius individuals a les escoles anomenat GIGA School (K12), que aprofita els estàndards OneRoster i LTI de 1EdTech. Estic entusiasmat perquè 1EdTech també està treballant amb l’ecosistema en altres projectes per aportar models de negoci innovadors que ofereixin solucions assequibles adaptades a segments de mercat desatesos en l’ensenyament superior i a les escoles.

• Alfabetització digital i desenvolupament de competències. Tancar la bretxa digital no consisteix només a proporcionar accés a la tecnologia, sinó també a garantir que les persones tinguin les habilitats necessàries per utilitzar-la eficaçment. Els governs poden col·laborar amb les institucions educatives i el sector privat per posar en marxa programes d’alfabetització digital que dotin les persones de les habilitats que necessiten per participar plenament en l’economia digital.

• Continguts i plataformes inclusius. Un dels aspectes clau per tancar la bretxa digital és assegurar-se que els continguts i les plataformes disponibles siguin inclusius i accessibles per a poblacions diverses. Això inclou donar suport a estàndards d’accessibilitat, com els desenvolupats per 1EdTech i W3C, que garanteixen que tots els alumnes puguin utilitzar les eines educatives, inclosos els que tinguin algun tipus de discapacitat. Els governs poden fomentar l’adopció d’aquests estàndards mitjançant polítiques i finançament, mentre que les empreses poden garantir que les seves plataformes també siguin compatibles amb aquestes directrius.

• Fomentar la innovació a través de polítiques i regulacions. Els governs exerceixen un paper fonamental en la configuració de l’entorn polític per donar suport a la innovació i l’accés equitatiu. Això inclou adoptar polítiques amb visió de futur que incentivin la inversió en àrees desateses, fomentar el desenvolupament de tecnologia inclusiva i garantir que les empreses adoptin els estàndards de privacitat de dades, com l’RGPD a Europa. Al mateix temps, les empreses poden col·laborar estretament amb els governs per desenvolupar tecnologies que estiguin d’acord amb aquestes polítiques per garantir que la innovació beneficiï a tots i no només a uns quants.

Tot això requereix una implicació i un compromís constants i sostinguts en tot l’ecosistema. 1EdTech es troba en una posició immillorable per oferir una plataforma en el marc d’aquesta col·laboració i ajudar a resoldre oportunitats cada vegada més grans a Europa i a tot el món.

Com veu el futur de l’educació?

He dedicat tota la meva carrera a l’educació i a la tecnologia educativa. Personalment, em motiva poder aprofitar la tecnologia per millorar l’educació, la vida de les persones i la nostra societat global. Sé de primera mà com ha evolucionat el sector i tinc clar que el futur de l’educació serà més personalitzat, connectat i accessible que mai. Però el que més m’entusiasma del futur de l’educació no són només les noves tecnologies que veurem, sinó la manera en què aquests avanços apoderaran alumnes i educadors i derrocaran barreres que han existit durant molt de temps.

• Aprenentatge personalitzat i adaptatiu. Gràcies als avanços en intel·ligència artificial i anàlisi de dades, estem evolucionant cap a uns entorns d’aprenentatge en els quals el contingut, el ritme i els itineraris s’adapten a l’individu.

• Intervenció i flexibilitat de l’alumne. Els estudiants tindran més capacitat d’intervenció sobre el seu propi itinerari educatiu. El creixement de les microcredencials i les oportunitats d’aprenentatge permanent aporten flexibilitat a l’hora de desenvolupar habilitats de manera contínua fora de les estructures tradicionals de titulació.

• Aules globals i connectades. També veig el futur de l’educació molt més connectat globalment. Les fronteres de l’aula ja s’estan difuminant gràcies a les plataformes d’aprenentatge en línia i a les eines de col·laboració virtual. En els pròxims anys, els estudiants aprendran cada vegada més de i amb els seus companys de tot el món, i adquiriran no només coneixements de contingut, sinó també les competències interculturals que són essencials en un món interconnectat.

• Focus en les habilitats i les competències. El futur de l’educació posarà l’accent molt més en les aptituds i competències que només en els títols. Els empresaris ja estan valorant més les capacitats demostrables que les qualificacions formals, i els sistemes educatius s’hauran d’adaptar a aquesta realitat.

• Equitat i inclusió a través de la tecnologia. Potser el més important sigui que estem avançant cap a un futur en el qual la tecnologia ajudi a tancar la bretxa de l’equitat en l’educació. I a mesura que avancem, ens hem d’assegurar que els beneficis de les noves tecnologies arribin a tots els alumnes, inclosos els de les comunitats desateses.

• La connexió humana i el paper dels educadors. Malgrat tots els avanços tecnològics, crec que l’element humà de l’educació serà més important que mai. Els educadors continuaran al centre de l’experiència d’aprenentatge, actuant com a mentors, guies i facilitadors. En el futur, els professors tindran accés a millors eines per donar suport a la seva feina, la qual cosa els permetrà centrar-se més en el que millor saben fer: connectar amb els alumnes, fomentar la curiositat i conrear el pensament crític. La tecnologia serà un suport, no un substitut, i reforçarà el paper dels educadors en comptes de minvar-lo.

Soc optimista sobre el futur de l’educació i estic encantat de liderar una organització que continuarà fent contribucions significatives a tot el sector.

Conclusions de la part II de l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLinC

Avui dia, l’accés a l’educació i a la tecnologia estan estretament relacionats i requereixen la col·laboració entre diversos agents. Es necessiten diferents nivells d’inversió per tancar les múltiples bretxes digitals, la qual cosa inclou no només infraestructura, sinó també competències en TIC. En relació amb el futur previst per Barnes, ens centraríem especialment en la idea de mantenir i fomentar la connexió humana. Respecte a això, els educadors exerciríem un paper crucial en el procés educatiu, juntament amb el rendiment dels alumnes i la col·laboració social amb els seus companys, amb l’objectiu no només de mantenir els components socials de l’aprenentatge enriquit, sinó també de fer-los prosperar.