La figura del tutor o tutora és clau per a l’acompanyament a l’estudiantat en la universitat 

Quins models o estratègies d’acompanyament a l’estudiantat utilitzen les universitats i com s’adapten aquestes estratègies a mesura que l’estudiant avança en els estudis? De quina manera contribueix la figura del tutor o tutora a humanitzar la formació, especialment en entorns d’aprenentatge en línia? Quins són els reptes principals d’implementar noves estratègies d’acompanyament estudiantil i com es pot capacitar efectivament el cos de mentors per afrontar aquests desafiaments?

Per donar resposta a aquestes qüestions, la iniciativa Diálogos ha organitzat una nova edició amb la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú (PUCP), l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey (Tecnològic de Monterrey) i l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En la sessió han participat Elisenda Farràs, directora de l’Àrea d’Acompanyament i Orientació de la UOC; Katia Castellares, coordinadora de l’Oficina de Benestar Estudiantil de la Facultat d’Estudis Generals i Lletres de la PUCP; Orietta Perni, directora nacional de Mentoria Estudiantil al Tecnològic de Monterrey, i Esteban Venegas Villanueva, director de l’Observatori de l’Institut per al Futur de l’Educació del Tec, que va actuar com a moderador.

Figures d’acompanyament a l’estudiantat

La pregunta que ha iniciat la sessió i ha interpel·lat les participants ha estat quin és el model que tenen les respectives universitats representades en el diàleg i quines estratègies d’acompanyament duen a terme amb els estudiants en cadascuna de les institucions. Elisenda Farràs, directora de l’Àrea d’Acompanyament i Orientació de la UOC, ha estat la primera a intervenir i ha destacat que, com que la UOC és una universitat en línia, el model és asíncron i la importància de l’acompanyament és fonamental: “Aquesta figura l’anomenem tutor o tutora i és la persona que acompanya l’estudiant des d’abans que comenci la seva formació i durant tota la seva trajectòria amb nosaltres. Coneix al detall els estudis i l’organització i és una figura clau a la UOC“, afegeix Farràs. Els tutors i tutores de la UOC s’han d’adaptar a les necessitats de cadascun dels estudiants, ja que, en tractar-se d’una universitat en línia, hi ha molta varietat: diversitat de perfils, d’edats i de localitzacions geogràfiques, entre d’altres. “Es posen a disposició de l’estudiantat. Cada estudiant és únic, i aquesta figura els facilita l’ingrés i el progrés perquè siguin més efectius. Hi és per fer un seguiment exclusiu. El fet que hi hagi tutors i tutores a les aules té un impacte positiu en la valoració de la formació i també en l’abandonament”.

Per la seva banda, Orietta Perni, directora nacional de Mentoria Estudiantil al Tecnològic de Monterrey, ha explicat que la nomenclatura que assignen a la figura d’acompanyament a la universitat mexicana és mentor estudiantil. Aquesta figura, creada l’agost de 2019, fa un acompanyament socioemocional i de benestar: “Guia, sobretot, en aquells aspectes que s’entrellacen amb els estrictament acadèmics, l’acompanyament dels quals fan el director d’entrada i el director de programa”. Al Tec de Monterrey consideren que l’aspecte acadèmic és important, però no poden obviar l’emocional. D’aquí la creació d’aquesta figura, que el 2024 ja té presència en tots els campus de la universitat i que actualment suma 157 mentors: “El juny de 2023 vam graduar la primera generació que va tenir mentor. Continuem aprenent i definint-ne les funcions pel camí, i tenim molt bons resultats”.

La PUCP ha anat introduint la figura de l’acompanyament a poc a poc, “per inducció”, tal com indica la seva coordinadora de l’Oficina de Benestar Estudiantil de la Facultat d’Estudis Generals i Lletres, Katia Castellares. Amb gairebé 30.000 estudiants, cada ciutat acadèmica de la institució peruana ha anat articulant una proposta de tutoria i, actualment, disposen d’una política de permanència i èxit estudiantil: “Totes les facultats ens hem posat d’acord que la tutoria ha de tenir tres dimensions clarament definides: l’acadèmica, la professional-vocacional i la personal-benestar”. La tutoria de la PUCP es du a terme per estadis, amb una etapa inicial, una d’intermèdia i una altra d’avançada.

