Els 5 articles més llegits: una mirada al 2024

Amb l’any 2024 a punt de finalitzar, repassem els cinc articles més llegits del blog dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Els nostres lectors han estat especialment interessats en temes clau com les tendències econòmiques per al 2024, l’impacte de la inflació i els tipus d’interès, les estratègies de venda directa de les marques, la flexibilització laboral i com decidir quant temps presencial demanar en l’empresa, i el futur de la indústria creativa amb GenIA. Aquests articles han reflectit els grans reptes i oportunitats que han marcat l’economia i les empreses durant aquest any tan dinàmic. Si no els has llegit encara, és un bon moment per fer-ho!

1. 4+1 tendències que marcaran l’economia el 2024

L’article “4+1 tendències que marcaran l’economia el 2024”, publicat al gener, el catedràtic d’Economia Joan Torrent, va predir els grans temes econòmics de l’any. Va destacar la creixent desigualtat econòmica, l’emergència climàtica, la transformació digital amb la relocalització de la producció, i la reglobalització que reconfigurava les cadenes globals de valor. A més, va assenyalar l’augment del poder de mercat de les grans corporacions com una nova forma de desigualtat, amb implicacions per a les petites empreses i les polítiques econòmiques globals.

2. Inflació i tipus d’interès: tendències de cara al 2024

L’article “Inflació i tipus d’interès: tendències de cara al 2024”, publicat al febrer, va analitzar la situació econòmica actual i les perspectives per a 2024. Antoni Cunyat, professor col·laborador i expert en economia, va explicar que la inflació present es va deure a factors com l’augment dels preus de l’energia i la guerra a Ucraïna. Aquesta inflació es va propagar a tota l’economia, augmentant els costos i reduint el poder adquisitiu. Malgrat que la inflació a Espanya va ser inferior a la mitjana europea, l’augment dels preus dels aliments va ser significatiu. Cunyat va preveure que els tipus d’interès es mantindrien alts fins a la primavera de 2024. També va destacar la necessitat de reformes estructurals en sectors clau i pactes salarials per distribuir equitativament l’impacte de la inflació entre treballadors i empreses.

3. Venda directa: com les marques intenten “rodejar” el canal de distribució

L’article de Juan Carlos Gázquez-Abad, professor col·laborador del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats, analitza com les marques, davant de la inflació i l’augment dels costos de producció, estan adoptant la venda directa al consumidor final a través de canals en línia. Això els permet reduir costos, evitar intermediaris i obtenir dades valuoses sobre els clients. A través d’estratègies multi- i omni-canal, les marques milloren el màrqueting, la segmentació i la relació amb els consumidors. Tot i els costos inicials d’implantació, els beneficis, especialment en temps d’inflació, justifiquen aquesta estratègia.

4. Com decidir quant temps presencial cal demanar en l’empresa?

L’article d’Eva Rimbau Gilabert destaca que no hi ha un sistema únic per determinar el temps presencial en una empresa amb teletreball. Es consideren tres factors clau: la naturalesa de les tasques (algunes són més fàcils de fer a distància), les necessitats i preferències de les persones (nous treballadors poden necessitar més presencialitat) i les eines i cultura laboral disponibles (tecnologia i lideratge basat en resultats). En resum, una política de teletreball ha de ser flexible i adaptada a cada equip i persona per ser efectiva.

5. Creativitat redefinida: el futur de la indústria creativa amb GenIA

L’article de la investigadora Dominika Weglarz explora com la intel·ligència artificial generativa (GenAI) està transformant la indústria creativa, amb plataformes accessibles i eines avançades que milloren l’eficiència i la productivitat. Tot i els seus avantatges, hi ha preocupacions sobre l’autenticitat i l’impacte en la creativitat humana, especialment en sectors com l’art, el disseny i el màrqueting. GenAI presenta desafiaments ètics i de propietat intel·lectual, però també obre noves oportunitats per a la innovació. L’acceptació de GenAI és variada, amb una visió positiva sobre la seva capacitat per millorar la productivitat, però també preocupacions sobre la despersonalització del procés creatiu. Els exemples com “The Next Rembrandt” i campanyes publicitàries creades amb GenAI mostren la seva aplicació pràctica. Tot i això, sorgeixen riscos com el plagi, la uniformitat del contingut i la pèrdua d’originalitat. El debat sobre l’impacte de la GenAI continua, amb un balanç entre els avantatges i els desafiaments que cal analitzar acuradament per prendre decisions informades.