Teletreball: molt més que una nova forma de treballar

El teletreball ha arribat per quedar-se i ha transformat radicalment la manera com les persones conceben la feina. El que al principi podria haver estat considerat com una simple alternativa o una moda passatgera, ha demostrat ser molt més que això. El teletreball no es limita únicament a canviar el lloc físic des d’on es fa la feina, sinó que implica una sèrie de canvis profunds en la dinàmica laboral i en la manera com les persones es relacionen amb els seus llocs de treball.

D’aquest mateix tema és el que tracta l’estudi que avui presentem, el qual l’elabora María Jesús Martínez, membre del grup de recerca Management & e-Learning (MeL), juntament Ana Gálvez, Francisco Tirado. L’article és titulat “Work–Life Balance, Organizations and Social Sustainability: Analyzing Female Telework in Spain” i va ser publicat a la revista Sustainability l’any 2020.

Metodologia

La metodologia utilitzada a l’estudi es va basar en un enfocament qualitatiu i va consistir en la recopilació de dades a través d’entrevistes individuals i grups focals. Es van fer un total de 24 entrevistes individuals i 10 grups focals, amb un total de 48 participants. Tots els participants eren dones teletreballadores amb responsabilitats familiars.

La mostra va incloure diferents categories professionals, com a personal de nivell sènior i intermedi, professors universitaris, tècnics, secretaries administratives i traductores. El 20% de les dones estudiades eren teletreballadores a temps complet, mentre que el 80% restant feia teletreball entre una tarda i tres dies per setmana. Les entrevistes individuals van tenir una durada de 45 a 60 minuts i les sessions de grups focals van durar de 2 a 2 hores i 30 minuts. Aquestes es van realitzar en espanyol, a ciutats com Alacant, Barcelona, Bilbao i Madrid (Espanya).

Conclusions

El document conclou que el teletreball es presenta com una realitat heterogènia i va més enllà d’una mera manera de treballar. La investigació revela que el teletreball no es limita a dues dimensions, una basada en la tecnologia i una altra en l’organització del treball, sinó que amaga diferències i una varietat de problemes derivats d’aspectes polítics, culturals, ètics i quotidians.

Si bé el teletreball proporciona més flexibilitat als treballadors, cosa que va ser destacada per diversos entrevistats, també s’evidencia que la seva aplicació genera experiències diverses. Els èxits, fracassos i malentesos en el seu ús estan estretament relacionats amb qüestions culturals a les organitzacions, les quals poden facilitar o dificultar aquestes experiències.

Els resultats de la investigació revelen l’existència de dues ecologies diferents pel que fa al teletreball: les ecologies de sostenibilitat de vida i les ecologies basades en la presència física. Això demostra que el teletreball té un abast més ampli i no només es limita a l’esfera laboral. Les dones teletreballadores a l’estudi van indicar que també utilitzen el teletreball com una eina política i com a mitjà per denunciar pràctiques organitzatives.

A més, els participants van assenyalar com l’èxit del teletreball en assolir un equilibri entre el treball i la vida personal estableix una harmonia productiva entre l’individu, l’organització i la comunitat. Per tant, el teletreball ha esdevingut un component clau de les realitats organitzatives que estan alineades amb les agendes de sostenibilitat social.

Tot i això, es conclou que el teletreball per si mateix no garanteix l’èxit en la recerca d’aquest equilibri ni promou automàticament la sostenibilitat. Cal que estigui recolzat i promogut en un context de suport, la qual cosa està directament relacionada amb les cultures organitzatives. Canviar aquestes cultures per fomentar el teletreball i la sostenibilitat general que comporta representa un dels reptes principals en l’economia basada en el coneixement.

Consulta l’estudi

Podeu llegir l’article complet de forma gratuïta fent clic aquí.