La tecnologia al servei de l’estudiant

Esteban Venegas, moderador del diàleg, va iniciar el segon bloc preguntant a Elisenda Farràs com ho fa una universitat en línia perquè la presència se senti i de quines eines disposa. “Com que la UOC és una universitat en línia —respon Farràs— intentem humanitzar la virtualitat. Com ho fem? Els tutors i tutores sempre estan disponibles per atendre l’estudiantat. Tenim 90.000 estudiants, per la qual cosa el més important és conèixer les seves necessitats, i la proactivitat d’aquesta figura és el quid de la qüestió”. La directora de l’Àrea d’Acompanyament i Orientació de la UOC ha volgut destacar també que, a causa del volum d’estudiants de la institució, “la intel·ligència artificial i les dades massives ens faciliten informació que ens ajuda a conèixer els nostres estudiants i a donar resposta ràpida a problemes fàcils. Així, els tutors i tutores es poden dedicar, amb la seva experiència i professionalitat, a donar resposta a temes importants“.

Al Tec de Monterrey estan satisfets d’haver recuperat la part humana després de la pandèmia, però reconeixen que la tecnologia els ha permès seguir connectats “en els intercanvis, o en l’últim any de carrera, quan ja treballen. Les bondats de la tecnologia les hem aprofitat al màxim“, apunta la seva directora nacional de Mentoria Estudiantil. En el cas de la universitat mexicana, la IA i les dades massives els proporcionen més informació i context, cosa que els ofereix “un perfil 360 de l’estudiant (familiar, professional, emocional, etc.)”.

Katia Castellares apunta que, en el cas de la universitat peruana, la virtualitat va arribar amb la pandèmia i ara “ens ha permès mantenir els espais virtuals amb estudiants que viuen lluny o que estan en període vacacional. Això ens proporciona un diàleg molt proper, malgrat la distància.Tanmateix, deixem en mans del tutor i de l’estudiant la possibilitat de triar com volen que sigui la trobada: presencial, virtual o mixta”. La PUCP també disposa d’un sistema d’informació que permet a les autoritats i als directors de carrera detectar els grups o comunitats en risc, així com d’un sistema d’alerta primerenca. En aquest sentit, Castellares assenyala que “es troba en procés de construcció un observatori per atendre els estudiants“.

Perfils, ràtios i capacitació

A la UOC hi ha dos models de tutors i tutores: els d’inici i els de seguiment. Són persones que han estudiat majoritàriament en línia i tenen la titulació per donar suport als estudis en els quals acompanyen. “Els tutors d’inici acompanyen l’estudiantat els dos primers semestres i estan enfocats a donar un suport continuat i pròxim. Els tutors de seguiment s’incorporen a partir del segon semestre, quan l’estudiant ja coneix la UOC, és més autònom i les necessitats són unes altres”, explica Farràs. Pel que fa a les ràtios: “Els primers atenen uns 300 estudiants i són part de la Universitat a dedicació completa; treballen amb els equips de carrera professional, de pràctiques, de serveis d’atenció i d’experiència d’usuari. Els segons són professionals externalitzats, amb ràtios de 200 estudiants”. Tant els uns com els altres reben formació constant.

Al Tecnològic de Monterrey, el mentor té dedicació a temps complet i “ha de tenir estudis de grau i postgrau. Cada mentor acompanya entre 320 i 360 estudiants”, indica Perni. “Estan en constant capacitació bàsica i específica en temes emocionals, i també fan cursos intensius”. En el cas de la universitat peruana, la ràtio és menor i variable, i cada tutor o tutora atén, aproximadament, 30 estudiants. La PUCP també proporciona “cursos de formació virtuals amb molt bona acollida” i els mentors tenen a la seva disposició “acompanyament personalitzat per resoldre situacions difícils”, conclou Castellares.