Noves perspectives en Turisme i Oci

Inici

El grup NOUTUR (noves perspectives en turisme i oci) adopta un enfocament experimental i dinàmic del turisme i l’oci com a fenòmens socials amb impactes i trajectòries reals, que combinen la teoria de frontera amb la recerca empírica centrada en la utilitat social i l’impacte. Com a nucli principal, NOUTUR adopta una concepció multidisciplinar del turisme i l’oci com a poderosos agents de canvi. En termes empírics, el grup utilitza una triangulació metodològica que combina enfocaments qualitatius i quantitatius per desafiar els mites contemporanis en àrees clau específiques i a diferents escales d’anàlisi. El grup aborda les preocupacions socials recents que el turisme com a fenomen ha generat en diferents espais i proposa opcions per millorar la seva competitivitat i/o la seva sostenibilitat. Això ha configurat línies de recerca d’avantguarda que analitzen les transformacions socials que l’activitat turística pot provocar o contribuir.

El grup considera perspectives actuals i futures sobre aquestes transformacions, perquè el camp de recerca no es limita exclusivament al turisme, sinó que també s’estén als contextos circumdants, ja que actualment, el turisme és el cor d’una multitud de transformacions, justificant així un anàlisi més innovador, obert, transversal i inclusiu. El grup canalitza canvi epistemològic més ampli que s’està produint en aquest camp de recerca, que apunta cap a una reposicionament del turisme des de la perifèria fins al nucli de les ciències socials. Tot i que l’estudi del turisme estava preocupat anteriorment per esdeveniments excepcionals i efímers en la vida de les persones, avui el turisme es considera una dimensió fonamental de la vida quotidiana.

 

De fet, avui en dia és més necessari que mai tenir una visió global, sistèmica i multidisciplinar del turisme i en aquest sentit, en els propers anys volem continuar analitzant com es desenvoluparan les estructures socioeconòmiques que inclouen o es relacionen directament amb les activitats turístiques. Ens interessa per tant analitzar l’estabilitat o el potencial redisseny dels diferents models de governança, les estratègies i les diverses relacions amb l’entorn d’aquestes estructures, amb especial atenció a la emergència de propostes de base cooperativa i a la seva manifestació a les micro-geografies de proximitat, però també a l’existència de bretxes de diferents tipus (climàtiques, digitals, de gènere) que poden influir en aquest desenvolupament.

 

En aquest context molts aposten per un futur consum turístic on la seguretat percebuda prengui major rellevància, transformant la idea de reputació de les destinacions cap a la necessitat de control sanitari però també en relació amb altres amenaces vinculades a la criminalitat o l’estabilitat social i política. Des del nostre punt de vista, serà necessari tenir una mirada àmplia de com evolucionaran els factors (consciència, valors personals, estils de vida, prioritats) que caracteritzen els comportaments vinculats al consum turístic. Voldríem també saber com evolucionaran les expectatives al respecte del potencial consum turístic i com això pot condicionar els equilibris en relació a la presa de decisions. Serà també interessant saber si existeix alguna evolució pel que fa a la relació del consumidor turístic amb el resident.

 

Aquesta transformació tan rellevant en la demanda i el consum turístic ha tingut i continuarà tenint lògicament un important impacte en la pròpia indústria i en les seves possibles alternatives. Un context en el qual es diu es privilegiarà la qualitat sobre la quantitat i serà necessari regenerar aquelles destinacions més madures. En tot cas, serà interessant conèixer fins que punt es produeix una veritable transformació de la cultura organitzativa de les empreses turístiques i cap on anirà aquesta transformació, si cap a models curt-terministes on només torni a prevaler la productivitat i la competitivitat o cap a uns altres que desenvolupin estratègies basades en un major diàleg amb els grups d’interès i per tant amb major vocació de resiliència en el llarg termini. En tot cas, la capacitat resilient no sols estarà relacionada amb el canvi sinó també amb l’estabilitat i la resposta.

