Inflació i tipus d’interès: tendències de cara al 2024

7 febrer, 2024
inflacio-i-tipus-dinteres Foto de Karolina Grabowska

En un context econòmic marcat per un dels períodes d’inflació més desafiadors en la història recent, hem entrevistat Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor titular del departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València (UV), per comptar amb una veu de prestigi en el sector que pugui aportar una visió experta a una problemàtica que continua suposant un problema capital per a moltes empreses i per a milions de catalans i espanyols. Quins són els factors que contribueixen a aquesta escalada i les possibles trajectòries futures? Segons Cunyat, la persistència de la inflació en l’actualitat s’origina en la pujada dels preus de l’energia i les conseqüències de la guerra a Ucraïna.

Per comprendre la naturalesa de la inflació, l’expert en economia utilitza una analogia gràfica, comparant-la amb la propagació d’una taca d’oli sobre una taula. Destaca que, un cop que la inflació s’instal·la en l’economia, reduir-la comporta costos significatius en termes de la taxa de creixement del PIB i la desocupació. La inflació, en aquest cas, es propaga a tots els sectors de l’economia, d’una manera semblant a com l’oli s’estén lentament sobre una superfície. Aquest fenomen, conegut com a inflació de segona ronda, es desencadena quan els treballadors, en perdre poder adquisitiu, busquen increments salarials, i porten les empreses a augmentar els preus per compensar els costos més elevats del seu dia a dia.

Quant a la pèrdua de poder adquisitiu a Catalunya i Espanya, Antoni Cunyat ofereix dades preocupants. Encara que la pujada de salaris el 2022 i 2023 ha estat la més alta des del 2008, la pèrdua de poder adquisitiu s’estima en un 7 % el 2022 i s’espera que sigui del 5 % addicional el 2023. Això planteja preguntes sobre la capacitat de la ciutadania per mantenir el seu nivell de vida enmig de la inflació, i també augura un futur poc prometedor per a les classes treballadores l’any vinent. Quan se li pregunta sobre la comparació a escala europea, Cunyat destaca que, malgrat que la inflació a Espanya ha estat inferior a la mitjana de l’eurozona, altres països, com Lituània, Letònia, Eslovàquia i Alemanya, han experimentat nivells més alts, especialment a causa de la seva dependència del petroli i el gas russos.

Els tipus d’interès es mantenen

El panorama dels tipus d’interès no mostra senyals de disminuir significativament els pròxims mesos, segons la majoria de les projeccions. Cunyat comparteix la previsió que no s’espera que els tipus d’interès baixin abans de la primavera del 2024. Aquesta cautela es basa en la política del Banc Central Europeu, que se centra en la inflació subjacent, excloent-ne els aliments i l’energia, com a indicador clau. Recordem que el Banc Central Europeu (BCE) va decidir mantenir els tipus en el 4,5 % en l’última reunió a mitjan desembre, mentre que el tipus sobre la taxa de dipòsit —en què els bancs comercials acumulen les seves reserves— es manté en el 4 %, i el de la facilitat marginal de dipòsit es manté en el 4,75 %.

Els aliments, a l’ull de l’huracà

La inflació persistent ha trobat un aliat en l’augment dels preus dels aliments, que ha estat un component clau de l’augment general dels preus. Malgrat la reducció de l’IVA en aquests productes, Cunyat assenyala que “Espanya ha experimentat un augment del 10 % en els preus dels aliments l’últim any, cosa que l’ha col·locat com el quart país amb més inflació alimentària a l’eurozona, només superat per Bèlgica, Eslovàquia i Croàcia”. Cal recordar que la inflació real dels aliments —que és el resultat de la taxa d’inflació dels aliments menys la inflació general— va ser del 4,6 % a la zona euro i del 4 % a la Unió Europea l’octubre del 2023 (segons les dades publicades per l’Eurostat). Entre els països de la UE, la taxa d’inflació real anual dels aliments va arribar al 10,9 % a Bèlgica, el 8,8 % als Països Baixos, el 6,6 % a Grècia, sempre segons les dades facilitades per l’Eurostat el mes de novembre passat.

“Recordem que la inflació a l’eurozona ha descendit més ràpidament del que es preveia els últims mesos, concretament, amb una xifra sorprenent del 2,4 % el mes de novembre. Tanmateix, malgrat això, el Banc Central Europeu basa la seva política monetària en les xifres de la inflació subjacent (que exclou els aliments frescos i l’energia, més volàtils en general). Encara que aquesta xifra va disminuir en 6 dècimes el novembre fins al 3,6 %, és poc probable que la institució europea redueixi les taxes d’interès fins que la inflació subjacent no estigui per sota del 2 % durant diversos mesos”, apunta l’expert.

Reformes estructurals com a mesura urgent

Quant a les polítiques públiques necessàries per abordar aquesta situació, Cunyat subratlla la importància d’una política monetària restrictiva, però emfatitza que aquesta ha d’anar acompanyada de reformes estructurals en sectors clau com l’energia i els aliments. Aquestes reformes busquen augmentar la competència en aquests mercats i mitigar els efectes inflacionaris causats per oligopolis, com en el cas de les empreses d’hidrocarburs.

En termes de perspectives per al 2024, el professor i analista de la UOC presenta les previsions de Funcas —un laboratori d’idees (think tank) dedicat a la recerca econòmica i social i a la seva divulgació—, que indiquen una disminució de la inflació general del 3,6 % i del 3 % en la inflació subjacent. No obstant això, en relació amb els tipus d’interès, la previsió suggereix que es mantindran fins a la primavera del 2024, la qual cosa proporciona certa estabilitat, encara que no s’anticipen reduccions significatives.

Pactes salarials per als treballadors

En abordar la preocupació sobre el poder adquisitiu de la ciutadania, Cunyat emfatitza la importància de pactes salarials que distribueixin equitativament l’impacte de la inflació entre les persones treballadores i les empreses. Adverteix que un augment generalitzat de salaris al mateix ritme que la inflació podria desencadenar una espiral d’increments de preus i salaris, fent més difícil i costós revertir la inflació, però sí que identifica com a necessari un pacte que estipuli com distribuir el cost de la inflació entre els diferents actors. I que es faci d’una manera justa i equitativa, tenint en compte les particularitats i dificultats d’una persona assalariada i les d’una petita, mitjana o gran empresa.

(Visited 77 times, 1 visits today)
Autors / Autores
Periodista
Professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, professor titular de la Universitat de València i investigador d'ERI-CES en les àrees de macroeconomia, microeconomia, economia del treball i teoria de jocs. És doctor en economia per la Universitat de València i ha sigut professor visitant en Tel Aviv University de Tel Aviv (Israel), Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) de Barcelona, University of Essex de Colchester (Regne Unit) i University of Amsterdam en Amsterdam (Països Baixos). Ha publicat diversos articles acadèmics en revistes nacionals i internacionals de prestigi i ha presentat ponències i comunicacions en nombrosos congressos i seminaris d’economia tant nacionals com internacionals.
Comentaris
Deixa un comentari