 

Estretament lligat amb el futur desenvolupament de la organització turística hi serà el món del treball. En aquest cas ens interessa ampliar el nostre coneixement pel que fa la evolució dels diversos elements que condicionen el treball en aquelles estructures socioeconòmiques que inclouen o es relacionen directament amb les activitats turístiques. Voldríem saber com poden afectar elements com ara les restriccions en la mobilitat, el distanciament social o la creixent consciència envers a les activitats de proximitat. També si anem a un context en el que gran part del treball relacionat amb el turisme abandona definitivament la precarietat i la temporalitat i s’aposta per la qualificació i la millora de les competències professionals. Un rol important en aquest context serà també el del nomadisme digital i la seva relació amb el desenvolupament de les activitats turístiques (tant pel que fa al seu exercici com pel que fa al propi consum turístic d’aquests nòmades a les destinacions on resideixin temporalment).

 

A més, també ens interessa observar com l’administració s’adapta a les noves necessitats pel que respecta al monitoratge de les dades turístiques, en un context de creixent disponibilitat però també de major complexitat en el seu maneig (Big Data). Aquesta necessitat de millorar la planificació a través d’una millora del monitoratge de la informació no sols hauria de desenvolupar-se per motivacions purament reactives sinó que hauria de donar pas a una autèntica evolució del concepte de “Smart Destination” que, més enllà de la intel·ligència informacional al servei del màrqueting, hauria de ser un instrument realment preventiu, basat en l’aprenentatge davant el canvi continu i l’adaptació als mateixos mitjançant una actualització de les mesures i la correcció d’errors.

 

Per altra banda, a més de la pròpia iniciativa pública, serà necessari conèixer fins a quin punt es desenvolupen els tan anunciats models de partenariat públic-privat en les estratègies de reposicionament de les destinacions. No obstant això, aquest reposicionament necessitarà cada vegada més de la participació de les comunitats locals. I és que també en relació amb la dimensió política, serà necessari parar esment a l’evolució de la percepció dels residents referent al futur desenvolupament de l’activitat i serà interessant saber si la seva veu, expressada a través de les diferents manifestacions dels moviments socials, continuarà adquirint la rellevància que semblava aconseguir en els moments pre-pandèmics. En tot cas, la participació de tots aquests actors serà necessària si es vol crear un nou model del qual es parla cada vegada més des dels àmbits acadèmics i polítics, el del turisme regeneratiu (o el també proper permaturisme), un model en el qual no sols s’hauria de tenir en compte la regeneració del propi turista sinó especialment de la destinació i les seves comunitats.

 

En la mateixa línia, o molt pròximes, a les propostes regeneratives se situarien també les propostes polítiques que promouen una transició cap a models de post-creixement i decreixement, propostes que incorporen la necessitat de desenvolupar sistemes econòmics sostenibles i justos pel que respecta a la distribució de la riquesa. Per a això serà necessari que l’esmentada planificació, a més de comptar amb tots els actors implicats, vagi més enllà d’un diagnòstic conjuntural per a realitzar propostes des d’una anàlisi de les causes, evolucions i conseqüències estructurals del desenvolupament turístic. Aquests models parteixen de postulats que reflexionen i treballen sobre uns horitzons amb límits per al planeta, amb enfocaments metabòlics. També contemplen l’assegurament del valor del comunitari, el col·lectiu i de les cures així com les escales reduïdes, del temps lent i d’una concepció del públic des de la perspectiva del Bé Comú.

 

A més, considerem rellevant assenyalar la necessitat de planificar de manera distintiva els diferents tipus de destinació, parant esment a les tradicionals destinacions madures de sol i platja, a les destinacions urbanes però també, de manera particular pel creixement de la demanda que han experimentat, a les destinacions d’interior, vulnerables, situats en zones naturals, i/o situats en els espais rurals. Aquestes destinacions, per les seves especificitats, requereixen encara una planificació que sigui més col·laborativa, on s’intentin minimitzar al màxim els possibles impactes, i aconseguir dissenyar i organitzar un model turístic propi, basat en els recursos específics, el patrimoni del qual disposa i la idiosincràsia de les comunitats que l’habiten.

 

En la nostra visió, el paper de la digitalització, les TIC i particularment les plataformes continuarà sent central. En aquest sentit, volem continuar analitzant el desenvolupament de l’oferta, la demanda, el treball en aquelles iniciatives turístiques mediades per plataformes digitals, en un context de transformació continuada de tots aquests elements. També ens interessarà observar si noves formes de comercialització i de models de negoci associats poden establir renovades formes de relació entre consumidors i proveïdors a través de la tecnologia i si la potencial aparició de nous canals de relació suposa una oportunitat per als agents de canvi que proposen ofertes alternatives de transformació del turisme en futurs escenaris. A banda d’aquesta perspectiva, també voldríem observar com es caracteritza la corporalització d’aquestes tecnologies digitals (comprensions corporals de la tecnologia, creació de digital divides). Finalment, també voldríem saber si les TIC poden afavorir la regeneració, la resiliència o els processos de decreixement turístic en les diferents tipologies de destinacions.

 

A més, cal recordar com s’està incrementat considerablement l’accés i ús de totes les xarxes socials, així com de les aplicacions associades a aquestes. Les organitzacions turístiques, públiques i privades, haurien de tenir en compte la necessitat d’adaptar les seves estratègies a aquesta nova realitat. En aquest context també caldrà parar esment a l’anàlisi els continguts generats pels usuaris (UGC), que podria jugar un paper crucial en la gestió de la comunicació. A més, de nou prendrà aquí rellevància l’ús de Big Data per a conèixer quals són els actors i comunitats virtuals amb les quals treballar, desenvolupant anàlisis diferents als realitzats fins ara, com el de sentiment dels usuaris, per a poder determinar què busquen, quines són les principals preocupacions i sobretot quins riscos estan disposats a assumir i en quin moment del temps. La intel·ligència artificial (IA) pot dotar a les organitzacions turístiques d’una eina molt interessant però pot tenir també hàndicaps i generar nous problemes. La utilització dels Chatbots és ja de fet una realitat en diferents contextos de comunicació per part de les organitzacions turístiques.

 

Existeix per altra banda un especial interès per analitzar com aquestes tecnologies modifiquen processos o experiències turístiques existents donant resposta a necessitats canviants (per exemple en la creació d’imatge de destinació a partir de visites virtuals, recorreguts geolocalitzats en Realitat Augmentada o nova aparició d’eines). En aquest sentit, voldríem saber quin podria ser l’ús, adopció i satisfacció dels consumidors turístics de les experiències generades per aquestes tecnologies i si la seva eclosió podria efectivament generar noves activitats vinculades al turisme (per exemple turisme virtual) en un context de canvi a la mobilitat i de potencials restriccions a la mateixa. Un element interessant també podria situar-se en focalitzar l’estudi d’aquelles iniciatives d’aquest tipus que parteixen del co-disseny d’aquestes tecnologies i l’apoderament dels principals grups d’interès implicats. Molt relacionat amb aquest darrer element es podria trobar la observació de com la tecnologia blockchain pot millorar la confiança, transparència i la traçabilitat de les activitats dels processos relacionats amb l’activitat turística, tant per proveïdors com per consumidors.

 

Finalment, en paral·lel a l’interès per la tecnologia, un altre focus en el nostre anàlisi serà novament el relacionat amb la sostenibilitat i amb tots els processos que d’alguna manera incorporin avenços pel que fa a la justícia ambiental, social i econòmica, així com també per la resiliència i/o la regeneració en aquelles destinacions on aquest sigui necessari. Aquí, a banda de la necessària observació de com l’activitat turística intervé en l’ús de i la interacció amb les variades infraestructures sòcio-econòmiques a les diferents tipologies de destinació, ens interessaran particularment les diferents comprensions i respostes (cognitives i emocionals) dels actors locals en relació al desenvolupament turístic. En aquest darrer sentit, voldríem prestar especial atenció a la possibilitat del co-disseny d’activitats turístiques per part de les organitzacions i els actors locals com una pràctica regenerativa. Precisament en la intersecció entre tecnologia i sostenibilitat, entenem que un element que potencialment pot prendre més rellevància és el foment de noves maneres de governança, planificació i gestió de l’activitat turística mediades per tecnologies com ara les plataformitzades i/o la realitat virtual o augmentada.

(Visited 6 times, 1 visits today)